L’única reunió entre el Departament d’Educació i els sindicats de docents majoritaris en un mes no ha frenat les queixes del col·lectiu, que aquesta setmana arrenca un nou cicle de vagues que s’allargarà fins al juny. Una aposta tan ambiciosa com necessària, segons la portaveu nacional de la USTEC, Iolanda Segura, que encara lamenta un acord, entre el Govern i els sindicats UGT i CCOO, negociat “per la porta del darrere”. “L’últim dia ja sabíem que anàvem a l’escorxador”, explica ara en aquesta entrevista amb El Món. Segura manté que el pacte ha fet mal a la negociació, però avisa que el col·lectiu continuarà lluitant al setembre si Educació no seu a renegociar-lo amb ells.
La USTEC fa una esmena a la totalitat al pacte que el Govern va signar amb la UGT i CCOO?
Gran part del contingut que hi ha en aquest acord l’hem proposat nosaltres. Però no és suficient. Estàvem en ple procés de negociació, encara no s’havia produït un desgast, hi havia possibilitats de treure-hi més suc. Havíem situat sobre la taula moltes mesures sobre l’escola inclusiva i vam traslladar diferents vies per assolir el màxim augment salarial possible, repartit en diferents complements. CCOO i UGT ens van donar la raó en tot. Tots vam sortir satisfets, en aquest sentit, però ja no se’ns va convocar més. Hi va haver un moviment per la porta del darrere i el dilluns següent, a la mesa, ens vam trobar la sorpresa. En el fons, ja sabíem que anàvem a l’escorxador.
La qüestió salarial és l’escull principal per sumar-se a aquest acord?
No, la inversió a l’escola inclusiva també. Vam fer un estudi sobre el malestar docent i, a partir d’aquí, vam marcar unes prioritats; els salaris i el desplegament del model d’escola inclusiva van sortir molt empatats a les enquestes.
És més fàcil arribar a un acord en matèria d’escola inclusiva que en la qüestió salarial?
Segurament. El tema d’inclusiva sembla que va de cara a l’alumnat; el salari és només pagar-nos. Sembla que no ens mereixem aquesta actualització, o que no és possible perquè som un col·lectiu de més de 90.000 persones. Som molts i els suposa un esforç pressupostari molt gran. Però és de justícia.
Defensen que l’increment salarial que contempla l’acord és insuficient, que no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu dels docents. Quina és la seva proposta?
No vam establir exactament un increment mínim, però el complement específic no s’ha actualitzat en segles. Jo fa 24 anys que treballo i no he vist mai una actualització. Això fa que estiguem a la cua de salaris. Hi havia alternatives: un augment salarial que sumi l’augment del complement específic i el del complement de destinació, que hem vist que en altres comunitats autònomes és més elevat. També es pot proposar un augment dels estadis. És a dir, es pot fer una proposta ambiciosa i igualment calendaritzada en quatre anys.
El secretari general de la UGT, Camil Ros, els ha acusat de fer una “petició de màxims”.
No és cert. Compartim molts espais i ells van sempre a mínims. Accepten qualsevol cosa. En l’acord que van signar de les retallades [2024], sí que hi havia un desgast, la gent no estava mobilitzada i al final CCOO i UGT van decidir signar. Nosaltres no vam voler signar, però tampoc no vam fer-los una campanya en contra. Ara no teníem el mateix context. La gent estava absolutament mobilitzada, organitzada, demanant solucions. Ara no ens podem conformar amb mínims, i ells han signat gairebé a l’inici de les negociacions. Portàvem una setmana.
Aviat hi ha eleccions sindicals. Cada sindicat ha jugat les seves cartes, com diuen algunes organitzacions?
És absurd que ens acusin de pensar en aquestes qüestions perquè ells [UGT i CCOO] també participen en les eleccions. Ells han signat tan de pressa perquè volien marcar-se un gol per a les eleccions sindicals? També podríem dir això i no ho estem pas dient. Busquen la manera de desprestigiar la nostra organització, amb excuses, però és ridícul perquè ells hi participen. Van signar l’acord el mateix dia que es va tancar. Estava aparaulat dies abans; després les cúpules de CCOO i UGT van sortir donant suport als pressupostos. Era un acord per impedir les vagues i fer pressió a ERC pels pressupostos. Però ni van impedir les vagues ni van poder tirar endavant els pressupostos.
Han decidit escalar el conflicte amb 17 dies de vaga; tres aturades generals i la resta territorials. El col·lectiu docent té prou múscul per aguantar una aturada tan llarga?
