El subdirector general d’Ordenació Curricular del departament d’Educació, Ramon Grau, ha treballat en dos projectes importants en els darrers tres anys. El primer, el seu nou llibre ‘Educar per a la vida’, on analitza els mals del sistema educatiu a partir de testimonis i de la seva pròpia experiència a les aules durant quaranta anys. El segon, que pretén canviar justament aquest sistema per fer front al fracàs escolar i al “divorci” entre els alumnes i els continguts que estudien, és l’elaboració dels nous currículums. Després de setmanes convulses en què els currículums han estat al punt de mira, Grau repassa l’actualitat en aquesta entrevista a la Casa Fuster, al cor de la capital catalana.
Al llibre parla dels mals de l’educació secundària i la innovació en l’educació. Què és el que falla a l’ESO?
No vull parlar de mals, sinó acotar el problema. Si el tenim clar podrem reflexionar sobre com avançar. Quan parlem de secundària el principal problema és el divorci entre l’alumnat i les matèries, la superació de curs rere curs sense cap vinculació amb els estudis. S’aproven els exàmens, es passen els cursos però no hi ha un aprenentatge profund i vivencial ni cap emoció per allò que s’aprén. Hi ha un grup d’alumnat que pel sector sociocultural d’on ve té empeny per seguir estudiant, però hi ha un altre que a casa no té cap empenta. Si el que estudies no té vinculació amb tu i a casa no tens aquesta empenta acabes fracassant. El fracàs té una classe social, perquè afecta molt més un grup d’alumnes que altres. El problema no és que els alumnes no avancin sinó que avancen sense cap interès.
Precisament el seu llibre es diu ‘Educar per a la vida’. Les assignatures actuals preparen els nens pel món real?
Doncs mira que s’ha criticat i ridiculitzat que s’introdueixi al currículum l’economia domèstica (riu). L’escola ha de donar els fonaments pels estudis posteriors, i ha de donar una formació acadèmica per exercir després, però també hauria de dedicar-se al desenvolupament social de l’individu i a tot allò que a nivell de les seves emocions podrà viure en el seu futur. S’hauria de preparar per situacions que es poden viure durant la vida, com el fracàs laboral o en relacions de parella. Tot l’aspecte emocional de gestió d’emocions també és currículum. Negociar amb altres i ser capaç d’argumentar també forma part de la projecció futura de l’individu i hi hauria de ser. El que ha primat fins ara és preparar per allò que vindrà després, i en molts casos aquest després no arriba mai.
El llibre, i el departament també, insisteix que cal que l’ensenyament es faci per competències i no per matèries. Molta gent es perd amb aquest concepte, què vol dir exactament?
Treballar per continguts és aprendre el significat d’un contingut. Per exemple, entenem què vol dir un dia segons el moviment de rotació de la terra. Quan parlem de competències ens referim a com aquest contingut s’associa amb una capacitat de la persona. Com la persona és capaç d’argumentar fent servir el contingut. Una competència ajunta contingut i capacitat i es relaciona amb un context sociocultural. Per exemple, quan un alumne ha de planificar una campanya per reduir el consum de plàstics, està relacionant un contingut, que els plàstics són dolents, i una capacitat, la de raonar i planificar una campanya. Això vol dir treballar per competències. Quan a vegades diuen que qui vol treballar per competències ens buida de contingut estan dient una fal·làcia, perquè la competència sense contingut no té sentit.
Però aquest treball per competències pot estar inclòs dins de les assignatures tal i com les coneixem?
Dintre del català pot haver-hi la competència de ser capaç d’escriure un relat. Per escriure un relat cal conèixer la seva estructura, ser capaç de dissenyar un escenari i uns personatges i plasmar-ho en un text. És pura competència, el que no ho seria és recitar quines són les parts d’un relat com s’ha fet fins fa poc. Les assignatures estan organitzades amb una lògica que a vegades no té res a veure amb com aprenem les persones. Quan penses en una matèria penses en el tema 1, el 2, el 3… aquesta ordenació respon a la lògica acadèmica de l’assignatura, però als joves no els interessa això, sinó les problemàtiques locals, les que els afecten a ells… Per què no som capaços de buscar situacions de l’entorn que estan plenes de continguts per plantejar-les i que ells proposin com intervenir-hi. Això altera el paradigma actual de les matèries.
Les PAU seran competencials a partir del 2024, què suposa per a alumnes i centres educatius?
Les PAU són una conseqüència de com plantegem el batxillerat. Hauria de ser una etapa en què els alumnes desenvolupessin uns aprenentatges propis de la seva edat, com ara tots els continguts que venen de les matèries, però també aspectes claus com ser capaç d’informar-se o buscar alternatives a problemes. Si som capaços de projectar les tres competències bàsiques -resoldre problemes, gestionar la informació i tenir pensament crític- en cadascuna de les matèries no únicament aprendrem els continguts de les matèries sinó que tindrem homes madurs intel·lectualment. Tan de bo les PAU avaluessin aquestes tres competències. Si ens posem d’acord en treballar aquests aspectes en les matèries comunes i en les de modalitat des dels continguts de les nostres especialitats ja haurem fet molt camí.
No és massa canvi en pocs mesos? Estem parlant que els alumnes que comencin batxillerat l’any que ve ja hauran de preparar una selectivitat per competències.
