Daniel Rubio (Reus, 1981) és secretari general d’Ara Catalunya i tercer tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus. Graduat superior en Comunicació, va ser un dels membres fundadors l’any 2011 del partit municipalista, que actualment té dues regidories a l’Ajuntament de Reus, on formen part de l’equip de Govern amb Junts i ERC. A més, Ara Catalunya té l’alcaldia del Montmell (Baix Penedès) i representació als ajuntaments de Mont-roig del Camp, Castellvell del Camp, Altafulla, el Morell, la Bisbal del Penedès i la Morera del Montsant. Des de la seva creació, el partit ha mantingut els dos regidors a Reus, la població on es va fundar. De cara a les properes eleccions municipals del maig del 2023, Ara Catalunya ha fet una coalició amb el PDeCAT sota la marca Ara Pacte Local.
Què diferencia Ara Catalunya de la resta de partits?
Ara Catalunya és un partit municipalista. Això significa traslladar la política d’una forma molt propera a la ciutadania i que estigui basada en la política de proximitat. Nosaltres estem treballant amb el lema de Des dels municipis construïm Catalunya, i en aquesta línia tenim diverses accions que hem posat en marxa en els últims mesos i anys, que és com la política municipal ha de donar resposta als problemes reals que té la ciutadania. La nostra crítica és que en els darrers anys la política nacional ha aixafat la política municipal. Hi ha hagut un debat molt ideològic…
A través del Procés…
Correcte. A través del Procés i les seves derivades. Que són legítimes, però que han provocat que la política de la gestió i el fer coses hagi quedat en un segon terme. Nosaltres som un partit en el qual prioritzem el fer coses. Fer actuacions concretes amb el desplegament del programa electoral. És el missatge que hem transmès i que ens ha permès créixer des del 2011 fins a ser en una trentena de municipis, a la demarcació de Tarragona però també tenim un grup promotor a Sabadell, a Lleida i a Puigverd de Lleida.
De moment, s’han centrat sobretot en el Camp de Tarragona…
Sí. El projecte neix a Reus a finals del 2010 a través d’una plataforma ciutadana. Hi havia un projecte faraònic urbanístic a finals de la crisi de la totxana de reconfiguració urbanística al voltant del santuari de la Misericòrdia, la nostra patrona, en un entorn històric de cases baixes. Un grup de ciutadans es concentra contra el projecte a través de la plataforma Salvem la Sedera i per canviar una majoria de més de trenta anys d’un tripartit i un majoria socialista. En el moment que l’Ajuntament s’allunya més de la ciutadania és quan neix el projecte. I en les eleccions del maig del 2011 aconseguim 2 regidors a Reus i 1 a Riudecanyes, i a partir d’aquí l’any 2015 ja som en un vintena de municipis i el 2019, en una trentena.
Neix com a resposta d’un tripartit que, segons vostès, no donava resposta als problemes de la ciutadania…
Sí. Hi va haver un moment en què la gestió del 70% del pressupost de l’Ajuntament de Reus estava en mans de les societats anònimes municipals i, per tant, fora del control del secretari i de l’interventor municipals. De fet, aquest va ser un dels fets que va provocar l’aparició del cas Innova i tot el que se’n va derivar. Nosaltres vam ser el partit que en el seu moment vam portar als jutjats algunes qüestions de les quals hem sigut capaços de rescabalar l’Ajuntament, com ara més de 120.000 euros que van sortir d’una societat anònima municipal per pagar factures no justificades. L’any 2016 vam ser capaços de recuperar aquests diners i tornar-los a posar en el marc de Redessa, que és l’empresa que gestiona la part de promoció econòmica de la ciutat.
“Els ajuntaments són les administracions que menys recapten però són la primera porta d’entrada quan la ciutadania té un problema”
Creu que en els últims anys els partits grans s’han oblidat dels ajuntaments i dels municipis?
Sí. Sens cap mena de dubte. La política nacional ha aixafat la política municipal. No vol dir que no s’hagi fet res en els municipis, però la importància de la política municipal no ha tingut en els mitjans de comunicació, ni en l’acció programàtica, ni en l’acció de govern, la presència que haurien d’haver tingut. Han destinat esforços i temps a altres qüestions de forma legítima. Sobretot, es demostra en el fet que vam redactar una moció (en el quart congrés nacional), que vam traslladar al Parlament de Catalunya i va ser recollida per la presidenta Laura Borràs. La moció buscava la millora del finançament dels ajuntaments, ja que sortíem d’una crisi sanitària i econòmica. Els ajuntaments i la seva ciutadania són els que sempre han salvat l’administració i les empreses a través dels seus tributs. Són les administracions que menys recapten, però que alhora són la primera porta d’entrada quan la ciutadania té un problema o una necessitat. Des de les subvencions per apuntar-se a les escoles o menjadors socials a l’atenció a la gent gran, a les empreses que es vulguin instal·lar al municipi o a les escoles bressol.
