Crims agrada i molt. En l’emissió d’aquest dilluns, el programa de Carles Porta ha tornat a ser líder d’audiència amb un boníssim 20,1% de share que demostra que continua sent un cas d’èxit. Gairebé 400.000 persones han sintonitzat TV3 per descobrir quin cas havien triat en aquesta ocasió, tot un èxit que torna a deixar la competència a molta distància. Només cal veure que El Hormiguero va fer menys de la meitat de teleespectadors, un 8,4%, o que l’entrevista a Quevedo de La Revuelta es va quedar en un 7,6% de quota de pantalla.
Però parlem del programa en si. La víctima s’anomenava Rafael Mora, un banquer que tractava amb morosos en una oficina de Roses. En aquesta reconstrucció, hem anat desgranant una història que tenia una part molt més personal del que semblava en un principi. Era l’estiu del 2009 quan l’home començava a rebre missatges amenaçadors, el que li va donar ales per advertir la família que podia estar en perill. Un dels testimonis que han aconseguit és el seu germà, que recorda perfectament la trucada que va rebre de la seva cunyada quan va avisar-lo que havia passat alguna cosa.
Un veí del Rafael se l’havia trobat mort al pàrquing del seu edifici, amb un fort cop al cap. Quan va arribar la policia, ràpidament van saber que l’arma homicida havia estat la culata d’un revòlver que havien deixat a pocs metres del cadàver. No havia estat un accident, ja que aquella escena demostrava que havia estat una mort violenta i van trobar-se diversos elements -com una granota de feina i uns guants ensangonats- que feien pensar que havia estat un atac predemitat.
Què se sap del cas del banquer assassinat a Roses el 2009?
Aquest pare de família divorciat, que s’havia tornat a casar amb una companya de feina, havia començat a rebre amenaces de mort. Un dels clients morosos i més problemàtics del banc era el Porfirio Fernández, que no podia pagar la hipoteca i el culpava a ell. La sorpresa? Quan hem sabut que era la parella de l’exdona de la víctima. Quan el van interrogar, va assegurar que havia estat treballant al jardí i la dona va corroborar la seva coartada. Sorpresa sorpresa, els veïns van negar que estigués a casa a l’hora de l’assassinat. També era sospitós que veiessin que tenia ferides a la cara i que havia fet una foguera al jardí on van trobar restes tèxtils i de goma. Finalment, acabaria confessant que l’havia matat.
No acabava de quadrar per què havia pres una decisió tan taxativa. Ell tenia un deute, però no era culpa del treballador del banc. Com és que havia arribat a decidir matar-lo? Aquí entra el terreny personal, ja que en la investigació van acabar sabent que el dia abans de la seva mort el Rafael havia confessat a un amic seu que tenia hora per canviar el testament. Què volia? Deixar fora la seva exdona, precisament, perquè no tingués cap poder perquè veia que li estava donant molts problemes. Una exdona que, recordem, era l’actual parella del Porfirio.
La dona va defensar la seva innocència, és clar, i es presenta en el cas com a acusació particular. Ara bé, el conflicte d’interessos era clar i no li ho van permetre. Sis anys després, va començar el judici i el jurat popular va condemnar el Porfirio per unanimitat a 16 anys de presó.
