El secretari adjunt del PDeCAT i alcalde de Mollerussa, Marc Solsona (Mollerussa, 1976), és un dels impulsors d’Espai CiU, el nou partit que pretén reunir els partits i personalitat que se sentin interpel·lades pel llegat de Convergència i Unió. Després de no treure cap diputat en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, el 14 de febrer del 2021, el PDeCAT vol reimpulsar l’espai de Convergència i Unió i reunir-ne tots els que se’n sentin part, ara en una diàspora. De cara a les eleccions municipals, i malgrat la marxa d’actius com Xavier Trias o Carles Pellicer, el PDeCAT es presentarà sota el paraigua de la plataforma Ara Pacte Local, un conjunt de partits municipalistes que volen arribar a ser 300 llistes. De fet, asseguren que seran presents a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, així com a les capitals de comarca.
Vostès han registrat la marca del partit Espai CiU, en què consistirà el projecte i quines persones en formaran part?
Hem registrat la marca i el partit també com una mesura preventiva, ja que nosaltres ens anem explicant a nivell de panorama polític català amb aquest concepte de recuperació, reconstrucció, recosir tot el que seria l’espai que s’ha anat fraccionant al cap dels anys des de Convergència i Unió. Nosaltres entenem que en aquest moment polític, per contraposició a nosaltres, queda molt clar el que és Junts. I hem de fer front a aquesta anomalia democràtica que al Parlament de Catalunya no hi ha una força sobirania a l’ús, com el que representem nosaltres. Era important redefinir el concepte, registrar-lo i impactar en allò que la gent ja coneix, per a bé i a vegades també per a mal. Assumint llums i ombres. Això no és un projecte de nostàlgia, sinó de dir que falta referenciar de manera clara, sense complexos, allò que nosaltres representem, i no anar a buscar fórmules en què haguem d’explicar qui som. Anem a reivindicar aquest concepte amb ganes de suma. No és una evolució del PDeCAT. És amb el PDeCAT, i a partir de nosaltres es tracta d’intentar generar un ecosistema polític en el qual tots aquells partits i gent que es pugui referenciar amb el que nosaltres representem s’hi pugui anar sumant de forma natural.
L’objectiu és que la ciutadania els identifiqui clarament? Fins ara l’espai s’ha anat fragmentant en diversos partits i potser la ciutadania no tenia clar qui representa l’herència de Convergència…
El que ens arriba de la ciutadania, de molts actors polítics i dels mitjans de comunicació és aquella sensació d’on sou i qui sou. Hi ha molta gent que ens diu que se sent orfe i no se sent representada. Tenim ganes de reposicionar el concepte i l’espai i per tant els diferents parits que poden assumir aquest espai. Llancem la proposta d’anar reconfigurant aquest espai CiU. Volem representar una força sobiranista, catalanista, que entén que el país per ser fort s’ha de muscular econòmicament, apostem per les relacions público-privades, per l’escola concertada… Vam arribar al Primer d’Octubre perquè el país estava fort. El que vam construir a través de CIU era d’un país que se sentia fort, amb ganes, i que era un referent. Catalunya era un actiu i un valor afegit. Si volem recuperar aquest prestigi institucional i l’ordre en la manera de fer política pensem que el més entenedor és anar referenciant-nos amb aquest nom.
Es presentaran amb el nom Espai CiU de cara a les properes eleccions al Parlament?
Ara estem construint el concepte i el blindem perquè no ens el prengui ningú. Ja que venim d’experiències en les quals amb les marques dels partits hem tingut diverses incidències.
Com per exemple amb Junts…
Com a un exemple, no. És l’exemple. Nosaltres el que diem és que tota la feina que fa al nostre grup parlamentari a Madrid, el qual aconsegueix temes d’ocupacions, fiscals, sobre delinqüència multireincident, de reforma laboral… Tot el que aconseguim nosaltres allà, si hi ha eleccions en qualsevol moment, ho reivindicarem, a través de l’Espai CiU. La partida està en marxa i els actors els tenim, perquè estem fent política actualment. Nosaltres ja estem en municipis, diputacions, al Congrés… Ara es tracta de com s’articula electoralment tot plegat. Veurem si l’eina definitiva és aquesta, o no.