L’administració més propera a la ciutadania…
Correcte. Ens trobem que la Generalitat de Catalunya traspassa als ajuntaments algunes competències, per exemple en matèria de treball i formació, ocupació, atenció a la gent gran, que venen acompanyades d’uns contractes programa que no venen finançats al 100%. Això vol dir que en una ciutat com Reus hi ha un ordre de magnitud que, depenent dels contractes programes que siguem capaços d’acollir, l’Ajuntament ha de pagar de la seva butxaca entre 4 i 5 milions d’euros.
Seria el traspàs d’unes competències sense traspassar el finançament?
Exacte. La nostra demanda al Parlament va ser que ens donessin les competències però que ens les financessin al 100%. Si no és així, la ciutadania està pagant per duplicat el servei. A través dels impostos de la Generalitat i a través dels ajuntaments. D’aquella trobada amb la presidenta Laura Borràs no hem rebut cap resposta de cap grup parlamentari, tot i haver-ho enviat per incorporar-ho al pressupost del 2023. Amb això, es veu que els grans partits no tenen com a prioritat els municipis.
L’objectiu és arribar al Parlament de Catalunya?
Sí. I tant! Per poder parlar d’aquestes qüestions i de les polítiques de la gent.
Quina posició té Ara Catalunya respecte de polítiques nacionals com la immersió lingüística o la independència?
Nosaltres sempre hem donat llibertat en aquest aspecte. No només als regidors, sinó a la militància. Som un partit plural, de centre i municipalista. Aquest projecte polític de catalanisme plural, de centre-esquerra i centre-dreta, avui està orfe de partit. No hi ha unes sigles ni uns lideratges que representin el que ha significat la política hegemònica dels últims 40 anys. En el moment que hem fet aquest salt a la política supramunicipal sempre ens hem situat en aquest centre. Hem tendit ponts cap a l’esquerra i la dreta. Per exemple, jo en el plenari de l’Ajuntament de Reus he votat en contra de les propostes del 6 i 7 de setembre pel fet que no estaven ben estructurades des del punt de vista jurídic, però hem sigut un partit en el qual jo he anat a votar al 9-N i al Primer d’Octubre. Jo em vaig manifestar el 3 d’octubre quan vaig veure les càrregues policials. Entenc que una consulta i una festa de la democràcia no es pot criminalitzar. En el nostre partit tenim gent que és independentista i gent que no ho és.
Si arriben al Parlament segurament s’hauran de posicionar, no?
No és un tema que em preocupi. La política nacional i, concretament aquests punts, cada vegada els veig més descafeïnats. Segons les últimes enquestes, ja no són temes prioritaris per a la ciutadania. Som un partit catalanista, de centre i plural, que ha de ser capaç d’entendre les diferents sensibilitats.
Deia que el Parlament de Catalunya no hi havia un espai central. Potser era el que representava abans Convergència?
Segurament seria un dels partits, però hem tingut altres actors que han representat aquest catalanisme. Com ara un Josep Piqué o un PSC, que en el seu moment el representava. En aquestes dues formacions jo he vist que cada vegada un ha tirat més cap a la dreta i lamento les posicions que hagi tingut a nivell nacional, mentre també veig que el PSC cada vegada depèn més del PSOE.
“Els municipis s’han convertit en una font de clientelisme polític dels grans partits”
Creu que d’alguna forma els municipis s’han convertit per als partits grans un lloc on situar gent propera al líder d’aquella formació?
Sí. Són una font de fer clientelisme polític. L’exemple és que, després de les eleccions, els partits comencen a sumar i a veure quines són les alcaldies, o les competències que es poden negociar a canvi d’obtenir presidències o vicepresidències en els Consells Comarcals o Diputacions. Nosaltres, per exemple, donem total llibertat. La gent de Castellvell ha pactat amb ERC, mentre que jo he pogut votar aquí amb Junts. Tenim una majoria absoluta al Montmell amb 6 regidors, o tenim a Altafulla una regidora que va començar al Govern i que ara és a l’oposició.
Veu una oportunitat en l’evolució de Junts i en el fet que tingui problemes interns?
Sí, però no només en relació a Junts. La debilitat la veig en el sistema polític. L’oportunitat la veig en el nostre entorn. Nosaltres som gent que trepitja molt de carrer i que fem una immersió molt profunda. La ciutadania està cansada, esgotada i se sent, en alguns casos, estafada, enganyada i decebuda pel sistema polític. El que va passar al Congrés amb la reforma del Codi Penal és inaudit. A Catalunya ja ho hem sofert. Tot plegat genera una frustració i un distanciament cap a la classe política. Estem intentant treballar contra aquest sistema.
Sent un partit municipalista, aposten per vegueries o el sistema provincial?
Ja ens està bé com està en aquests moments. Tampoc és un tema que l’hàgim treballat molt o que tinguem un fonament clar.
En els últims temps han nascut altres partits municipalistes, com Impulsem Penedès, que aposten sobretot pel sistema de vegueries…
No és una qüestió que estigui en els primers cinc punts de la nostra agenda política.
Aquest dijous el Parlament va aprovar una reforma del Fons de Transició Nuclear que afecta el Camp de Tarragona. Com la valoren?
