El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha escollit els nous membres del Govern amb antics càrrecs de CIU i el PSC per al seu segon executiu. Entre els noms hi ha perfils que provenen d’Esquerra Republicana, així com alt càrrecs que han format part del Govern durant els últims anys, en els quals ERC ha estat al capdavant de diverses conselleries. El nou Govern és el que té menys suport de la història moderna de la Generalitat, amb només 33 diputats al Parlament.
El nou Govern té elements simbòlics de l’aposta del president Aragonès per la majoria del 80% de catalans que aposten per resoldre el conflicte català de forma democràtica. Un exemple és la incorporació de consellers que formaven part de Convergència i Unió, com és Carles Campuzano. A més, se li afegeix una de les grans cares visibles del catalanisme socialista, com és Joaquim Nadal. També cal afegir Gemma Ubasart, que va ser líder de Podem l’any 2015 i va plegar-ne per desavinences. De fet, així ho ha destacat el president Aragonès. “Catalunya tindrà un Govern de país. Un Govern per a la Catalunya sencera, que representarà els consensos del 80% de la ciutadania. I que treballarà sempre al servei de la gent i ho donarà tot”, ha dit en una piulada.
Una de les novetats és que la cartera de Polítiques Digitals passa a Presidència, amb Vilagrà al capdavant. De fet, la consellera passa a ser la segona en cap del Govern, i és que desapareix la figura de vicepresident en no ser obligatori. Els nomenaments dels consellers seran aquest dilluns a les 10h i seran publicats al DOGC com un annex. La presa de possessió serà el dimarts a les 9h del matí al Palau de la Generalitat i després hi haurà consell executiu.
Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats
Joaquim Nadal, nou conseller de Recerca i Universitats en substitució de Gemma Geis, destaca per la seva llarga trajectòria al PSC i sent un dels membres de l’ala més catalanista dins del partit socialista. Va ser el primer alcalde de Girona després de la mort de Franco (1979-2002). A més, va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques en els dos tripartits, mentre que l’any 2006 també va agafar les regnes de la conselleria de la Presidència. També va ser portaveu de l’executiu en el primer tripartit liderat per Pasqual Maragall.
Com a conseller de Recerca i Universitats pot aportar experiència gràcies a la seva llarga trajectòria a les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972 – 1992) i de Girona (1992 – 2018). També ha estat Doctor Honoris Causa de la Universitat de Perpinyà. I ha estat director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de 2013 a 2022.
Nadal va ser un dels noms destacats del PSC que va deixar el partit l’any 2015, juntament amb Joan Ignasi Elena o Montserrat Tura, després de la victòria de l’ala menys catalanista i els enfrontaments dins del socialisme català, a causa de procés.
Carles Campuzano, nou conseller de Drets Socials
El nou conseller de Drets Socials és Carles Campuzano, que substituirà Violant Cervera. Es tracta d’una de les sorpreses entre els nous nomenaments, ja que prové de l’antiga Convergència i Unió. De fet, Campuzano sempre s’ha declarat convergent, pujolista i de l’ala del catalanisme moderat. L’exdiputat al Congrés va ser un dels artífex de la moció de censura a Mariano Rajoy, fet que li va costar el lloc en les següents eleccions al Congres, donades els enfrontaments amb el president a l’exili, Carles Puigdemont. També ha estat regidor a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
De fet, Campuzano ja no es va afiliar ni a Junts per Catalunya i va abandonar el PDeCat per incorporar-se al Partit Nacionalista Català de Marta Pascal. Fins ara era director de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) i sempre ha apostat pel diàleg amb el govern espanyol i s’ha mostrat públicament favorable a la taula de diàleg.
Natàlia Mas, nova consellera d’Economia i Hisenda
Natàlia Mas serà la nova consellera d’Economia del Govern català. La fins ara directora general d’Indústria al departament d’Empresa i Treball i consellera delegada d’Acció serà la successora de Jaume Giró al capdavant del departament. Mas figurava en les primeres travesses per ocupar la cartera econòmica, i no serà el primer cop que hi ocupi un lloc destacat.
Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra, Mas té una ampla experiència en institucions econòmiques. Entre el 2004 i el 2015 va treballar com a economista a diferents divisions del Banc Central Europeu. El 2010, va assolir un càrrec d’experta financera a la Direcció General de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera del principal organisme monetari de la Unió. El 2009 es va incorporar com a consultora de la unitat d’assessorament per a la captació financera del Banc Mundial. També ha tingut càrrecs rellevants al sector privat. En concret al Banc Sabadell, on va treballar com a directora d’Entorn Financer a la direcció de Macroeconomia.