Ja tenim exemples d’algunes matèries que treballen en aquesta línia, com és el cas de la biologia. Ja tenim un referent d’enfocament competencial. El canvi no és tan sobtat com sembla. És veritat que el departament d’Educació hauria d’oferir models sobre el que és treballar i avaluar competencialment, i em consta que ja s’està treballant en aquesta línia. Es treballa a nivell de Catalunya i Madrid intenta harmonitzar, ja que voldria que hi hagués una prova única a tot l’estat, però això és impossible.
Què els diria als experts que asseguren que el treball per competències és un intent de tapar el fracàs escolar i anul·la la cultura de l’esforç?
Ho haurien d’explicar detalladament, perquè no hi veig la correlació. Treballar per competències implica desenvolupar capacitats lligades a continguts. Aquí hi ha rigor i exigència. S’hauria de parlar sobre què vol dir l’esforç: passar una pila d’apunts a un paper en blanc i memoritzar-los és esforç? Si això és l’esforç a mi no m’interessa per res. L’esforç és compromís amb la feina, voler fer la millor presentació oral que he fet mai, aquest és l’esforç que interessa. Quan parlem de competències parlem d’esforç i rigor, d’obstinació i compromís, però als detractors no els interessa veure aquesta realitat.
Si les competències poden conviure amb la cultura de l’esforç tal i com la coneixem, per què s’ha tirat enrere el canvi de ‘no assolit’ a ‘en procés d’assoliment’?
Des del que seria l’enfocament competencial i l’avaluació formadora entenem que avaluar és acompanyar, i que l’aprenentatge és un procés. No vas a dormir no sent competent i t’aixeques sent-ho. Això sí que passa a vegades quan només memoritzes contingut. Per evidenciar que al llarg del procés l’alumne encara no ha assolit les competències proposàvem aquest indicador. Tècnicament molt professorat quan avalua les competències ho fa a partir d’una rúbrica que té diversos estadis pels quals l’alumne transita. Això no es va entendre, es va ridiculitzar, i les famílies es van desconcertar, pel que vam considerar que més endavant s’avaluarà si es pot fer el canvi o no.
Tornant al fracàs escolar. Sempre hi haurà alumnes que abandonin?
És important entendre que depenem del context, és a dir, el fracàs escolar va associat al context i també al sistema educatiu que tenim en el moment. En el sistema que tenim hi ha fracàs. Part del fracàs escolar és inevitable, perquè hi ha situacions de salut mental que difícilment podem abordar, però a vegades el sistema posa unes tanques, uns obstacles, que si l’alumne no veu que tingui sentit superar pot acabar abandonant la cursa. L’alumne no veu el sentit, i en no trobar-lo no s’esforça i abandona. El que creiem és que alterant el sistema educatiu aconseguirem recuperar una part d’aquests joves. Estem en un món totalment diferent, pel que no podem utilitzar estratègies d’ensenyament anàlogues a les de fa anys. Això causa un distanciament que pot ser causa del fracàs escolar que patim.
Una novetat dels currículums és que hi haurà hores de gestió autònoma, el que els sindicats asseguren que crearà desigualtats. Donareu alguna indicació als centres al respecte?
No puc acceptar que es digui això. Les desigualtats ja existeixen en aquest moment i no hi ha hores de gestió autònoma. Per tant, la causa de les desigualtats no seran aquestes hores. Precisament intentem donar un recurs als centres per superar aquestes desigualtats. Hi ha llocs on els alumnes, per capital cultural familiar no fan activitats extraescolars artístiques. Amb aquestes hores de gestió autònoma l’escola pot compensar-ho dedicant les quatre hores setmanals a projectes artístics. Això és font de cultura, no de desigualtats. També podrien utilitzar-les per la llengua els centres que tenen problemes amb els seus projectes lingüístics. I, a més, si un centre no vol fer això pot repartir les quatre hores entre les matèries, el decret ho permet. El decret obre carrils d’autopista per aquells que volen circular.
El departament s’ha plantejat aquestes hores de gestió autònoma perquè serveixin per incrementar l’ús del català?
No s’ha plantejat en aquest sentit. El problema del català no està en el currículum, sinó en l’ús social, que és el que fa que a vegades un professor canvi de llengua. El currículum ja parla de la immersió i diu que cada centre ha de valorar la seva realitat sociolingüística per assegurar que els seus alumnes acabin quart de l’ESO amb plenes competències en català, castellà i una llengua estrangera.
Els professors asseguren que no hi ha temps per preparar el curs. Per això doneu la possibilitat d’una moratòria?
És la resposta adequada. L’administració ha de cuidar els centres i ha d’estar atent a les seves necessitats i donar-hi resposta. En aquest moment que els centres demanen temps per poder preparar el curs està bé que hi hagi una transitorietat. El decret no obliga a aplicar els nous currículums a partir del setembre excepte en el cas del batxillerat on hi estem obligats per les PAU.
Això estava previst abans de la convocatòria de vaga?
No estava previst. Però també s’ha de dir que els centres van rebre el 27 de gener l’esborrany, que no era un text consolidat, i van tenir tres setmanes per fer-nos arribar suggeriments. Se n’han rebut 850 i el text ha millorat gràcies a això.
1 