Això no ho saps mai fins al moment que t’hi trobes. En principi, tirem endavant aquesta mesura perquè és el que ha sortit majoritàriament d’una consulta. Hi haurà gent que combinarà els dies de vaga i es repartiran els serveis mínims, però al final tot suma. Si proposes cinc dies de vaga, possiblement t’assegures que, com a mínim, la gent més dubtosa en farà dos o tres. Per a nosaltres això ja és prou visible. És un mes de protestes, un mes que se’n parlarà i hi haurà pressió mediàtica. L’objectiu és fer pressió a l’administració perquè s’assegui a negociar.
Si el Govern no es mou d’aquí al setembre, la USTEC proposarà començar el curs amb més vagues?
Sí. [Dubta]. No sabem com, hem de veure què és el més òptim. N’hem de parlar i veure com hi donem continuïtat. No ens agrada fer previsions perquè pensem, i així ho volem traslladar, que aquesta aturada servirà. Per tant, demanem la màxima participació. Creiem que n’hi haurà molta.
Per ara, Educació redueix el marge de maniobra a la forma en què es pot desplegar l’acord actual, del qual vostès no formen part. D’aquí no sembla que es mogui.
Perquè, evidentment, no volen deixar CCOO i UGT amb el cul a l’aire. La consellera [Ester Niubó, titular d’Educació] ens va admetre que potser s’havia corregut massa a signar l’acord, que hi va haver presses, que va ser precipitat. Però ara ja està signat i no poden humiliar ningú. El Govern està lligat de mans i peus, en aquest sentit. Però tenen tot el col·lectiu en contra. No van mesurar bé les forces ni les conseqüències.
És evident que hi ha hagut un trencament sindical. L’acord ha dividit també el col·lectiu?
No. No veiem aquesta divisió. Al contrari, penso que el col·lectiu està més organitzat que mai. Hi ha molts centres que s’estan organitzant; ho hem vist ara amb la polèmica dels mossos.
A què vincula, aleshores, la carta que Educació va enviar a les direccions demanant que posin ordre als centres?
Perquè, després de l’acord, en la majoria dels centres van començar a arrencar els cartells de CCOO i UGT perquè estaven enfadats. I sembla que hi va haver algun altercat. Ens van trucar per veure si podíem mediar, però vam dir que no, perquè si llancem un missatge de pacificació sembla que tot el col·lectiu és agressiu i conflictiu, i no és veritat. La reacció del col·lectiu va ser la pròpia d’algú decebut, que s’ha sentit traït. A mi em va trucar [Albert] Dalmau [conseller de Presidència] i vaig deixar clar que nosaltres ni defensarem dues organitzacions que han fet el que han fet ni llançarem el missatge que els docents són un col·lectiu conflictiu. S’ha magnificat tot això.
Més de 850 claustres han decidit suspendre les colònies el curs vinent. Creu que les famílies ho entendran?
És fer valdre la nostra feina i també tot allò que fem des del voluntariat. Com a docent, per anar de colònies has de deixar la teva vida privada i personal aparcada, i això ha de tenir un reconeixement. Per això ara el professorat diu: “No ens voleu donar aquest reconeixement, no ens voleu actualitzar el salari a un mínim raonable, doncs deixarem de fer totes aquestes activitats”.
Temen que se’ls pugui girar en contra, aquestes protestes?
Evidentment hi haurà gent que dirà: “Home, ja està bé”. Però jo crec que molta gent entén que mai se’ns ha reconegut l’esforç que fem durant les colònies. Has d’organitzar-te les teves necessitats familiars i no es pensa en la responsabilitat que suposa endur-te 25 o 30 alumnes del teu grup. Jo tinc companyes que no els agrada anar de colònies perquè pateixen; és una responsabilitat molt gran i s’ha de valorar.
Però hi ha famílies que ho poden entendre com una acció per pressionar en la negociació salarial, també.
Precisament han d’entendre que si la fixem com a mesura de pressió és perquè això s’ha de valorar. No estem demanant només un augment salarial perquè sí, sinó cobrar el que ens pertoca perquè també es valorin totes aquestes coses que sostenim des del voluntarisme i que són una responsabilitat. Jo a les famílies les convidaria a donar-nos suport, perquè obligar l’administració a seure a negociar i aconseguir un millor acord reverteix positivament en tot el sistema.
Han acusat el PSC d’entrar en “dinàmiques de desinformació i manipulació impròpies en una democràcia”. A què es refereixen?
Ens vam trobar, per exemple, una revolta en un centre de Valls contra la decisió del claustre. Deien que no farien la festa de graduació. D’entrada, la festa de graduació, als centres on jo he treballat, la fan les famílies, no el professorat. Però aquí sembla que no era així. L’alumnat es va organitzar i va amenaçar de no anar a classe, i poc després vam saber que el portaveu de la protesta ni és alumne del centre ni ho ha estat mai; és a la universitat i és el president de les Joventuts Socialistes de Valls.