Mas ha ocupat diferents càrrecs a l’organigrama d’Economia. Durant la passada legislatura, amb Pere Aragonès com a vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, va ser secretària de Finances Públiques del departament. També hi va ocupar la direcció d’Anàlisi Econòmica a l’onzena legislatura, entre el 2016 i el 2018, quan ocupava la conselleria Oriol Junqueras, també vicepresident.
Meritxell Serret, nova consellera d’Acció Exterior
L’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret serà la nova consellera d’Acció Exterior i Govern Obert. Serret va ser la consellera d’Agricultura entre el 2016 i el 2017, quan va ser destituïda amb l’aplicació de l’article 155. Es va exiliar a Bèlgica, on va exercir com a delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les des del 2018. En les darreres eleccions catalanes va ser elegida diputada al Parlament i va retornar a Catalunya, per sorpresa, un mes després dels comicis. Serret va comparèixer davant el Tribunal Suprem de forma voluntària i el jutge la va deixar en llibertat provisional. La Fiscalia li demana un any d’inhabilitació i una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l’1-O. Serret, que també és vicesecretària general de Partit Obert d’ERC, ha actuat fins ara com a portaveu adjunta d’ERC al Parlament.
Juli Fernández, com a nou conseller de Territori
Juli Fernández i Olivares serà el conseller del Departament de Territori del Govern. Fernández és actualment diputat d’ERC al Parlament de Catalunya des de les darreres eleccions i ha estat delegat del Govern a Barcelona del 2018 al 2021. Va encapçalar la llista dels republicans a Sabadell en les eleccions municipals del 2015 i va ser elegit alcalde, càrrec que va exercir fins al 2017, quan -tal com havia estat acordat – el va cedir a una altra formació del govern de coalició. Va ser tinent d’alcalde entre el 2017 i el 2019, així com regidor entre el 2015 i el 2020. El juliol d’aquell any va renunciar a l’acta per centrar-se en la tasca de delegat del Govern, en plena pandèmia de la covid-19.
Llicenciat en Farmàcia i màster en màrqueting farmacèutic (EADA), ha treballat en el sector farmacèutic sempre vinculat a la gestió d’oficines de Farmàcia. La seva darrera responsabilitat al sector va ser com a cap de compres a Ecoceutics entre el 2014 i el 2015. Va començar a militar a les Joventuts d’ERC i posteriorment a la pròpia formació el 2000. Va ser director general de Joventut de la Generalitat, sent director de Turisme Juvenil de Catalunya (2007-2009) i de l’Agència Catalana de la Joventut (2009-2011).
Gemma Ubasart, nova consellera de Justícia
Gemma Ubasart serà la nova consellera de Justícia, Drets i Memòria. Així, Ubasart rellevarà Lourdes Ciuró (JxCat) que havia ocupat fins ara el Departament. Ubasart va liderar l’espai de Podem a Catalunya als seus inicis, i en va acabar dimitint el 2015 pel to del seu partit i de Catalunya Sí que Es Pot durant la campanya electoral del 27-S. Nascuda el 1978 a Castellar del Vallès, Ubasart és doctora i llicenciada en Ciència Política per la UAB i és professora a la Universitat de Girona. La cara de la nova consellera també és coneguda per les seves intervencions com a analista en diversos mitjans de comunicació.
Té un Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Dret i un Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Ha fet estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes. Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.
Manel Balcells, nou conseller de Salut
Manel Balcells (Ripoll, 1958) substituirà Josep Maria Argimon com a conseller al capdavant del Departament de Salut. L’actual director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya li agafarà el relleu després de la renúncia d’Argimon derivada del trencament de l’executiu entre ERC i Junts. Argimon – tot i ser independent – va ser nombrat per Junts el maig del 2021, quan ja era molt conegut per la gestió de la pandèmia de la covid com a secretari de Salut Pública. El nou conseller és considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya
Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Medicina de l’Educació Física i l’Esport. Es va especialitzar a la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l’Esport. Ha estat director mèdic de l’hospital de Granollers i president executiu de Biocat de 2006 al 2010. També té la Medalla Josep Trueta al Mèrit sanitari. Actualment, és director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya, comissionat de salut de leitat i president de la Fundació de Gestió de Sant Pau i membre del consell de Govern del consorci sanitari de Terrassa i de l’Hospital del Mar.
Va ser director d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del gener del 2004 i Secretari d’Estratègia i Coordinació des del febrer del 2006. Posterioment, va assumir breument el càrrec de conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació el 2006. També ha estat regidor i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Granollers des de 1995 al 2004.