“Passo llista i em sobren mossos”. Així, resumit en una pancarta, encara s’entén millor la nova drecera del col·lectiu docent. En la primera gran mobilització del curs, el febrer passat, les pancartes assenyalaven la “situació límit” dels mestres, que no han recuperat el poder adquisitiu perdut en l’època de les retallades. Al març, les proclames aprofundien en la ràbia provocada per un acord “insuficient” ratificat només per la UGT i CCOO. I, aquest dimarts, dos mesos després, les crítiques inclouen també els Mossos, que s’han infiltrat –encara ningú ho ha desmentit, gairebé una setmana després de la polèmica– en una assemblea de docents.
“Tot anirà éb”, ha escrit l’Òscar, mestre en una escola del Guinardó (Barcelona), en l’altra cara d’un cartó simple però visible entre els 80.000 manifestants –26.000 segons la Guàrdia Urbana– que s’han concentrat a Barcelona en la primera gran aturada del tercer trimestre. “A aquest pas, l’educació no tindrà eines per ensenyar a escriure”, explica sobre la pancarta. “És la mateixa que havia fet servir en les altres manifestacions, però per darrere he afegit l’última novetat: hauríem vingut igualment, però que ens infiltrin mossos en una reunió és la gota que fa vessar el got”, confessa el docent a El Món.
Més a prop de la capçalera, en Marc subjecta una pancarta contra les infiltracions policials que signa la CGT. “Jo només l’aguanto. L’aguanto i comparteixo el que diu”, explica amb accent del Penedès. “És un escàndol”, remata la Mercè, de la Bisbal d’Empordà, que llueix un cartell murri digne de qualsevol acte i trobada anticapitalista. “Gossos aquí no”, deia la seva il·lustració abans que ella mateixa canviés la lletra ‘G’ per una ‘M’ de Mossos. “M’he inspirat en un bar de la Bisbal, que tenen un cartell similar que em crida l’atenció. Sembla que el destí em guardava el moment ideal per lluir-la”, sentencia.
La infiltració policial, unida al polèmic pla pilot que incorpora un agent dels Mossos a les escoles per “prevenir” la conflictivitat, ha indignat un col·lectiu que no oblida les seves reclamacions. “Ens han retallat educadores socials”, esbufega la Rosa, que tanca el petit grupet de mestres de l’Empordà. “Fa molts anys que n’estem fartes; ens han fet retallades i l’acord amb la UGT i CCOO només ens retorna molles”, conclou. “Jo no em manifesto pel sou, em manifesto perquè tinc 35 alumnes a l’aula“, afegeix uns metres més endarrere en Marc, pendent en tot moment de la pancarta de la CGT. “Jo els he dit als meus alumnes: ‘Teniu pitjor educació de la que vaig tenir jo’. Es manifesten per tot, cosa que està molt bé, però jo els insisteixo: ‘Per què no ho feu per la vostra educació?’”, detalla el professor.
La USTEC fixa un mínim per començar a negociar
La d’aquest dimarts és la segona de disset vagues que han convocat els sindicats crítics, la primera gran aturada de país d’aquesta tongada. N’hi haurà dues més: una el 27 de maig i una darrera el 5 de juny, també amb una manifestació unitària a Barcelona. La resta seran territorialitzades. Entremig, el Departament d’Educació ha citat els sindicats –aquest dijous – en el marc de mesa sectorial. “Entre tots hem de reconduir la situació i trobar vies per rebaixar aquesta tensió que viuen els equips directius, els claustres i les famílies. La voluntat és trobar els marges, tornar a seure en una taula i enfortir el sistema educatiu”, ha expressat la consellera Esther Niubó aquest dilluns a RAC1. Davant d’una nova arenca de la USTEC i Professors de Secundària (Aspec) en favor d’un increment salarial, Niubó parla d’estudiar què queda als “marges”. Però “els recursos són els que són”, ha sentenciat poc després la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en sortir de la reunió del consell executiu.
“Demanem al departament que segui a negociar i que ho faci amb una proposta real sobre la taula”, havia apuntat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, abans d’iniciar la marxa. El sindicat, majoritari entre el col·lectiu docent dels centres públics, ha mogut fitxa. La seva proposta inicial era d’un increment del 100% de complement específic, l’equivalent a uns 700 euros mensuals. Però, en una entrevista a l’Ara, la mateixa Segura ha apuntat hores abans de la vaga una nova xifra: 400 euros mensuals més, que haurien d’anar complementats amb el retorn del deute dels estadis i una clàusula d’actualització salarial vinculada a l’IPC. “Són les primeres bases per plantejar-nos poder portar a consulta del col·lectiu una proposta d’acord”, sentencien des de la USTEC.
L’acord signat per la UGT i CCOO fixa 800 euros extres aquest any i un increment de fins a 3.000 euros de cara al 2029. És a dir, que en quatre anys els docents cobraran uns 250 euros mensuals més. La USTEC s’ha mostrat per ara oberta a estudiar una calanderització de possibles nous increments, però avisa alhora que en cap cas poden ser terminis a quatre anys vista com els que planteja l’acord actual.
La resta de sindicats també situen la pilota a la teulada del Govern. Professors de Secundària (Aspec), organització referent als instituts, van més enllà i demanen la implicació directa del president, Salvador Illa. “President, si vol saber la temperatura de les protestes no ens enviï més policia, només cal que posi les notícies”, ha dit Ignasi Fernández. La CGT i la Intersindical també han recordat el problema que hi ha amb les ràtios i l’infrafinançament de recursos per fer de l’escola actual un model d’inclusiva real. Marc Martorell, de la Intersindical, ho ha resumit d’aquesta manera: “Ens manifestem en defensa d’un model de país, d’un model amb centres educatius sense policia i una immersió lingüística real. On els mestres no siguin els funcionaris més mal pagats del grup A de la Generalitat”.
Els docents confien en la mobilització
A les aules, els docents confien en el poder de mobilització del col·lectiu. “Soc d’un dels instituts menys actius del Penedès i potser hem aturat un 40% de la plantilla”, resumia en Marc. Educació ha xifrat en un 35% el seguiment de la vaga –nou punts menys que al febrer– i els sindicats en un 70%. Totes dues xifres són més baixes, un aspecte que els sindicats ja sabien quan van convocar els mestres a cinc dies d’aturades en un mes. “La mobilització no es fa només els dies de vaga. L’objectiu és que el conflicte sigui visible, que es pugui explicar a la comunitat educativa i que cada centre trobi la manera de participar-hi segons les seves forces”, diuen des de la USTEC, que fan valdre xifres de participació notables gairebé sis mesos després de l’inici del conflicte.
“Jo estic a mitja jornada i faré els tres dies de la vaga general. Si faig els cinc, gairebé que he de pagar jo al departament”, ha resumit durant la manifestació, mig de broma, l’Òscar. Altres docents han optat per repartir-se els dies, de manera que els serveis mínims quedin coberts i tots puguin participar de les vagues. La majoria té clar que el primer i l’últim dia són els més importants, i no temen un desgast per un conflicte que s’allarga. Les assemblees de docents, força mobilitzades, insisteixen en el veto a les colònies el curs vinent. “No deixarem caure el sector del lleure educatiu”, insistia fa uns dies Niubó, davant d’unes cases de colònies que ja noten una davallada de les reserves. “Qui ho pot aturar és el departament, seient a negociar”, remarquen novament els sindicats.