Hem de començar prioritzar la transició energètica. Catalunya, la Generalitat, té un deute amb el territori. El Camp de Tarragona té dos centrals nuclears i el sector químic més importants de l’Estat i un dels més importants d’Europa. O la Generalitat i l’Estat comencen a prioritzar els territoris que més hem patit la instauració d’aquestes indústries i comencem a pensar en el futur de l’energia, o la província començarà a tenir un despoblament important en els propers trenta anys. O som capaços de fer una transformació climàtica i energètica del territori acompanyada d’un procés de reindustrialització i d’un procés de captació de noves empreses, o cada vegada més l’àrea metropolitana de Barcelona tindrà més poder i oblidarà els territoris que també han fet forta Catalunya. Necessitem el sector químic, però l’hem de transformar cap a energies verdes i això es fa amb recursos econòmics.
Una altra qüestió que està sobre la taula és el projecte del Hard Rock, també al Camp de Tarragona. Com el valoren?
Hi som favorables. Aquests tipus de projectes van acompanyats d’estudis d’impacte ambiental, mobilitat… Volem que es faci aquest desenvolupament amb les màximes garanties i respectant el medi ambient i promovent la feina de qualitat. Si perdem aquesta oportunitat… no tots els dies tens inversors que vulguin posar 700 o 800 milions d’euros en un projecte com aquest i en un punt molt concret del territori. Perdre aquesta inversió seria un error. Sense la nuclear i la petroquímica seriem un territori molt més pobre. Igual passa amb PortAventura, que és un model que porta més de 25 anys i que ens ha portat riquesa. Òbviament, millorable, com tot en aquesta vida.
No pot tenir efectes contraproduents per al territori? És un projecte molt vinculat al sector del turisme i normalment no va acompanyat de feines estables…
Correcte. El repte del nostre territori és lluitar contra l’estacionalitat. Això només es combat amb la industrialització fixa. Perquè això succeeixi hem de parlar de la captació d’empreses, si no de totes les derivades que pugui tenir. Un exemple són els processos de reurbanització i revisió de plans urbanístics, en el quals tenim espais que s’han de convertir en grans terrenys. Avui tenim parcel·les de 2.000 i 5.500 metres quadrats i des d’un punt de vista industrial no és atractiu. Necessites que les seves juntes de compensació, els seus socis es puguin posar d’acord i hi hagi una reordenació urbanística per fer finques d’entre 40.000 metres quadrats i 70.000, que sí són atractives per a la captació de grans empreses. També tenim un aeroport, un dels ports més importants, tindrem el corredor del Mediterrani, el baixador de Bellissens a Reus. Per a això calen estudis de mobilitat i sobre com farem la connectivitat entre municipis i entre les noves tecnologies. Que arribi una inversió d’aquestes característiques que afecta l’estacionalitat laboral no vol dir que no es pugui treballar també en aquest altre sentit. Generarà riquesa i nous llocs de treball, així com noves empreses proveïdores.
L’ampliació de l’aeroport del Prat proposada per AENA anava acompanyada d’una connectivitat directa amb l’aeroport de Reus a través de tren d’alta velocitat. Aposten també per aquest macroprojecte?
Que no s’hagi fet l’ampliació de l’aeroport és un altre error del Govern de Catalunya. Faré meves unes paraules que es van pronunciar a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus per part d’un dels empresaris: “Si la necessitat és mantenir els ànecs de la Ricarda, el sector empresarial els buscarà un espai per traslladar-los, igual que la resta de la fauna i la flora. No permetem que Catalunya deixi de tenir un aeroport que pugui competir amb la resta del món”.
De cara a les properes eleccions, vostès han pactat una coalició amb el PDeCAT anomenada Ara Pacte Local. Què n’espera?
Estem tenint un creixement exponencial de la nostra marca. Hi ha moviments municipalistes que s’hi estan sumant. Si aquest espai convergent s’ha anat fragmentant en moltes marques, la nostra coalició fa un punt d’inflexió per teixir ponts. El posicionament de Centrem és que ara han de fer un congrés per valorar l’adhesió. Impulsem Lleida també vol entrar en aquesta plataforma…
Impulsem Penedès, no?
S’hi està treballant. No puc dir ni que sí, ni que no. Amb el PNC vam veure com el regidor Carles Riba va fer el pas aquest dijous i ha creat la marca Ara Girona. Llistes de Convergents també s’hi estan sumant al Baix Penedès. També veiem que alcaldes i regidors que havien format part de Convergència i de Junts, des que van sortir del Govern d’una forma sorprenent i han deixat en escac l’estabilitat de Catalunya, s’estan sumant al projecte.
Quantes llistes porten?
A hores d’ara més de 100, i l’objectiu en són 300. Nosaltres apostem per Ara Catalunya, perquè ‘ara’ és un terme de present, d’acció, de l’avui és ara i ara serà demà. El proper mes de març tindrem una trobada amb tots els candidats i voldrem que se celebri a la ciutat de Reus.
La coalició es podria traslladar a les properes eleccions al Parlament de Catalunya?
Sí. La signatura s’ha fet per aquestes eleccions. Veient les prèvies crec que ha sigut un encert per les dues parts i aprofitem els dos projectes.
7 
