EH Bildu ha arribat a un acord amb el govern espanyol per l’aprovació de la llei de memòria democràctica. Així doncs, gràcies al suport dels abertzales, el Congrés podrà tirlar-la endavant, tot i que no compti amb el suport d’ERC.
La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha anunciat avui la postura del partit en roda de premsa. “Tot i les mancances i llacunes inicials durant les negociacions hem aconseguit millorar i complementar la llei”, ha destacat Aizpurua. Segons ha informat, l’acord té cinc avenços “importants” que faran que la norma sigui “més completa, ambiciosa i respectuosa amb els drets humans”.
L’acord inclou, entre d’altres, la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes. Aizpurua també ha informat que el pacte implica estendre el límit temporal d’aplicació de la llei de 1978 fins a 1983 i la creació d’una comissió independent que contribueixi a investigar les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.
Majoria absoluta per l’aprovació de la llei
El text també també compte amb el vistiplau d’altres grups parlamentaris, com són PSOE, Podem, PNV, PDeCAT, Compromís i Més País. D’aquesta manera la llei, que es es vota aquest dimarts en la ponència sobre el projecte de llei i la setmana vinent en comissió, compte amb majoria absoluta i podrà ser aprovada.
El portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, ha destacat en roda de premsa que el text conté “avenços molt significatius” encara que “no fins on volia arribar” el partit. Algunes de les altres millores que conté és la incorporació de les institucions d’autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega, ha afegit Bel.
