La política espanyola encara el 2023 amb una guerra oberta entre el PSOE i el PP per guanyar les eleccions municipals del maig com a avantsala de la batalla per la Moncloa que tindrà lloc a finals d’any. Després d’acabar el 2022 amb la reforma del Codi Penal pactada amb ERC, Pedro Sánchez ha enterrat la carpeta catalana i la taula de diàleg per evitar que li passin factura en el pròxim cicle electoral i ha endurit molt el seu discurs contra l’independentisme. “Podran reclamar el que vulguin, però no es produirà”, va sentenciar el president espanyol en referència a la proposta d’ERC i d’Aragonès d’un nou referèndum pactat. El president espanyol confia que la millora de la situació econòmica i l’altaveu de la presidència rotatòria de la Unió Europea li donaran oxigen de cara al pròxim cicle electoral.
L’auge a les enquestes del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha obligat Sánchez a fer malabarismes per acontentar els seus socis de govern, Unidas Podemos, i els partits que li han donat estabilitat parlamentària, com ERC, el PNB i Bildu. Tot i que encara té moltes carpetes pendents –com la derogació de la llei mordassa i aprovar la nova llei d’habitatge–, Sánchez ha accelerat diverses accions legislatives que podien portar polèmica i desgast als socialistes, com ara la reforma del Codi Penal, la ‘llei trans’, la llei de Memòria Democràtica, els nous impostos a la banca i a les energètiques, la llei del ‘només sí és sí’ i fins i tot ha aconseguit renovar el Tribunal Constitucional amb una majoria progressista, tot i el fallit intent de reformar el seu sistema d’elecció.
El gir de 180 graus de Sánchez en el conflicte català, en ser un any d’eleccions, estava més que cantat. Només cal recordar les paraules de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, el passat setembre en una entrevista a Europa Press: “Donem molt poca credibilitat que el 2023, amb les municipals i unes espanyoles a finals d’any, hi pugui haver avanços significatius”. De fet, el politòleg associat a la UOC Marc Guinjoan pronostica que “la carpeta catalana no es tornarà a obrir més”, mentre que el també politòleg i professor de la UPF Toni Rodon creu que si el PSOE treu bons resultats a les municipals i a algunes eleccions autonòmiques podria seguir amb la carpeta catalana.
La carta del bon gestor
El president del govern espanyol també aprofitarà el fet que els últims informes econòmics apuntin a una millor situació a Espanya que a altres països de la Unió Europea. El Consell General d’Economistes d’Espanya ha apuntat aquest mateix divendres que l’Estat està esquivant la recessió tot i l’alentiment que presenten indicadors importants com el creixement del PIB, per la qual cosa el president Sánchez podrà també jugar aquesta carta de cara a les eleccions. Un dels motius d’aquesta millor situació econòmica de l’Estat espanyol en comparació amb altres països membre són les bones condicions climàtiques de la Península Ibèrica, que han allargat la temporada turística. També l’augment dels tipus d’interès, actualment al 2,5%. La inflació a l’Estat espanyol ha passat del 10,2% de finals de juny al 5,8% del mes de desembre i Sánchez es pot atribuir aquest mèrit i reivindicar les mesures que ha adoptat recentment, com ara el topall del gas, la gratuïtat del transport públic i la bonificació dels carburants que arriba a la seva fi aquest dissabte.
Més enllà de de la pròrroga de la gratuïtat del transport, la congelació dels sis mesos dels preus dels lloguers, un xec de 200 euros per a famílies amb rendes inferiors als 27.000 euros anuals, Sánchez ha fet pública aquesta mateixa setmana la seva mesura estrella: la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics durant mig any. Mentre que l’impost als aliments de primera necessitat, com el pa o la llet, quedarà suprimit, l’IVA sobre l’oli i la pasta passarà del 10% al 5%. A més, el president espanyol també ha prorrogat la prohibició de tallar el subministrament d’energia elèctrica, gas i aigua a les llars que no poden pagar les factures i ha establert una ajuda directa de 200 euros per a assalariats, autònoms i aturats inscrits en les oficines d’ocupació que resideixin en llars amb una renda inferior als 14.000 euros. A més, ha anunciat la congelació del preu màxim de la bombona de butà fins a final d’any en 19,55 euros. Totes aquestes mesures són una carta de bon gestor que Sánchez podrà jugar en el xoc amb el Partit Popular per les eleccions que ja s’apropen.