Les joventuts del PSC se n’han desmarcat, en un comunicat.
Perquè, quan es va destapar el cas, van haver de sortir del pas. Però el PSC també ha pressionat les direccions perquè impedeixin que els claustres votin el veto a les colònies, perquè impedeixin enganxar cartells… Són actuacions impròpies. No ens les vam trobar ni tan sols amb ERC, amb qui hi va haver molta batalla. Ens hem reunit amb Educació i no ens han deixat ni entrar al pàrquing ni anar al bar. No són actuacions gaire democràtiques.
Els darrers dies ha saltat una nova polèmica per la presència de mossos a les escoles. El Govern diu que la societat és ara més complexa i que hi ha problemes externs que impacten en el dia a dia dels centres. Comparteixen aquesta diagnosi?
Sí, és veritat. El que li passa a un alumne dins de l’aula és el reflex del que li passa fora. Però això no es pot resoldre amb un mosso d’esquadra. La situació l’han de resoldre els agents educatius que ja tenim. No sé si a un infant en situació de risc social, amb una família desestructurada, que pateix conflictes al seu entorn, l’ajuda gaire trobar-se un mosso a l’escola. Aquí hi ha d’haver una intervenció de serveis socials coordinada amb els educadors del centre. Sempre des de la perspectiva educativa. Per tant, què ha de fer aquí un mosso? Una notícia de La Directa, que ha tingut accés al pla, avui parlava d’intervenir en situacions amb caràcter penal. No cal que l’agent sigui al centre: si passa una situació greu, hi hauria d’haver un protocol en què els mossos siguin l’última baula.
No existeix, aquest protocol?
Un protocol d’actuació davant d’una agressió d’un alumne no. Els centres no saben què fer. Doncs fes-ne un, i aquí sí que hi haurà la intervenció. Però no cal que hi hagi un mosso al centre, perquè condiciona la vida de l’escola.
Educació al·lega que els agents no supliran cap educador i que tenen experiència en resolució de conflictes en contextos complicats.
Però quin tipus de conflictes? Poden intervenir puntualment, però no en resoldran la causa, es tornaran a reproduir. No es pot impulsar aquesta mesura sense altres accions pedagògiques. Han retallat educadores i integradores socials a molts centres a l’inici de curs, i ara la solució és que vingui un mosso? No té cap sentit. A més, han triat centres de màxima complexitat.
Els centres surten d’una mostra aleatòria i representativa, segons l’explicació que ha fet el departament.
Clar… quina casualitat que tots són centres de màxima complexitat. Aquesta mesura estigmatitza els centres i l’alumnat, perquè a ulls de l’opinió pública són centres conflictius. És un missatge nefast.
Aleshores, com llegeix la USTEC aquest moviment del departament?
Ens ha arribat, de fonts pròpies de Mossos d’Esquadra, que quan s’arriba als 56 anys es passa a fer altres tasques. Doncs cap a les escoles. Però, en tot cas, deixa’m ser malpensada: que això passi ara, en ple conflicte laboral, no sé què dir-te… I el que és molt graciós és que iniciem una campanya per recuperar poder adquisitiu i més recursos per a la inclusiva, i ens envien mossos. No sé què pensar.
Les vagues i la polèmica dels mossos han tapat l’altra gran notícia dels darrers mesos: el TSJC ha tornat a colpejar el decret de règim lingüístic. Se senten protegits, els docents?
No, absolutament no. Si cau una sentència que obliga al 25% d’hores en castellà, sempre hi ha el dubte sobre què pot passar si un docent es mostra contrari a aplicar-la. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) diu que el català ha de ser la llengua normalment emprada i que s’han d’aplicar programes d’immersió per a l’alumnat nouvingut. Alguns docents podrien acollir-se a aquest marc, però els decrets han fet entrar el castellà com a llengua curricular. És un perill.
Creu que les últimes actuacions del Govern van en detriment del català?
Ja fa anys que és així. S’ha parlat de multilingüisme i així sempre surt perdent la llengua minoritzada. No hi ha hagut una defensa clara de la llengua del país, ni ara ni abans. Això ho aprofiten grups de dreta i ultradreta per portar el conflicte a la via judicial i ara tenim jutges decidint el model d’escola catalana. Hi ha d’haver una protecció jurídica per a qui vulgui aplicar la LEC, i l’ha d’oferir l’administració.
I no l’ofereix?
Ara no. Estem absolutament abandonats. Educació ha fet aplicar totes aquestes sentències del 25% als centres on han caigut.
