El PDeCAT vol reimpulsar l’espai de centralitat que va representar Convergència i Unió durant gairebé 40 anys aprofitant la crisi crònica a Junts, ratificada per l’últim CEO. L’espai de CiU ha passat de les majories absolutes de Jordi Pujol a no tenir, oficialment, representació al Parlament de Catalunya des de les eleccions del 14 de febrer, tret de la connexió amb una part de Junts. Si una cosa ha canviat el Procés ha estat aquest espai, que durant els últims anys s’ha anat fragmentant. El primer pas d’aquest trencament va ser amb la ruptura de la mateixa coalició entre Convergència i Unió arran del gir sobiranista que va fer Artur Mas. Més endavant, Unió es va partir en dos: els que representaven l’espai sobiranista del partit, que es van posar el nom de Demòcrates i que ara estan integrats al grup parlamentari de Junts, i Units per Avançar, liderat per Ramon Espadaler i que en les darreres eleccions van fer una coalició amb el PSC.
Pel que fa a Convergència, hi va haver el canvi de nom cap a PDeCAT. Dins del PDeCAT hi va haver diverses escissions, sobretot des que Carles Puigdemont va ser nomenat president de la Generalitat. No només això, sinó que hi va haver diverses lectures del que va passar l’octubre del 2017. Els més octubristes es van desdir del PDeCAT i van crear Junts per Catalunya amb una sèrie d’independents. Abans, però, arran de les desavinences amb Puigdemont, Marta Pascal havia deixat la coordinació general del partit i, juntament amb Carles Campuzano i Jordi Xuclà, va crear el Partit Nacionalista de Catalunya. D’altra banda, també hi ha Convergents, liderat per Germà Gordó –que aquesta setmana ha sabut que està definitivament a un pas de judici pel cas 3%, una formació que en les anteriors eleccions al Parlament va anar de la mà del PDeCAT.
Espai CiU per fer renéixer CiU
Ara, després de diversos intents de tornar a convergir, el PDeCAT ha registrat el partit Espai CiU, amb l’objectiu de tornar a revifar el que era Convergència i Unió. Una de les cares visibles d’aquest projecte és el secretari general adjunt del PDeCAT i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, qui, en una entrevista a EL MÓN, va deixar clar que volen aprofitar el moment de radicalització del discurs de Junts per ocupar la centralitat. “No és una evolució del PDeCAT. És amb el PDeCAT, i a partir de nosaltres es tracta d’intentar generar un ecosistema polític en el qual tots aquells partits i persones que es puguin identifica amb el que nosaltres representem s’hi puguin anar sumant de forma natural”, assegurava Solsona per tal d’explicar el nou projecte.
Qui ha de tenir també un paper important en aquest nou projecte és la secretària general del PNC, Marta Pascal, que assegura que “l’hi agrada la iniciativa”. Pascal considera que les negociacions per configurar aquest nou partit no es tracten de quotes de sigles, sinó d’un punt de trobada de molta gent per “superar les sigles actuals”. Un altre militant del PNC que ho veu amb bons ulls és l’exdiputat al Congrés Jordi Xuclà, qui va ser un dels artífex de la moció de censura per fer caure Mariano Rajoy, juntament amb Carles Campuzano. Xuclà remarca que va deixar la política a finals del 2019, quan no compartia l’evolució del PDeCAT cap a Junts. “Hi ha una tradició convergent que se sent còmoda quan Quim Torra diu que l’autonomia és un problema o li fa nosa”, assegura Xuclà fent una referència crítica a Junts.
Ara Pacte Local, per agafar força a les municipals
El PDeCAT es presentarà sota una coalició de partits municipalistes anomenada Ara Pacte Local. Tot i que ara mateix en formen part els partits Ara Catalunya i PDeCAT, esperen afegir-n’hi més i el seu objectiu és arribar a les 300 llistes, amb candidatures a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Xuclà veu positivament aquest moviment, ja que “les eleccions municipals són la primera prova”. “Convergència va nàixer amb una gran importància del territori. Crec que hi ha mercat electoral i un espai que està orfe”, assegura Xuclà, qui considera que el lideratge d’aquest espai hauria de venir del municipalisme.
Amb això, creu que va ser un error que el PNC i el PDeCAT es presentessin per separat en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, tot i que explica que la creació del PNC va ser un moment en el qual el PDeCAT estava negociant quotes amb Junts. Xuclà creu que ha quedat clar que l’espai hauria d’anar en la direcció de ser un sol partit.
Convergents veu amb bons ulls el projecte
Una de les persones que també pot ser protagonista en la reconfiguració d’aquest espai és Germà Gordó. El president de Convergents assegura que ja fa temps que pacten amb el PDeCAT, i posa d’exemple les anteriors eleccions al Parlament. En aquest context, Gordó celebra que es torni a parlar de la reunificació de l’espai, però matisa que ha de ser un lloc on es parli del dret a l’autodeterminació.