La carta de la presidència de la UE
Sánchez també vol aprofitar la presidència espanyola de la Unió Europa per vendre’s com una figura d’home d’estat i per captar el vot de centre. Així ho veuen Rodon i Guinjoan. “La presidència de la UE li pot anar bé i coincidirà amb les eleccions generals”, assegura Rodon. Guinjoan assegura que Sánchez, amb el lideratge de la UE, “vol jugar fort i que ho utilitzarà com una carta”.
Tot i això, s’espera un PP fort. Feijóo no és Casado i ha fet un rumb intern al partit. En una entrevista aquest dimecres, el secretari general del PP a Catalunya, Santi Rodríguez, així ho reconeixia en una entrevista a EL MÓN: “Feijóo té un criteri molt més definit. L’anterior direcció tenia dubtes i feia sacsejades”. De fet, així ho auguren les enquestes, com la de Sigma Dos, difosa per Antena 3, que li dona 132 diputat pels 96 del PSOE. Així mateix, Feijóo ha anunciat aquest dijous que presentarà un pla de “qualitat institucional”, amb l’objectiu de posar fi a “la política de blocs enfrontats”.
Una de les altres incògnites serà com evolucionarà l’esquerra del PSOE. Podem vol que la vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz impulsi la plataforma ‘Sumar’ per tal d’unir tots els partits a l’esquerra del PSOE amb partits com Podem, Esquerra Uinda, els comuns i Más País. Guinjoan considera que “té bastant de sentit la confluència ideològica, ja que són espais idèntics amb persones que provenen d’un mateix partit”. “Podemos sempre ha estat una confluència”, recorda el politòleg. En tot cas, Podem pressiona Díaz perquè defineixi el projecte i doni suport a Podem a les municipals.
Abans de les generals, autonòmiques i municipals
Abans de les generals, el PSOE tindrà dos tests: les autonòmiques i les municipals, que afectaran el mapa polític espanyol. El PSOE voldrà mantenir alcaldies clau com les de Sevilla, Vigo, Osca, Palma de Mallorca, Santa Cruz de Tenerife, La Corunya, entre d’altres. A més, té l’objectiu de recuperar-ne d’algunes, com ara les capitals andaluses, treure bons resultats a la Comunitat de Madrid –tot i que la gran favorita és Díaz Ayuso– i recuperar capitals catalanes, com ara Tarragona i Lleida, malgrat que el gran objectiu és fer-se amb l’alcaldia de Barcelona. Els socialistes tenen les de guanyar a Catalunya, on es veuen forts i amb una Esquerra Republicana que ja té un desgast de governar els últims quatre anys en molts municipis importants.
Les eleccions municipals seran clau per entendre com evolucionarà les polítiques d’aliances del PSOE, com també ho seran algunes eleccions autonòmiques. De fet, hi ha una marató d’eleccions autonòmiques: Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, el País Valencià, les Illes Balears, Extremadura, la Comunitat de Madrid, Múrcia, Navarra, la Rioja, Ceuta i Mellilla. Només cinc d’elles (Madrid, Cantàbria, Múrcia i les dues ciutats autònomes) no pertanyen al PSOE. Seran el mateix dia que les eleccions municipals: el 28 de maig.