Estan en converses amb els altres grups que es poden sentir interpel·lats? Com pot ser Convergents, el PNC…
Sí. No és només una cosa nostra i perquè funcioni no ho ha de ser. Hem d’intentar sumar-hi tota aquella gent i tots aquells sectors que es van anar fraccionant i naixien d’una mateixa cosa. Estem en converses perquè sols no ho podem fer ni ho volem fer.
Obren les portes a Units per Avançar?
Obrim les portes a qualsevol actor que es pugui sentir identificat amb el concepte Espai CiU.
Units per Avançar creu que s’hi pot sentir identificat?
Units per Avançar neix i sorgeix a través d’Unió. Si nosaltres reivindiquem el concepte d’Espai CiU entenem que tot allò que emana tant de la “C” com de la “U” ha de poder sentir-se interpel·lat. Tot i que no vol dir que s’hi sumin.
Hi haurà algun canvi ideològic respecte del PDeCAT?
L’avantatge de l’Espai CiU és que només dient això ja et referencies amb el que ets. Nosaltres reivindiquem el que som, que és el llegat de Convergència i Unió. Amb això, ja estem dient el que som: una força d’estricta obediència catalana, que neix del catalanisme polític, on hi convergim diferents sensibilitats, que a l’eix nacional posem al centre el dret a decidir… Cal que ens enfortim la musculatura molt com a país per tornar a ser referents i competitius al sud d’Europa. A més, estem en un moment en el qual hi ha tot el tema d’Escòcia, també hi ha l’onada judicial a Europa a nivell d’institucions europees. Crec que ho hem d’aprofitar al màxim.
Quins errors creu que va cometre el PDeCAT en les passades eleccions del 14 de febrer del 2021 al Parlament?
Crec que el país estava molt atrapat emocionalment. Amb la presó, l’exili, repressió, persecució… Jo vaig ser el primer alcalde de Catalunya que va anar a fiscalia pel Primer d’Octubre. David Bonvehí i jo som dues de les 17 persones que van ser investigades per ordre judicial amb el sistema Pegasus. No som aliens a tot això. Quan no hi va haver entesa per formular una candidatura conjunta amb Junts, van ser unes eleccions en les quals ens va costar saber explicar que nosaltres no érem els que marxàvem de Junts, sinó que Junts era qui havia creat un partit a costa de nosaltres. Semblava que amb els lideratges del president Puigdemont estiguéssim en contra d’algú. Va ser una campanya molt polaritzada i no vam ser trobar l’espai necessari, tot i que ens va anar de poc.
Deia que encara hi havia ferides obertes, creu que encara hi són?
Crec que el context ha canviat. Estem passant d’una política de blocs que ja sabem on ens porta i el que suma a un altre plantejament, en el qual defugim de la política de blocs i volem intentar fer polítiques de país. Intentar trencar les sumes que no sumen per intentar governar amb estabilitat aquest país. Això només ho podem fer si, sense renunciar a res, tornem a posar la política en majúscules en l’ordre del dia del Parlament de Catalunya. No pot ser que només se senti parlar de Catalunya en termes negatius, ja sigui per la inestabilitat, per la confrontació, per la des-governança… Són coses que no ajuden a reforçar i muscular la imatge del nostre país. Fan falta aquestes forces d’ordre, políticament parlant, que permetin entaular debats honestos i serens sobre el que pugui necessitar el país en cada moment.
Forces que puguin pactar amb tothom?
Amb tothom, no. Que puguin trencar la política de blocs, però això no vol dir pactar amb tothom. Cadascú ha de saber quins són els seus límits. Tenim una mirada molt més oberta a l’hora de guanyar i buscar sensibilitats.
Un exemple de partit amb qui poden pactar és el PSC?