Germà Gordó també celebra l’aposta per Ara Pacte Local, on assegura que hi és Convergents i el “PNC hi està a punt d’entrar”. A més, celebraria que el sector pragmàtic de Junts s’hi sumés i considera que si el projecte a llarg termini cristal·litzés, els partits actuals haurien de “desaparèixer o congelar-se”. Aposta per prendre part en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya i creu que el lideratge s’ha d’escollir un cop reconfigurat l’espai. “El PDeCAT ha de tenir un paper més important que els altres perquè és la columna vertebral, però sense menysprear els altres”, assegura Gordó.
Joana Ortega té dubtes sobre el nom
L’exconsellera del Govern d’Artur Mas Joana Ortega també va en la mateixa línia i assegura que el catalanisme i l’independentisme pragmàtic de centre i centre dreta “se sent orfe electoralment”. “Hi ha un espai a cobrir. Aquest país sempre ha estat molt pragmàtic”, assegura la històrica militant d’Unió Democràtica. Ortega, que va ser la número dos d’Àngels Chacón en les passades eleccions al Parlament, les del 14F, té dubtes sobre si el nou partit s’ha de dir Espai CIU. “La gent no vol anar enrere, sinó endavant. No sé si Espai CIU com a marca té futur“, assegura l’exvicepresidenta del Govern, condemnada de desobediència pel 9-N.
En aquest sentit, Ortega creu que hi ha una pugna per ocupar aquest espai, però afirma que Junts, en marxar del Govern, se n’ha allunyat. Pel que fa a Esquerra, admet que els republicans volen cobrir aquest espai de centre. “No ho ha acabat de fer. ERC fa polítiques de ziga-zaga. Si entre els seus valors no hi ha hagut mai el pragmatisme, no sé si ara és gaire creïble”, diu Joana Ortega.
A banda de la qüestió del nom del partit, Ortega –que havia sigut dirigent d’UDC– creu que ha d’apostar pel dret a l’autodeterminació, ja que “és un dret que tenen els pobles”. “Aquest espai ha d’apostar per l’autogovern i hi ha de cabre gent independentista i catalanista”, opina l’exvicepresidenta. A més, també creu que va ser un error que les sigles de CIU anessin per separat en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya, i considera que el PDeCAT no va obtenir representació parlamentarìa perquè “encara hi havia moltes ferides obertes amb presos i exiliats”. “El PDeCAT no es va presentar contra res i aquest sentiment de moderació encara no estava arrelat”, assegura. Tot i això, admet que en el discurs de campanya “hi va faltar més ànima social”, tenint en compte que una part important del discurs del PDeCAT es va centrar en les ocupacions.
Sobre els lideratges, Joana Ortega subratlla que hi ha d’haver una “combinació entre experiència i joventut”. “Ara falta més ofici que mai, de saber escoltar i arribar acords. Però també cal incorporar molta gent jove”, afirma l’exvicepresidenta del Govern de la Generalitat. Sobre la possibilitat d’incorporar-se al projecte, assegura que abans necessita saber cap a on va, què defensa i amb quines eines. “A mi m’agrada sumar. Per sobre de tot, defenso la llibertat del meu poble. Ara cal que ens consolidem com un sol poble”, opina Ortega.
L’intent de Centrem
Entre els intents que hi ha hagut per reconduir aquest espai hi ha el de Centrem, que va ser liderat per l’exconsellera Àngels Chacón, però que mesos més tard va plegar per les baralles internes. Tal com explica Gordó, el PNC, que inicialment s’hi va vincular, va desmarcar-se del projecte abans de celebrar-se el congrés fundacional, mentre que Convergents va retirar-se’n la mateixa nit del congrés. El principal problema que hi veien Pascal i Gordó era no s’apostava pel dret a l’autodeterminació. A més, hi havia personalitats de Societat Civil Catalana, com ara Ramon Bosch, que no casaven amb la vella idea de Convergència i Unió. De fet, Xuclà assegura que “era molt difícil que elements tan diferents poguessin anar de la mà”. Tot i això, tots ells obren la porta a diverses personalitats que formen part de Centrem, com per exemple el diputat al Congrés pel PDeCAT Sergi Miquel.
El president de Centrem, Lluís Font, també veu amb bons ulls el projecte d’Espai CIU, però assegura que encara no en té “prou informació”. Font, que va formar part de les llistes del PDeCAT al Parlament, assegura que Centrem té en el seu ADN contribuir al catalanisme. Amb tot, creu que s’ha de reivindicar el passat, però “cal tenir una mirada al futur” i creu que cal “refer aquesta centralitat”.
Units per Avançar se’n desmarca
Qui no veu amb tan bons ulls el projecte és el líder d’Units per Avançar, Ramon Espadaler. Tot i reconèixer un “respecte” per les formacions polítiques derivades de Convergència, assegura que hi ha diverses divergències entre Espai CIU i Units per Avançar. “Nosaltres, que ens definim com a partit democristià i catalanista, no hem fet mai l’opció per la independència, sinó que apostem per la millora de l’autogovern i del finançament”, assegura Ramon Espadaler. Tot i això, veu positivament aquest intent d’aglutinar les sigles de l’antiga Convergència, ja que hi comparteixen “molts aspectes en l’àmbit de la política econòmica i també social”. Però se’n desmarca, de la mateixa manera que ja no van fer una coalició amb el PNC i tampoc van formar part de la creació de Centrem.
5 
