Entitats vinculades a la memòria històrica han presentat aquest dijous al Parlament de Catalunya les seves demandes pel que fa a l’avantprojecte de llei de la memòria democràtica de Catalunya que prepara el Govern. En una compareixença pública, representants de diverses organitzacions agrupades dins de l’Ateneu Memòria Popular, han celebrat la nova llei que està en curs però han apuntat que “l’actual proposta és insuficient”, ha dit Sònia Olivella, del centre Irídia, una de les entitats que forma part de l’ateneu.

En un document de 20 pàgines, les entitats han formulat les seves al·legacions amb informació sobre “els elements que hauria d’incloure la llei per garantir el dret a la veritat, la justícia i les garanties de no repetició”. Olivella ha remarcat que hi ha entitats que “porten dècades treballant per aquests drets i les noves generacions tenim el compromís amb aquesta lluita, seguirem amb les seves reivindicacions perquè sense memòria no hi ha justícia ni reparació i no hi pot haver una democràcia plena”.

Marge de millora amb les competències autonòmiques

Les entitats consideren que a nivell català “es pot treballar molt i molt bé a partir de les competències” que té l’autonomia i “fer efectives polítiques de memòria amb efectes reals”. El text actual no satisfà les entitats que, entre altres coses, creuen que “la centralitat de les víctimes no està assegurada” i tampoc “la participació en processos de justícia transicional”.

Així mateix, segons Olivella, la llei “no garanteix la consecució del dret a la justícia, conculcat durant molts anys”. Les entitats reconeixen que hi ha aspectes que són competència del sistema judicial estatal, però “a nivell català es pot anar més enllà de la retòrica de reconeixement de drets”. A la vegada, es reclama la creació d’una oficina d’informació assistència a represaliats del franquisme i la transició”.

La definició de víctima no acaba de fer el pes a les entitats

La definició de víctima també resulta insuficient perquè només es reconeixen víctimes de consells de guerra a nivell català. D’altra banda, l’obertura de fosses ha de judicialitzar-se, segons les entitats, perquè “són proves de crims de guerra”. Quant a simbologia franquista i dret de reparació hi ha també dèficits. La llei, opinen les entitats, hauria de garantir la “resignificació” d’espais com la Prefectura de Via Laietana, “avui encara un espai policial quan és un símbol de la tortura i forma part de la topografia del terror”.

Les entitats també han lamentat que l’avantprojecte del Govern pugui suposar “el buidatge de competències” del Memorial Democràtic i que quedi com “una cosa simbòlica”. Han defensat que es mantingui com un ens potent amb polítiques pròpies.

Nou comentari

Comparteix