Un exemple és el PSC. No pot ser que quan ens convé reivindiquem els consensos del 80%, on hi ha aquests actors, i altres vegades, quan ens convé, només reivindiquem que som del 52%. A més, quan parlen del 52% no compten amb nosaltres, el PDeCAT, que no tenim representació però per sumar aquesta majoria cal afegir-hi els vots que vam aconseguir. Es parla d’unitat estratègica, però no s’ha fet res per l’unitat estratègica. Cal sortir de la retòrica d’una vegada i fer política.
Veu una oportunitat en el fet que a Junts hi hagi una crisi entre dues famílies i que hagin perdut en la consulta interna els partidaris de quedar-se al Govern, que bàsicament són els exconvergents?
Quan els diuen post-convergents s’ho prenen com una cosa lletja i que no els agrada. En canvi, jo sí que ho soc i ho reivindico sense cap mena de complex. Jo treballo per reconstruir aquest espai de tota la vida. Nosaltres no veiem en els altres una oportunitat. El que veiem és que, fruit de les decisions dels altres, s’ha clarificat el panorama. Junts, que tenia un doble discurs i de portes endins deia que som de Govern i que s’havia de fer des de dins, quan voten és per marxar del Govern i apostar per la política de confrontació al 100%, del no a tot. De deslegitimar les pròpies institucions… Nosaltres diem: gràcies per dir i actuar com alguns fa temps vam dir que actuaríeu. Nosaltres, quan estàvem en el procés amb Junts, ens deien que el PDeCAT s’havia de tancar i anar tots a Junts. En canvi, nosaltres dèiem: què és Junts per Catalunya més enllà del president Puigdemont? Ens estaven demanant anar a un partit que no sabien què volien ser.
Creu que a Junts li falta clarificar quina és la seva posició en polítiques sectorials…
Més enllà del “tenim pressa” i que hem d’aixecar la DUI i que ens hem de confrontar amb l’Estat, quina és l’agenda quotidiana per al dia a dia de la gent? Quin és el posicionament en temes estratègics? Volem continuar en una retòrica que només genera frustració? Només serem independents en la mesura que siguem menys dependents. Això vol dir muscular-nos internament, tenir llocs de poder, tornar a posicionar Catalunya a nivell institucional, recuperar el prestigi i intentar aprofitar les oportunitats. Avui per avui, encaixa més l’anàlisi que està fent el president Aragonès, que no el que està fent Junts.
Vostès han estès la mà o han parlat amb dirigents de Junts perquè se sumin al seu nou projecte?
No. Formalment, a diferència dels canals que tenim oberts amb ERC o amb el PSC, no en tenim cap amb Junts per Catalunya, perquè Junts ha decidit que no en vol saber res del PDeCAT. El focus està en les diferents estratègies. Jo no sé com volem sumar i volem ser més, quan excloem de facto una part que és necessària per poder sumar.
Hi ha alguna idea de sota quin lideratge ha de tirar endavant l’Espai CiU?
Inicialment, Convergència va néixer amb molta gent, i més tard va anar derivant cap a un hiperlideratge del president Pujol. Convergència no va néixer perquè el president Pujol hi fos. El nostre millor lideratge és la nostra carta de presentació real d’acció política, que és el que estem fent des de Madrid. Si aconseguim sumar en la nostra manera de fer política la gent que vulgui participar en aquest espai i ens organitzem i ens fem una mica més grans, serà més fàcil generar un ecosistema en el qual nous lideratges puguin veure en l’Espai CiU una oportunitat per poder posar-hi la cara. Nosaltres ja tenim lideratges propis amb els quals hi podem concórrer. No hem de començar la casa per la taulada i condicionar una organització o un concepte a una persona. Hem d’anar al revés. En el què fem, com ens organitzem i si ho fem bé, qui ho lidera serà una cosa que pot néixer per decantació. Si em preguntes per l’espai, em permet parlar de polítiques, de suma, de partits… Si em preguntes per la persona, el debat passa a ser d’hiperlideratge.
Al Congrés, vostès hi tenen quatre diputats que són claus per al govern espanyol. Estan participant en les negociacions per reformar el delicte de sedició o derogar-lo?
