La marxa de Junts del Govern de la Generalitat el passat octubre va estar a punt d’estroncar el principal objectiu del secretari de política municipal de Junts, David Saldoni, que era reunificar l’antic espai convergent de cara a les properes eleccions municipals del 28 de maig. De fet, el pla de reunificació ja el va començar l’exsecretari general del partit, Jordi Sànchez, juntament amb Saldoni, aleshores secretari d’organització. Tot i que l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, era clarament partidari de seguir a l’executiu de Pere Aragonès, finalment la decisió de la militància del partit de trencar el Govern no el va fer tirar enrere en la decisió que feia mesos que madurava, i va apostar per trencar el carnet del PDeCAT i presentar-se com a alcaldable de Junts a Barcelona. Un moviment que forma part d’una tendència general que està portant Junts a repescar per al 28-M la relació amb alcaldes que es van quedar al PDeCAT en el moment de la creació del partit dissenyat i presidit, fins al juny, per Carles Puigdemont.
Marc Castells, Xavier Fonollosa i Puigcerdà
La decisió de Xavier Trias ha estat clau. Saldoni, que havia estat membre de l’executiva del PDeCAT, feia mesos que parlava amb excompanys de partit perquè se sumessin al partit de Jordi Turull i Laura Borràs. Amb la decisió de Trias, van començar a donar el sí la resta de candidats. Un exemple és el de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, qui està en negociacions “molt avançades” amb els junters. Castells va ser número tres a la llista del PDeCAT en les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya i un dels més crítics amb l’estratègia de Carles Puigdemont. De fet, ja ha anunciat que es presentarà sota el partit Junts per Igualada, que té registrat personalment i que intentarà revalidar l’alcaldia de la capital de l’Anoia. Haurà de competir amb la vicepresidenta del Parlament i exconsellera de Salut, Alba Vergés, com a candidata d’ERC.
Un altre dels alcaldes consolidats i amb majories absolutes que està seguint l’estela de Trias és l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa. Hereu de l’històric alcalde convergent Salvador Esteve, Fonollosa està negociant amb Junts una coalició de cara el 28 de maig. De fet, ha seguit l’estratègia de Marc Castells i, tal com ha avançat El Món, es va donar de baixa del PDeCAT –on va ser membre de l’executiva– i ha registrat la seva pròpia marca: Junts per Martorell. La seva intenció és que Junts per Martorell i Junts vagin en el format d’una coalició electoral i poder reagrupar tot l’espai de CIU, ja que l’àrea d’UDC no l’ha ocupat cap altra formació i els seus votants s’han escampat.
A més, Junts també està negociant una candidatura a Puigcerdà, on l’històric alcalde Albert Piñeira no repetirà com a candidat del seu espai. Tot i això, fonts de Junts asseguren que s’està negociant perquè el seu espai pacti amb el partit de Turull i Borràs.
Reus, Vilafranca i Calella, casos comuns
Altres situacions que són similars són les de Reus, Vilafranca del Penedès i Calella. Pel que fa a la capital del Baix Camp, el seu alcalde, Carles Pellicer, no repetirà en la reelecció després de 12 anys al capdavant de la llista reusenca. A l’històric dirigent de CIU el substituirà la secretària de finances de Junts, Teresa Pallarès. De fet, Carles Pellicer va estripar el carnet del PDeCAT l’estiu passat perquè el partit de David Bonvehí es presentarà en coalició amb Ara Catalunya arreu del país i sota les sigles d’Ara Pacte Local. De fet, Ara Reus és el soci de Pellicer en l’actual legislatura reusenca.
Una situació similar també l’ha viscuda Vilafranca del Penedès. El també històric dirigent convergent Pere Regull no repetirà com alcaldable a la capital de l’alt Penedès. El substituirà la seva mà dreta, Aureli Ruiz, qui ha signat com a independent un acord amb Junts per Vilafranca. De fet, Regull, que és alcalde de Vilafranca des del 2009, encara és membre del PDeCAT. Pel que fa a Calella, la seva exalcaldessa i també dirigent destacada del PDeCAT i Convergència, Montserrat Candini, va plegar el maig passat a causa d’un càncer. El va substituir Marc Buch, qui, sent del PDeCAT, va fer el pas cap a Junts per ser-ne l’alcaldable. De fet, va provocar que el PDeCAT demanés la seva dimissió.
