El primer curs escolar amb el calendari avançat comença aquest dilluns amb més tranquil·litat del que es preveia i sense vagues a la vista després que el conseller d’Educació, Josep Gonzalez Cambray, hagi aconseguit in extremis l’objectiu de pacificar els sindicats, encara que no sigui del tot. Amb un moviment d’última hora amb què que ha salvat un match ball crucial després de mesos de conflicte enrocat, Cambray s’ha assegurat que la tornada a les aules de més d’1 milió i mig d’alumnes sigui pacífica, si més no durant el primer trimestre. Amb l’acord signat amb els sindicats, la conselleria s’ha compromès a incorporar 3.500 professionals al sistema perquè tot el professorat pugui tornar a l’horari lectiu anterior a les retallades, però també ha promès que es continuaran negociant la resta de reivindicacions a les pròximes meses sectorials.
Els sindicats han desconvocat les vagues previstes pel 7 i el 28 de setembre, però han avisat que estaran vigilants al compliment de l’acord. La portaveu del sindicat majoritari en educació USTEC, Iolanda Segura, ha abaixat l’eufòria pel pacte “històric” i ha advertit que “això no ha acabat perquè hi ha molts temes pendents”. El temps de gràcia que han decidit concedir a la conselleria de Cambray és el primer trimestre, i un cop passin aquests primers mesos, per Nadal, analitzaran quin compliment ha tingut l’acord pel que fa a les meses sectorials. Després, l’1 de gener, s’incorporaran al sistema aquests 3.500 professionals que permetran reduir l’horari lectiu i tenir més hores de coordinació i atenció a les famílies. Aquesta oferta d’última hora va ser “irrenunciable” per als sindicats, que tanmateix han advertit que la confiança en Cambray no està recuperada pel fet d’haver arribat a aquest acord.
La partida entre sindicats i Educació estava enquistada des de la darrera proposta del departament, al juny. Els sindicats la van desestimar perquè l’oferta era retornar a l’horari lectiu anterior a les retallades únicament els professors de primària, per ampliar-ho a secundària en el curs 2023-2024. El que ningú no esperava ara que comença el curs era una oferta tan temptadora com la que finalment han acceptat, gràcies a la qual els alumnes no patiran les aturades del curs passat, durant el qual hi va haver nou dies de vaga entre març i juny.
La fermesa del conseller amb el nou calendari
El curs comença aquest dilluns per als alumnes de primària, una setmana abans del que era habitual. Precisament aquest canvi de calendari escolar ha estat la gran aposta de Cambray en la legislatura. Fins i tot la va anunciar acompanyat del president Pere Aragonès, que la va defensar com a una “gran notícia” per a les famílies catalanes perquè suposadament afavoreix la conciliació i hi ha informes que l’avalen. La comunitat educativa, però, no ho va veure amb bons ulls –i el professorat continua sense aprovar-ho– i es va revoltar contra el conseller. Tot i així, durant aquests mesos el conseller s’ha mantingut ferm i el curs començarà una setmana abans.
La cronologia de la revolta pel calendari escolar
Al febrer, des d’una escola barcelonina i sense cap acord amb els sindicats ni els centres educatius i les seves direccions, el conseller va anunciar a bombo i plateret el canvi de calendari per començar el curs els dies 5 de setembre per a infantil i primària i el 7 per als alumnes de secundària, batxillerat i FP. Els sindicats sempre s’han negat a començar el curs en aquestes dates, però malgrat prometre guerra davant l’”immobilisme” de Cambray finalment han acceptat el calendari a canvi que la conselleria els concedís la reversió d’altres retallades que arrossegaven des de feia més d’una dècada.
El cas és que en conèixer l’anunci de Cambray, els sindicats van començar una revolta que com a primera acció va tenir l’ocupació del departament. Hi van passar 24 hores tancats fins que van aconseguir parlar amb el conseller, que els va comunicar la seva decisió de continuar amb l’avançament del curs escolar. Va ser llavors quan els sindicats van convocar una vaga de cinc dies al març a la qual s’hi va acabar sumant una aturada per defensar el català a les escoles. El conflicte va continuar encallat després d’aquestes mobilitzacions on els sindicats van exhibir la seva força durant diversos dies consecutius.
La mediació no va servir per desbloquejar les negociacions i els sindicats van convocar quatre dies més de vaga entre el maig i el juny. Tampoc no van servir per moure la conselleria abans de l’estiu i a finals de juny es van anunciar dos dies més d’aturades, aquest cop per començar el curs de forma “caòtica” i forçar Cambray a un acord. Aquesta vegada sí, la conselleria s’ha mogut i s’ha despenjat in extremis amb una proposta que sí que ha fet trontollar la determinació dels sindicats de continuar amb les mobilitzacions i ha posat fi al conflicte, almenys per ara.
