Després de cinc dies de vaga i quatre reunions amb el departament d’Educació en què Treball ha exercit de mediació, la situació segueix tan enrocada com al començament. Tot i que la negociació continua en altres escenaris, les posicions estan molt allunyades, tant que en la darrera trobada el departament de Treball va donar per acabada les reunions perquè res no s’havia mogut ni un centímetre de la situació inicial.
Els sindicats han aglutinat les seves demandes en catorze punts per als quals Educació ha presentat fins a tres propostes, però cap ha satisfet els vaguistes, que estan estudiant convocar més mobilitzacions. Educació sosté que no es poden revertir totes les retallades alhora per l’“altíssim impacte econòmic” que tindria. Aquest divendres, els sindicats han fet públiques les seves reivindicacions de manera molt més concreta que fins ara i també han explicat les propostes del departament, que consideren “molt insuficients”.
Restabliment de l’horari lectiu previ a les retallades
La primera de les demandes dels sindicats és el restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades, que era de 18 hores setmanals a l’ESO i 23 hores a la primària. El principal escull en aquest punt és el timing, ja que els sindicats ho reclamen per al curs vinent i Educació proposa fer-ho en el curs 2023-2024 a la primària i en el 2024-2025 a la secundària. Els sindicats ho consideren “irrenunciable” per al curs vinent i asseguren que la situació actual ja és un “incompliment” de l’acord al qual es va arribar el 31 de gener del 2017.
Reducció de les ràtios
El departament d’Educació sosté que la reducció de ràtios es començarà a fer el pròxim curs, però només a P3 per anar escalant fins arribar al batxillerat d’aquí quinze cursos. Els sindicats, en canvi, reclamen una reducció de ràtios immediata de P3 a 1r d’ESO encara que es faci de forma “progressiva” en tres cursos. Consideren que abaixar les ràtios a P3 està condicionat a una baixada demogràfica, pel que no hi ha cap “millora real” de pressupost. Especifiquen, a més, que durant la negociació van accedir a establir escenaris intermedis, és a dir, d’entre sis i nou cursos.
Conversió dels terços de jornada en mitja jornada
En aquest punt sí que hi ha acord, però de totes maneres els sindicats insisteixen a assenyalar que no ha estat fruit de la negociació, ja que des de setembre s’havia informat a la premsa que s’adoptaria aquesta mesura i es va incloure en els pressupostos per al 2022.
Canvi de criteri en les dues hores de reducció al personal de més de 55 anys
Els sindicats reclamen el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys per tal d'”evitar la pèrdua d’hores lectives” en el pròxim curs, mentre que el departament es manté ferm en els criteris actuals. Els sindicats consideren que es tracta d’una “retallada de condicions laborals” que es fa cada any perquè requereix d’un acord de govern anual.
Increment del personal d’atenció directa a l’alumnat
El comitè de vaga va exigir al Departament un increment del personal d’atenció directa a l’alumnat en les quatre trobades que van mantenir al departament de Treball. El departament va oferir 216 dotacions de personal d’atenció directa i 890 dotacions de personal docent, el que es manté lluny de les xifres que reclamen els sindicats, que denuncien que aquest punt ha caigut de la darrera proposta d’Educació.
Derogació del decret de plantilles del 2014
Aquest és un altre dels punts de conflicte que encara es manté. Els sindicats reclamen que es derogui l’actual selecció per entrevistes, mentre que Educació ofereix més transparència amb els llocs de treball vacants i la creació d’un grup de treball per actualitzar el decret.
Retirada de l’ordre de calendari escolar (inclosos els 5 dies de juliol)
Segurament aquest és el punt que més polèmica ha causat. Els sindicats reclamen la retirada del calendari escolar, que avança les classes al 5 de setembre per la primària i al 7 de setembre a l’ESO i la consideració del juliol com un mes amb permís retribuït per a la formació. A més, consideren que l’obligatorietat d’assistir als centres presencialment durant els cinc primers dies laborals de juliol és “una retallada” a les condicions laborals.
El departament s’ha mantingut ferm amb aquesta mesura i ha demanat “respecte institucional” perquè els ciutadans els han votat perquè apliquin les polítiques educatives que considerin adients.
FP publica i de qualitat amb equiparació salarial
Pel que fa a l’FP, els sindicats reclamen un increment del professorat a partir del curs vinent així com la planificació de l’oferta consensuada amb els sindicats, l’increment d’hores de dotació per als coordinadors i l’equiparament salarial. Educació ofereix un increment de les dotacions del professorat (682 més), el que consideren “absolutament insuficient”.
Retirada del nou currículum
Aquest és un altre dels punts en els quals el departament ha reculat recentment, però no ha estat suficient per als sindicats, que en reclamen la retirada per complet. Educació ha ofert una moratòria de l’aplicació dels nous currículums d’un any i un desplegament progressiu perquè d’aquí tres anys tots els centres treballin amb el nou currículum amb l’acompanyament de l’administració. Els sindicats reclamen l’ajornament dels nous currículums i la confecció d’un nou esborrany consensuat amb els sindicats.
Estabilització dels interins i un 6% del PIB per educació
Els sindicats reclamen la fixesa dels interins via concurs de mèrits i un pacte d’estabilitat, mentre que Educació no ha fet cap proposta perquè es tracta d’un decret -el decret Iceta– estatal. En paral·lel, es reclama que es destini un 6% del PIB a l’educació abans del 2025, és a dir, abans que finalitzi la legislatura d’aquest Govern. La proposta inicial d’Educació era demanar als grups parlamentaris un acord per assolir aquesta fita d’inversió, però els sindicats denuncien que aquest punt no apareix a les següents propostes.
Defensa de la immersió lingüística
Els sindicats reclamen un projecte lingüístic comú que mantingui la immersió lingüística i l’assumpció de responsabilitat i cobertura legal al professorat per part del Govern per fer front a la sentència del 25%. Educació sosté que està elaborant un decret de desplegament del règim lingüístic per esquivar la sentència sense parlar de percentatges. De fet, aquest dissabte hi ha convocada una nova manifestació per reclamar al Govern que freni l’aliança del Parlament que pretén deixar la llengua d’ús a l’escola en mans dels centres.
1 