Gemma Geis i Trias, els motors de Junts a les municipals
D’altra banda, la marxa de Junts de l’executiu de Pere Aragonès també va propiciar una oportunitat: Gemma Geis. L’exconsellera, propera a Puigdemont, serà l’alcaldable de Girona després de la renúncia de l’alcaldessa Marta Madrenas a la reelecció. Junts, aquest dissabte, celebra una convenció municipalista a la ciutat de Carles Puigdemont i oferirà Trias i Geis com els caps de cartell per a les municipals a través d’una conversa entre ells dos l’auditori gironí. Pel que fa a Tarragona i Lleida, l’exmembre de CIU, exsenador i exdiputat Jordi Sendra serà l’alcaldable a la capital del Camp de Tarragona, mentre que a la capital de Ponent l’alcaldable serà Toni Postius, exdiputat al Congrés pel PDeCAT. A la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, l’estratègia de Junts no ha sortit com el partit esperava, ja que l’exsecretari general de l’esport Gerard Figueres n’havia de ser l’alcaldable però va renunciar-hi.
Els pactes amb Impulsem Lleida i Penedès per guanyar múscul al país
En aquesta línia, els pactes amb Impulsem Penedès i Impulsem Lleida reforcen les llistes de Junts arreu del país. En concret, els dos pactes sumen més de 200 llistes a diversos municipis de Ponent i del Penedès. Pel que fa a Impulsem Lleida, l’acord subscriu 160 llistes al Solsonès, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues, l’Urgell i la Segarra. Pel que fa al Penedès, hi ha fins a 40 llistes de diversos municipis. Tot i això, els pactes amb Impulsem han provocat malestar intern a les files borrasistes a causa del “secretisme” amb què s’han gestat. De fet, en l’anterior executiva de Jutns es van tractar els pactes amb Impulsem i no es va voler facilitar el conveni als membres de l’executiva ni als membres de Junts a la vegueria del Penedès.
El cas del Penedès provoca un xoc en dos municipis: Cubelles i Piera. En els dos casos, els alcaldables de Junts estan escollits per la militància local. Tanmateix, els dos alcaldes dels municipis formen part d’Impulsem, fet que pot provocar una tensió entre els militants locals i l’executiva nacional, controlada pel turullisme malgrat el pacte del juny per una suposada bicefàlia amb Laura Borràs. A Cubelles, el candidat escollit a les primàries, Robert Monzonis, ja ha avisat que es presentarà passi el que passi amb el pacte amb Impulsem. En canvi, fonts turullistes de la vegueria asseguren que el més probable és que l’alcaldable de Junts a Cubelles acabi sent l’alcaldessa, Rosa Fonoll, d’Impulsem.
Els dubtes a Tortosa i trencament a Mollet
En aquesta línia, Junts encara ha de redefinir el seu projecte en diversos municipis. En el cas de Tortosa, la voluntat de la direcció nacional de Junts era la de presentar-se en coalició amb Junts per Tortosa, que és un grup polític independent encapçalat per l’actual alcaldessa, Meritxell Roigé. Tot i això, les negociacions, ara per ara, sembla que no donaran el fruit que se n’esperava i Roigé es presentarà en solitari. Per tant, el partit de Turull i Borràs haurà de decidir a correcuita què ha de fer a la capital del Baix Ebre.
Un cas similar s’ha produït a Mollet del Vallès, on militants del PDeCAT han registrat la marca Junts per Mollet i no estarà registrada sota cap marca a nivell nacional. Tal com explica el digital SomMollet, l’actual regidor Joan Daví, l’exregidor Jordi Talarn i el president del partit a Mollet, Albert Parés, han impulsat la candidatura de Junts per Mollet, mentre que Junts per Catalunya tindrà Carme Olària com a cap de llista.
Trencadissa convergent a Figueres, on va governar Santi Vila
On hi ha hagut trencadissa entre els dos espais és a Figueres. La capital de l’Alt Empordà, on va governar l’exconseller Santi Vila durant 6 anys, va viure una situació de trencadissa a mitja legislatura. L’alcaldable de Junts, Jordi Masquef, i Carles Arbolí i Josep Maria Bernils es van unir sota les sigles de Junts per Figueres amb el paraigua electoral del PDeCAT. Una candidatura formada per militants i independents. El grup va guanyar les eleccions amb vuit regidors dels 21 possibles, però un pacte quadripartit els va situar a l’oposició. Al setembre, la situació de divorci que estaven vivint Junts i PDeCAT a nivell nacional va provocar paral·lelament una divisió a les files d’aquest grup municipal. Tres dels vuit regidors van afiliar-se al Partit Nacionalista de Catalunya, i dos regidors més van canviar el PDeCAT pel partit de Puigdemont. El grup, que havia començat unint militants de l’òrbita del Partit Demòcrata, ara és un mosaic de diferents formacions: tres regidors del PNC, 2 de Junts, 2 independents i 1 del PDeCAT.
En aquest context, Junts s’haurà d’enfrontar també a Ara Pacte Local, una coalició municipalista del PDeCAT i Ara Catalunya que vol aplegar fins a 300 llistes. A hores d’ara, en tenen més de 170 i compten amb candidats del Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal o Centrem en alguns municipis. De fet, el PDeCAT està en negociacions amb Trias per crear una plataforma de cara a les properes eleccions a Barcelona.
5
3