Setembre de jornada intensiva amb extraescolars gratuïtes
La fermesa de Cambray, que ha defensat l’avançament de curs fins i tot després que el Consell Escolar li demanés una moratòria, s’ha acabat traduint en una tornada a les aules primerenca. Ara bé, el curs que començarà aquest dilluns serà amb jornada intensiva durant tot el mes de setembre. Aquest horari es farà a totes les escoles i instituts catalans durant la resta del mes per tal de “facilitar la conciliació”. Així, totes les escoles amb independència de si són públiques, concertades o privades, faran un horari de 9 a 13 hores.
A la tarda, fins a les 16.30 hores com a mínim, hi haurà activitats extraescolars gratuïtes per a tots els alumnes. Segons la conselleria tots les centres públics han contractat ja els monitors necessaris per a aquestes activitats. Els sindicats, per la seva banda, al·leguen que la mesura contribuirà a augmentar la segregació escolar perquè no tots els nens hi podran accedir. El conseller Cambray, en canvi, ha defensat aquesta mesura aferrissadament i l’ha fet la seva aposta principal. Considera que avançar el curs i fer el setembre intensiu es traduirà en un “millor repartiment del temps lectiu i de descans”.
El canvi de calendari no es traduirà en més hores lectives per als alumnes
Per tal de no infringir la normativa i no superar el límit d’hores lectives per l’avançament del curs, la conselleria ha afegit un dia més a les vacances de Nadal. Així, els nens acabaran l’escola el dia 21 de desembre, un dia abans de l’habitual, i començaran de nou el dilluns 9 de gener. També hi haurà un dia més de lliure disposició per a les escoles, que ja no en tindran tres sinó quatre.
Pel que fa a la Setmana Santa, les vacances seran del 3 al 10 d’abril del 2023 i les classes acabaran el 20 de juny per a la secundària, el batxillerat i l’FP i el 22 per a infantil i primària.
Curs de canvis: els nous currículums afegeixen tensió
Aquest curs també serà complicat per als estudiants de batxillerat pel canvi de currículums que ha decidit implantar el govern espanyol per adequar-se a la nova llei d’educació, la LOMLOE. El nou batxillerat estarà basat en l’aprenentatge per competències i s’abandonarà el model actual, molt més inclinat a la memorització. Aquest nou currículum també ha rebut moltes crítiques de professors i sindicats, que consideren que s’està “buidant de contingut” el currículum i s’està flexibilitzant massa l’educació. L’esborrany del decret incloïa l’eliminació dels exàmens i una educació basada en informes qualitatius. “És maquillatge per al fracàs escolar”, explicava a El Món el sociòleg vinculat a la UOC Ferran Giménez, que critica durament els nous currículums perquè “abaixen el nivell per no atacar el problema del fracàs escolar”.
Davant les crítiques a la nova manera d’avaluar que volia implantar el Govern, la conselleria va haver de recular en el punt més controvertit. Inicialment es plantejaven canviar el suspens pel concepte ‘en procés d’assoliment’, però davant la polèmica es van fer enrere i es mantindran la nomenclatura dels últims anys per als suspensos, ‘no assolit’.
A banda del conflicte per les notes, la comunitat educativa es queixa que el nou currículum no està publicat a menys d’una setmana de l’inici de curs. “Sembla un campi qui pugui”, diu un professor en una piulada de Twitter que han compartit diversos sindicats. Aquest docent denuncia que per ara només compten amb un esborrany poc clar que dona autonomia als centres per impartir les optatives com creguin adient. “Sembla que ens haurem d’espavilar cadascú com sàpiga i pugui i es generaran també diferències entre els centres en allò ensenyat i la manera de fer-ho i avaluar-ho”, lamenta aquest usuari de Twitter, que defineix la situació com un “despropòsit”.
Les reivindicacions que continuen vigents
Després de l’acord amb la conselleria, els sindicats han aturat les mobilitzacions però han insistit que la resta de reivindicacions també s’han de resoldre i calendaritzar durant el primer trimestre d’aquest curs. Les demandes que els queden són les següents: la reducció de terços a mitjos, l’eliminació del decret de plantilles, un blindatge real del català davant l’embat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la retirada del nou currículum, l’equiparació salarial dels professors d’FP i més oferta en graus mitjans i superiors.
1
3