Seran uns comicis importants per entendre cap a on aniran els últims mesos de legislatura de Pedro Sánchez. Si el PSOE obté uns bons resultats, es podrà fer la lectura que la carpeta catalana no li ha provocat desgast. En cas contrari, els socialistes, molt probablement, aparcaran definitivament el diàleg amb la Generalitat fins a la legislatura vinent i faran un gir de timó en la seva estratègia. De fet, Guinjoan ja preveu un Sánchez “més tècnic” i “menys polèmic”. A més, creu que “Sánchez podria marcar perfil amb Podemos i farà un gir cap a la centralitat” per captar els vots moderats que en les últimes enquestes han marxat al PP. “Podemos competeix a la banda esquerra de l’eix ideològic i l’ocupa bé. A Sánchez ja li va bé això”, opina Guinjoan, que assegura que les eleccions municipals i autonòmiques seran “molt importants” per a Sánchez. Toni Rodon també veu la figura del líder socialista espanyol “més utilitzada com un home d’Estat” i pronostica que la tensió amb el Partit Popular anirà en augment per la proximitat de la disputa electoral. Guinjoan, en aquesta línia, veu un discurs “poc moderat de PP i Vox”, tot i que Feijóo semblava que havia d’actuar més aviat com un home d’estat.
2023, nou any de tensions judicials
De fet, una de les carpetes que hauran d’afrontar els dos principals partits polítics espanyols és la renovació del Consell General del Poder Judicial, que està bloquejada des del 2018 per la manca d’entesa entre PSOE i PP. Els populars volen reformar el sistema d’elecció i que siguin els mateixos jutges qui escullin l’anomenat govern dels jutges –ara s’escullen a través del Congrés i el Senat–. De fet, els dos partits van estar a punt de segellar un acord a finals d’aquest any, però la voluntat del PSOE de reformar el Codi Penal i de derogar la sedició ho va tombar tot. Ara, els dos partits continuen distanciats, tot i les insistents pressions que arriben d’Europa per renovar-lo i les manifestacions de Podemos per canviar el sistema d’elecció.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional també haurà de jugar un paper clau aquest any que ve. Amb la seva renovació, confirmada aquest dijous pel ple del TC, l’òrgan passa a tenir una majoria progressista. S’espera que la reforma del sistema d’elecció impulsada per Sánchez finalment no es faci i en els pròxims dies el nou ple haurà d’escollir el nou president que molt probablement serà progressista –es parla de Cándido Conde-Cumpido i de María Luisa Balaguer-. El TC serà important aquest any, ja que és l’òrgan que té l’última paraula per qualsevol llei si algú presenta recurs. Amb majoria progressista, Sánchez tindrà més fàcil tirar endavant algunes lleis encara pendents de revisió al TC com ara la llei d’eutanàsia, la llei educativa, la llei de l’avortament de Zapatero del 2010, o la llei aprovada pel Parlament de Catalunya per afrontar la sentència del 25% de castellà a les aules.
La derogació de la llei mordassa i la llei d’habitatge, pendents
A més, el govern espanyol també haurà d’afrontar dues lleis pendents, que són promeses electorals: la derogació de la llei mordassa i la llei d’habitatge. Segurament, seran dues lleis polèmiques i que acabaran al Tribunal Constitucional (vet aquí la importància de la majoria progressista). L’objectiu de l’executiu estatal seria aprovar aquestes mesures com més aviat millor per separar-les de les cites electorals i evitar arrossegar el desgast dels acords amb Podemos i l’independentisme. Queda per veure com serà la relació del PSOE amb ERC un cop acabada l’etapa de la desjudicialització.
Els socialistes necessitaran el suport dels republicans per tirar endavant accions legislatives i d’aquí la intenció d’aprovar-les a principis d’any. “L’anticatalanisme ven”, adverteix Toni Rodon, que creu que els socialistes hauran d’intercanviar carpetes amb els republicans per arribar a un acord. “Els partits petits sempre intenten treure coses”, recorda el politòleg. Tot i això, Marc Guinjoan alerta que ERC ja ha jugat la seva última carta de “xantatge” al govern espanyol, que eren els pressupostos estatals.
3
2
