El rebuig al preacord entre els sindicats majoritaris i Educació –insuficient per al 65% de la plantilla que va participar de la consulta d’USTEC, la Intersindical i la CGT– ha esperonat els docents crítics amb el Govern i ha forçat noves mobilitzacions. Començant amb nova aturada general que s’ha fet aquest divendres, amb milers de docents protestant davant del Parlament, i avançant que hi haurà ‘papavaga’, la manera com han batejat les protestes que faran durant l’estada de Lleó XIV.
La participació en l’aturada a les aules d’aquest divendres (30%, segons Educació) ha quedat per sota de la registrada en la primera vaga general del maig (35%), però és lleugerament superior a la de dimecres passat (29%). El sindicat majoritari USTEC l’eleva al 80%. Un ball de xifres que confirma, en tot cas, el temor que hi havia tant a les files del Govern com d’algunes organitzacions: que l’augment de 400 euros mensuals bruts recollit en el preacord –que, sumat l’increment estatal, arribarà a uns 600 en quatre anys– no ha amansit les bases més mobilitzades.
Sense l’èpica d’altres dies, però amb canvis substancials, la manifestació d’aquest matí anticipa l’inici d’una nova etapa. La capçalera dels sindicats –amb missatge nou i sense la presència de Profesors de Secundària, que sí que ha signat el preacord– quedava més enrere, i cedia el protagonisme a mestres i professors anònims orgullosos del ‘no’. “Ha guanyat la dignitat educativa”, deia la seva pancarta, tan contundent com casolana. “Tinc la sensació que els sindicats han acabat cedint”, comentava a El Món la Judith, una de les docents de l’inici. “Això no va només de salaris, va també de ràtios i de tenir més personal de suport”, afegia. “Si hagués guanyat el ‘sí’, era per amagar-se sota una pedra”, sentenciaven també un grupet de mestres de Cardedeu.
“El pacte, honestament, no és res”, resumeix en la mateixa direcció en Marc, docent del Vallès. La seva pancarta és una crítica indirecta a la consellera Esther Niubó, gairebé l’única protagonista de desenes de càntics, que aquest cop incorporaven com a novetat un simple “No, no, no! Hem dit no!”. “Mira que era fàcil fer-ho millor que en Cambray [exconseller d’Educació, d’ERC]”, apuntava la pancarta. “No es tracta de fer un rànquing de consellers, però pensàvem que amb ell havíem tocat fons”, remarca en Marc. Amb ERC, però, no es va fer cap pas en matèria salarial. “Però el que s’ha fet ara són molles”, respon el professor.
Els sindicats crítics amb l’acord del març volen negociar sense CCOO i UGT
“Possiblement, hem fallat en la comunicació”, admeten algunes figures sindicals, que asseguren que obriran un procés de “reflexió” els pròxims dies. D’entrada, guanyen força les veus que veuen “precipitació” a l’hora de signar amb el departament o els que pensen no s’ha sabut llegir –especialment el Govern, diuen– el “moment emocional” que viu la comunitat docent. La portaveu nacional de la USTEC, Iolanda Segura, ha admès públicament que “potser” no s’han pres “les decisions encertades” i ha sentenciat que el ‘no’ obre ara una nova etapa sindical.
“Segurament totes les organitzacions ens hauríem d’haver negat a obrir negociacions en un marc en què hi hagi CCOO i la UGT”, ha apuntat davant dels periodistes. Entre els sindicats crítics, la sensació és que l’executiu ha intentat encabir totes les millores en el marc de l’acord del març passat per no deixar CCOO i UGT a l’estacada, i que això ha precipitat el “malestar” de les bases i crispació entre sindicats durant la negociació. “No tornarem a acceptar aquest marc de negociació”, ha dit Segura abans de la concentració.
El Govern ha tancat la porta a ampliar el preacord i ha citat els sindicats que el van signar; inclosos, novament, CCOO i la UGT i descartant reunions amb la CGT. “S’ha de convocar el comitè de vaga”, ha dit al respecte Laura Gené, referent de la secció d’educació de l’organització. “El Govern no ha entès nou paradigma sindical; no ha d’intentar convèncer un sindicat o l’altre, sinó el conjunt dels docents”, ha detallat també Marc Martorell, portaveu de la Intersindical.
Autocrítica després del ‘no’ al preacord
El punt de partida de la negociació, ambiciós des del primer moment, amb els sindicats volent recuperar “el poder adquisitiu perdut” des de les retallades, podria explicar, en part, el ‘no’ definitiu de la comunitat docent. “No hem sabut transmetre els marges de la negociació”, fan autocrítica algunes veus, conscients que ara comença una nova etapa en què cal anar “centre a centre” per conèixer les “prioritats” dels docents. En aquesta nova etapa, els sindicats també hauran de conviure amb l’exigència de les assemblees, un moviment ara descontrolat que colla des dels territoris.
Tot plegat, mentre no s’afluixa la pressió al carrer. Els sindicats calculen que 80.000 docents s’han concentrat a Barcelona. La Guàrdia Urbana rebaixa la xifra a 15.000 manifestants. El cap de setmana tanca un cicle de mobilitzacions i n’obre un de nou, encara pendents de conèixer els detalls d’una ‘papavaga’ que el Govern volia evitar i del nou full de ruta. La USTEC defensava la vaga indefinida, seguint l’exemple dels docents del País Valencià, però altres sindicats, com ara la CGT, avisen de la “trampa” que suposaria un pas dràstic com aquest. Laura Gené, per exemple, ha demanat un model menys ambiciós que no obligui els decents a escollir entre la “defensa d’un mal acord” o “deixar de cobrar i tenir un estiu de merda”.
