Amb el Bailando de Nil Moliner sonant als altaveus i una allau d’alumnes entrant a les aules. Així rep El Món l’Institut Montgròs, de Sant Pere de Ribes (Garraf), un centre pioner en el treball competencial per àmbits a Catalunya. És l’hora de tornar a classe després del pati i els alumnes entren a les aules revolucionats. Per això el primer que fan els professors és posar música relaxant i demanar silenci. Costa cinc minuts que els nois baixin les revolucions, però un cop calmats els quatre professors que s’encarreguen de primer d’ESO durant la visita d’El Món estan llestos per començar la seva classe conjunta.
És una classe molt diferent a les habituals en altres instituts. No és magistral i els nens treballen en grups de quatre. Estan immersos en el repte d’aquest trimestre i els professors de matemàtiques, biologia i tecnologia van passant al seu voltant per resoldre dubtes. Aquesta és la manera de treballar del centre des de fa quinze anys, quan van decidir obrir les aules per la paret del mig perquè els tres grups de cada curs treballessin plegats i els professors poguessin moure’s en les tres classes alhora.
A més, els alumnes treballen per àmbits competencials –el que els nous currículums pretenen fer extensiu a tots els instituts– i en peces temporals de dues hores. La jornada lectiva està dividida per dos estones de pati per tal que els alumnes puguin concentrar-se més quan són a l’aula per encarar els reptes comuns que han de presentar al final del trimestre.
Reptes per enganxar els alumnes i interioritzar continguts
Cada trimestre està estructurat en 12 setmanes. Cada àmbit dels tres que estudien els nois –lingüístic, científic-tecnològic i social-artístic– els planteja un repte que han de presentar durant la setmana 11a, el que els obliga a estar concentrats durant tot el trimestre. La directora del centre, Susanna Soler, defensa aquesta manera de treballar perquè “enganxa” els alumnes perquè aprenguin el contingut i no l’oblidin ràpidament, com passa amb les classes magistrals.
“Un dels reptes pot ser fer una revista. D’aquesta forma es pot treballar d’una manera més conscient la cohesió, la coherència, el text periodístic”, assenyala Soler, que puntualitza que així també aprenen l’ortografia, perquè en cas que facin moltes faltes el professor atura el repte per ensenyar, per exemple, les normes d’accentuació o l’ús de les hacs.
La dicotomia entre competències i continguts, “totalment falsa”
La directora d’aquest institut apunta que els reptes no impliquen que es buidi de contingut l’aprenentatge, com assenyalen els detractors de l’ensenyament per competències. “Per poder treballar competències s’han de saber continguts. La dicotomia entre competències i contingut és totalment falsa perquè calen les dues”, subratlla abans d’exemplificar la seva teoria en un dels reptes que han tingut els seus alumnes aquest trimestre. “El repte d’història i arts ha estat construir una tomba per a Tutankamon. Per fer-ho els calen continguts, perquè han de saber com es vivia a Egipte, què posaven dins les tombes, on les situaven…”, explica.
Per avaluar tots aquests continguts en l’última setmana del trimestre, la 12a, i un cop presentats els projectes, els alumnes tenen exàmens dels diferents àmbits. A més, Soler defensa que els nens es trobaran amb exàmens al llarg de la seva vida, per la qual cosa l’institut “no pot ser una illa” malgrat prioritzar l’aprenentatge per competències.
Les dificultats de presentar-se a una selectivitat magistral després d’anys de reptes
El canvi entre l’ESO i el batxillerat podria ser molt gran tenint en compte que la meta d’aquest ensenyament postobligatori és la selectivitat, que encara té un format molt tradicional. Per això, Soler explica que s’ha treballat molt per aplanar el canvi entre quart d’ESO i batxillerat. “A quart fem àmbits duals: català amb història, castellà amb filosofia i cultura científica amb anglès. Això ja comença a ser un traspàs perquè s’acostumin al que vindrà després”, explica.
La directora assenyala que els alumnes ho passen una mica malament en arribar al batxillerat perquè han d’estudiar d’una altra manera, però remarca que “se’n surten” amb els mateixos resultats que en altres instituts amb ensenyaments més magistrals. “El sistema està fent una conversió, s’està fent un camí cap a les competències”, celebra Soler. De fet, la llei d’educació espanyola contempla que al 2024 les PAU ja siguin competencials, el que deixa molt poc marge als instituts que encara no treballen d’aquesta manera per adaptar els nous currículums de cara a setembre.
L’adaptació dels professors a aquest sistema
Una de les qüestions que més preocupaven els equips directius quan es va saber que han de canviar els currículums per virar cap a un ensenyament competencial és l’adaptació dels professors a aquesta nova manera de fer. A l’Institut Montgròs, però, els docents s’han adaptat a treballar conjuntament, fins al punt que en un mateix curs hi ha quatre professors que fan la classe alhora, ja que les aules estan obertes, es comuniquen les unes amb les altres, i tots treballen amb els alumnes.
“Al principi és una manera de treballar una mica complicada, perquè costa que hi hagi un professor més dins de l’aula que miri com treballes”, assenyala el professor de matemàtiques Àngel Barba. Tot i així, considera que és molt positiu per als alumnes i que els docents s’hi acaben adaptant. Un cop a la setmana els quatre professors fan una reunió d’àmbit en què decideixen el que explicaran, en quin espai es farà la classe i quin material donaran als nens que necessiten adaptacions.
Barba va començar la seva carrera com a docent en un institut de Cubelles amb “classes magistrals, llibres i pissarres de guix”, tot el contrari al que s’ha trobat després a l’Institut Montgròs. Durant el seu màster, però, ja va estudiar per ensenyar a partir de projectes, pel que no li va costar canviar d’hàbits. “Porto sis anys com a professor i cinc en aquest centre, així que pràcticament sempre he treballat així”, explica.
Res a veure amb la conselleria
La directora de l’institut, Susanna Soler, assegura que la conselleria no ha tingut res a veure amb el canvi d’espais del seu centre ni amb l’obertura de les aules. Tampoc amb la manera de treballar, ja que aquest institut porta quinze anys treballant per competències i la conselleria d’Educació tot just està començant ara el camí cap a aquest tipus d’aprenentatge. “Hem buscat els diners per obrir les aules i canviar els espais als concursos públics”, explica Soler, que assenyala que a mida que n’anaven guanyant anaven fent els canvis necessaris.
La conselleria està promocionant durant aquest mes el seu document Nous aprenentatges, nous espais, que s’havia de presentar al Paranimf de la Universitat de Barcelona en un acte que va haver de cancel·lar-se per la irrupció dels sindicats educatius, que van escridassar Cambray i li van impedir parlar. Aquest document pretén ser una guia per “canviar els criteris constructius” i facilitar la transformació dels centres. La conselleria vol que les aules vagin en consonància amb la nova manera d’aprendre i trencar amb la “rigidesa” en l’ensenyament.
Aquest document és, segons Educació, un “projecte de llarg recorregut” que s’ha treballat amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill. De fet, durant el boicot a l’acte a la UB els professors que van protagonitzar-lo insistien a cridar “Cambray i Bofill, educació en perill” i alertaven que amb aquesta iniciativa es pretenia “privatitzar” l’educació i afavorir els interessos d’aquesta fundació.
12 
