El Servei d’Atenció i Denúncia davant de Situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia ha rebut 186 sol·licituts d’actuació per presumptes vulneracions de drets humans, 96 per violència institucional, segons consta a l’informe presentat aquesta setmana. L’entitat ha assumit la representació de 14 d’aquests casos, tres en context d’exercici de dret a la llibertat d’expressió i manifestació i 11 en context de privació de llibertat al CIE, presons i comissaries. Entre aquests casos i els que arrossega des del 2016, l’entitat porta 60 litigis per violència institucional amb 135 agents i funcionaris investigats. Irídia també denuncia un ús “desproporcionat de la força” per part dels agents per fer complir les mesures per la pandèmia.
Dels 60 casos litigats per Saidavi, 33 són en context de protesta, 9 de presó, 8 de CIE, 3 de comissaria, 5 d’espai públic, 1 durant un desallotjament i 1 dins d’un domicili. El 37% de les persones representades són racialitzades o migrants. La codirectora d’Irídia Anaïs Franquesa ha lamentat que en 31 dels litigis el Ministeri Fiscal “ha tingut un rol d’oposició a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats o bé s’ha oposat a la personació de l’acusació popular” i ha explicat que només en 3 casos s’ha detectat una actuació proactiva.
Per primera vegada Irídia ha donat dades sobre els agents implicats en els casos que litiga. En aquest sentit hi ha 122 agents investigats, dels quals 42 són dels Mossos d’Esquadra, 74 de la Policia Nacional i 6 de la Guàrdia Urbana. La resta són 12 funcionaris de presons i un membre d’un cos de seguretat privada.
“Aïllament” al CIE
L’entitat denuncia que a les presons i els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), en concret el de Zona Franca, s’han produït restriccions a les visites de persones properes, d’organitzacions de drets humans i de les advocades. Critiquen que s’ha emprat l’aïllament com a mesura de quarantena sense cap regulació específica sobre les condicions de la mateixa i no s’han garantit, en molts casos, les mesures necessàries perquè no hi hagués contagis.
“Denunciem una vegada més que una falta administrativa no justifica el tancament d’una persona, l’abús, la tortura i en alguns casos la mort dels interns“, ha lamentat Nati Oliveira, del col·lectiu Tanquem els CIES. El codirector d’Irídia Andrés García Berrio ha celebrat que s’hagi rellevat el màxim responsable del CIE de la Zona Franca després s’haver interposat diverses queixes.
La “violència institucional”, a l’espai públic
Durant el 2020 el Saidavi ha atès 96 casos de violència institucional, un 42,7%, a l’espai públic, seguit d’un 30% en espais de privació de la llibertat. Els casos de violència produïts en el context de les restriccions de la covid-19 suposen el 18,7%. En termes absoluts, dels 96 casos atesos, 16 s’han produït en context de protesta, 41 a l’espai públic (18 en context de les restriccions de la COVID-19), 29 en context de privació de llibertat (15 de presó, 8 de CIE i 6 de comissaria) i 10 en altres àmbits diversos, principalment en contextos de desallotjament o en domicilis.
El número de sol·licituds del Servei ha baixat en comparació amb anys anteriors, fet que s’atribueix a les mesures preses per a la gestió de la pandèmia i al fet que hi hagi hagut menys manifestants als carrers. La gestió policial de la pandèmia per fer complir les mesures de confinament “ha facilitat un ús desproporcionat de la força i ha augmentat de forma desmesurada la imposició de sancions administratives, més d’un milió en poc més de tres mesos, retencions o detencions que es podrien considerar arbitràries en moltes ocasions”, ha criticat Franquesa.
Bones pràctiques
L’informe també destaca bones pràctiques com el canvi en la identificació dels agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra, tot i que recorda que està pendent d’implementar a les ARRO. També constata la posada en marxa d’un pla de millora del sistema de càmeres de videovigilància als centres penitenciaris, l’obertura de canals de comunicació més directes i estables amb la Direcció General dels Mossos d’Esquadra i d’altres institucions de Govern.
Protocols d’ordre públic
García Berrio s’ha mostrat favorable al punt del preacord de governabilitat d’ERC i la CUP que fa referència en suspendre l’ús dels projectils de foam fins que no es publiquin els protocols que estableix el cos de Mossos d’Esquadra per l’ordre públic. “En tot cas s’han de publicar, és absolutament imprescindible”, ha dit. Ha afegit que la moratòria seria “òptima” i ha dit que aquest fet contribuiria a “avançar en aquest camí per imposar mesures de control”. “Ja ho veurem, el debat ha de ser al Parlament i amb tots els agents per arribar a nous consensos”, ha conclòs.