Nosaltres vam decidir no presentar esmenes a la totalitat al pressupost i per tant donar un marge per poder negociar. A la negociació hi poden entrar diferents conceptes. Si som a Madrid, estarem en aquells debats que es vulguin atendre. Veurem si tothom condiciona una qüestió extrapressupostària per aprovar un pressupost o no. Veurem la força dels quatre diputats.
De cara a les properes eleccions municipals, vostès es presentaran dins la plataforma d’Ara Pacte Local…
Nosaltres ens presentarem a les eleccions municipals dins d’una plataforma municipalista que es diu Ara Pacte Local, que no deixa de ser una coalició entre partits polítics, entre els quals hi ha el PDeCAT. Ara Pacte Local no és la marca blanca del PDeCAT. Nosaltres concorrem en aquesta plataforma amb el màxims de partits possible per intentar estar al màxim de llocs possibles. La idea la teníem treballada i presentada. Des que l’hem presentat i la marxa de Junts del Govern, Ara Pacte Local ha agafat més força de la que podia tenir fa tres setmanes. És un espai on no només hi haurà partits, sinó candidats que estaven dubtant si anar amb uns o altres.
Els fundadors d’aquesta plataforma són Ara Catalunya i el PDeCAT. Estan en converses amb més partits? L’objectiu eren 300 llistes, arran de la marxa de Junts, han incrementat l’objectiu?
Nosaltres hem sofert una opa hostil de Junts a molts candidats i candidates. Perquè anessin a computar per Junts, podien facilitar articular estratègies perquè fos més efectiu anar amb ells, que no pas quedar-se amb nosaltres. Un cop es va esclarint i veient la fortalesa de cadascú i que nosaltres som una plataforma municipalista que defuig molt de les polítiques de blocs, la gent s’hi pot sentir més còmoda. Molts partits veuen una oportunitat en les municipals de defugir d’aquest desgavell mediàtic de partits que tenim a dia d’avui. L’objectiu eren 300 llistes i no ha incrementat. Tindrem candidats a les capitals de província, a les capitals de comarca, als municipis de més de 10.000 habitants…
Estan mantenint converses amb Impulsem Lleida i Impulsem Penedès?
Nosaltres ens hem proposat que en la plataforma municipalista hi concorrin el màxim nombre de partits territorials possibles i, fins que no es demostri el contrari, no descartem que es puguin incorporar-s’hi. Jo, com a alcalde de Mollerussa, estic treballant perquè Impulsem Lleida pugui venir.
Què n’opina de la marxa de Xavier Trias del PDeCAT?
Ell sempre havia posat com a actiu que era de Junts i del PDeCAT, tot i que era complicat. Tothom és lliure de fer el que vulgui, igual que nosaltres. Tota decisió esclareix escenaris. Hi haurà un dia o altre que ens haurem de trobar tots. Ho respecto.
És una pèrdua d’un actiu important…
Evidentment. Però cal veure quina gent se sent interpel·lada. Si Junts vol presentar Trias, potser es vol adreçar a un espai que ens és més propi a nosaltres. Cal veure si el discurs que fan encaixa amb les propostes que tenen sobre la taula. Nosaltres intentem fer una cosa: pensar, dir i votar el mateix. Això ens fa coherents. Si un diu una cosa, en pensa una altra i en vota una tercera és quan hi ha el caos polític.
Els drets electorals són del PDeCAT. Amb quins candidats estan conversant per encapçalar la llista a Barcelona?
No l’hi diré.
Sandro Rosell?
No l’hi diré.
Santi Vila?
No l’hi diré. Jo només puc dir que nosaltres serem a Barcelona. Tenim actius que ens poden fer més atractius.
No són dos bons noms?
També n’hi ha d’altres. Hi ha el diputat al Congrés Genís Boadella, que és de Barcelona. Jo no me’n poso cap a la boca.
Si Xavier Trias es presenta per Junts, descarta un pacte amb ells?
Nosaltres mai hem dit que no vulguem pactar amb Junts. Ha sigut Junts qui ha dit públicament que no volia pactar i ni saber res de nosaltres. La pilota no és a la nostra taulada i, si Trias es dona de baixa, és difícil. El PDeCAT no es condicionarà per la voluntat d’un tercer i que ja no és del partit.
Què li sembla també la marxa del partit de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer?
Respectable. És fruit d’una decisió política del PDeCAT. En aquests termes jo ho respecto. El PDeCAT decideix fer una plataforma electoral amb Ara Catalunya, que té dos regidors a Reus, i nosaltres posem els nostres drets en aquesta plataforma. L’alcalde de Reus va decidir no presentar-se a les properes eleccions i van decidir lliurement presentar una candidata de Junts per Catalunya i que tots els vots que ell representava anessin a computar a Junts. Nosaltres vam prendre la decisió que a Reus hi hem de ser. No és fruit d’una discrepància ideològica. Tothom ha actuat lliurement i com ho volia fer.
Un altre alcalde important del territori del PDeCAT és el d’Igualada. Marc Castells, saben què farà?
Encara no ho ha dit públicament. Ell és del PDeCAT. A dia d’avui això no es debat.
Com queda reconfigurat Centrem en aquest nou Espai CIU?
Estic convençut que hi ha gent que és a Centrem que pot encaixar en el nostre univers de l’Espai CiU. De tota manera, és una decisió que haurà de prendre Centrem. La nostra voluntat és la de crear aquest espai i que no sigui una suma de multisigles, sinó que sigui la composició de l’espai i el concepte. Si anéssim a buscar una suma de sigles ho faríem ràpid. No és que els partits hi hagin de venir, és una cosa de sentir-se interpel·lats. Tenim dues opcions: que cadascú es faci més petit o intentar fer alguna cosa.
Va ser un error que l’espai convergent es presentés per separat en les passades eleccions del 14 de febrer del 2021?
Era un moment en el qual tothom estava molt atrapat. Hi havia moltes relacions més complicades. Hi havia la pandèmia. Potser no hi havia la visió més àmplia com podem tenir ara. Crec que tothom a fet una cura interna. Hem millorat per dintre. Ens veiem amb la fortalesa de mirar-nos als ulls sense retrets. Com més soroll hi ha, més espai queda per a l’estabilitat i per l’ordre. Abans que se l’intenti apoderar ERC embolcallat d’una moderació que no li és originària, intentar ser-hi nosaltres.
Què li sembla el nomenament d’un exconvergent com Carles Campuzano com a conseller?
Molt bé. Crec que ERC ha sabut llegir molt bé la situació. Junts ha decidit marxar del Govern. No els han fet fora. ERC es veu capaç de tirar endavant el seu mandat i en comptes de fer un Govern d’ERC, el que ha decidit és fer-ne un de Catalunya amb perfils diferents. Posen l’eixamplament de base i el centre com el seu límit. Carles Campuzano és una persona molt ben preparada en el sector de les polítiques socials, ja que ha estat molt involucrat en el món de la discapacitat i ha estat diputat al Congrés. Les lleis perquè s’acabés la mili haurien de portar el nom de Carles Campuzano perquè va ser ell qui ho va liderar. És un molt bon perfil per al país. Hem de posar en valor que el Govern intenti tenir els millors perfils.
Veurien amb bons ulls que Campuzano se sumés a Espai CiU?
Qui s’ha de sentir interpel·lat és ell. Estic convençut que si ho fem bé, molta gent s’hi pot sentir interpel·lada.
El fet de ser conseller li dona molta visibilitat. Si se suma al projecte, veurien amb bons ulls que fos la cara més visible?
No podem fer ficció i no podem matar el concepte a base d’hipòtesis que després poden provocar un efecte bumerang. Si nosaltres fem bé les coses i s’hi pot sentir interpel·lat, veurem.
Què li sembla el nomenament també de consellers com Quim Nadal, Gemma Ubasart…?
Llegeixo els seus nomenaments en el sentit que volen emetre un missatge que el Govern no és únicament d’ERC, sinó de la resta del país. Amb aquesta òptica, crec que és una bona manera d’intentar canviar d’estadi.
Nomé té 33 diputats…
Té el repte de superar-ho. Ells ja han assumit que són capaços de governar amb 33 diputats. Que ho provin.
Vostè ho veu factible?
És legítim i si ho posen sobre la taula suposo que podran sumar. Si només es vota per la matrícula no ens en sortirem. D’altra banda, cal preguntar-nos si el PSC podria governar amb 34 diputats o Junts podria governar amb 32. Mentre es mantinguin les polítiques de blocs, per a tothom serà difícil. Veurem si els altres actors veuen en la debilitat una oportunitat per tombar el Govern, o si hi veuen l’oportunitat d’enfortir-se i poder participar de la política catalana. En funció de la lògica, veurem.
No sembla que Junts estigui disposat a aprovar gaires coses, com es va veure amb la llei d’estadística…
Junts, que ja feia d’oposició dins del seu Govern, ara que és a l’oposició continua fent oposició, però no fa d’alternativa a un bon Govern. Estan instal·lats en el no i a destruir qui està governant. Estan en una guerra de partits.
Què li sembla la possibilitat de prorrogar els pressupostos?
És una possibilitat. A mi em sembla una mala notícia. Jo no sé fins a quin punt el país es pot permetre no tenir pressupostos. A Madrid nosaltres no hem presentat esmena a la totalitat perquè volem que hi hagin pressupostos i hem d’aconseguir coses per a Catalunya. La gent no entendria que no donéssim resposta a la crisi energètica.
Vostès són independentistes, com creu que s’ha d’implementar la independència? Per la via d’ERC, a través de la taula de diàleg?
Només serem independents en la mesura que siguem menys dependents. Ens ho hauríem de gravar això. Qualsevol llei o decisió , si encaixa en aquesta visió, ens ajuda a avançar. Ser menys dependents vol dir ser més sobirans i guanyar més sobiranies en tots els temes. Com més sobirania alimentària tingui, menys dependent d’un tercer seré. La modernització del canal d’Urgell que em permet autoabastir-me territorialment d’aliments pel cultiu de regadiu ajuda a guanyar sobirania alimentària. El fet de tenir uns projectes que ens permeti ser menys dependents de la xarxa elèctrica espanyola ajuda a fer la independència. Si som capaços en aquelles coses del dia a dia de ser menys dependents, ergo més sobirans, la independència la tindrem més a tocar.
També cal tenir el context polític. L’Europa era de 12 i ara és de 27 estats. Tenim el tema del Brèxit que ha provocat un altre referèndum a Escòcia i tenim vies de qüestionament de la democràcia espanyola a nivell judicial europeu, que hauran de permetre moviments constitucionals. Quan parlem d’independència, ens hem de preguntar si volem ser Dinamarca o un estat dels Estats Units. Són estats federats, confederats etc., però amb un entorn en el qual tothom està immers en un espai de sobiranies compartides. Sempre hi ha algú en el qual has de tenir una certa dependència, però ho has de decidir tu. Pel que fa a la taula de diàleg, si és un mecanisme per ser menys dependents, no hem de dir mai que no.
Vostè creu que és un mecanisme per ser menys dependents?
Crec que és un mecanisme que ha servit per reconèixer que hi ha un conflicte entre Catalunya i l’Estat. Ha servit per asseure els governs, fet impensable anys enrere. Crec que s’ha de valorar i això avança en la concepció de la identificació d’un conflicte. Dit això, s’ha d’intentar que es mantingui sempre amb els termes polítics, perquè si acaba sent una taula sectorial bilateral, no tindrà el sentit que es requereix en una política, com ha de ser això.
Vostès s’hi senten identificats o representats?
Hi ha el Govern de Catalunya. Per respecte a les institucions, si hi ha el Govern del nostre país, identificats no ho sé, però interpel·lats i que forma part d’una estratègia de país, no ho puc negar.
5 
3 