Les crítiques no han canviat la visió del Departament d’Educació, que no veu la presència permanent d’un mosso a les escoles com una figura punitiva, sinó com un “referent en prevenció i mediació”. Una mesura polèmica que no agrada als sindicats, genera el rebuig “ferm” de la Federació de Famílies d’Alumnes (aFFa) i ha causat “sorpresa” a l’Associació de Directius de l’Escola Pública. La mateixa sorpresa que expressen els experts consultats per El Món, que alerten que aquest gest apropa el sistema educatiu a una “mirada punitiva” quan, en el fons, la majoria d’estudis recomanen una “visió restaurativa”.
“Ens ha sorprès el pla, sembla que siguem a les pel·lícules de l’Oest”, exposa Joan Gamero, pedagog i coordinador del Grup de Recerca en Mediació del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. L’expert demana saber “exactament” quin rol tindrà l’agent en els instituts triats per a la prova pilot –cosa que el departament no ha acabat de concretar–, però dubta d’entrada de la seva eficàcia. “S’ha demostrat que cal canviar la nostra mirada. Quan parlem d’una visió restaurativa, parlem de tenir en compte la persona, no només les accions. Ha d’haver-hi límits, és clar, però s’ha d’anar més enllà del càstig; saber per què un adolescent ha acabat actuant d’una manera determinada i acompanyar-lo després”, resumeix Gamero. Ras i curt, el pedagog resumeix el debat: “La funció que assumirà aquest mosso la pot assumir un agent educatiu? Aquí rau l’epicentre de tot. Si fos així, aquest pla és absurd”.
La professora de la Universitat Ramon Llull (URL) Maria Carme Boqué, especialitzada en mediació de conflictes, també demana reduir la presència policial a l’exterior del centre. “Els adolescents estan en una etapa que necessiten sortir, però que no tenen on anar ni diners per fer-ho. Necessiten entorns segurs al carrer, però dins del centre, de cap de les maneres la solució arriba posant-hi un mosso”, opina l’experta, que ha format policies locals en resolució de conflictes.
“Avaluem constantment els resultats acadèmics, que tampoc són bons, i molt poc la resta del sistema educatiu”, lamenta alhora Boqué. La investigadora de la Ramon Llull recomana que l’escola ensenyi als alumnes a tenir una “resposta activa”. “En la passiva, només hi ha responsabilitat si hi ha un càstig, només actuem per por a la conseqüència; en l’activa, ens adonem del dany que hem fet”, detalla.
Alternatives més pedagògiques
El Govern, que ha hagut de sortir al pas de les crítiques, insisteix que es tracta només d’una prova –”Si ningú vol el pla, no es posarà en marxa”, va dir dimecres el president Salvador Illa– i remarca que no s’ha imposat la presència dels mossos a cap centre. Educació assegura que alguns directors ho han demanat als Serveis Territorials de la Generalitat, malgrat les protestes públiques d’alguns claustres de la zona, i insisteix que l’experiència dels agents en la resolució de conflictes ajudarà a “enfortir la convivència” a les escoles.
Els experts consultats en discrepen. “Fa dues dècades que hi ha plans de mediació a Catalunya i la clau radica en el fet que els mediadors són els mateixos adolescents. És una etapa en què els iguals són molt importants”, subratlla Boqué. “El poder mai intervé en la mediació”, sintetitza. Gamero afegeix que els plans de mediació “cuiden sobretot la comunicació, no dicten sentència” i compara la presència permanent de mossos a les escoles amb les aspirines. “Ens alleugen els símptomes que patim, però no els resol. Si a un centre no li funcionen les eines pedagògiques que té, s’ha de mirar per què, però amb una aspirina [els Mossos] només taparàs el problema”, insisteix el pedagog.
L’altre argument que exposa amb força el Govern té a veure amb la diversitat d’alguns entorns escolars. La societat catalana, segons ha argumentat la consellera Niubó, viu un moment d’alta “complexitat social” que “acaba impactant en els centres”. Els mossos, en aquest sentit, s’entenen com una figura pont que coneix la realitat de la zona. Els experts consultats no acaben de veure clar l’argument i recomanen treballar aquesta complexitat social amb figures educatives. “Em costa de veure que els mossos facin una tasca educativa amb l’alumnat i les famílies. Per a això hi ha orientadors escolars, que són pedagogs i també coneixen l’entorn. Si treballes en una escola amb entorns vulnerables, coneixes què passa fora”, remarca Gamero, que es pregunta per què s’aposta per incloure un policia permanent als centres “i no ens plantegem aquesta mateixa estratègia amb treballadors dels serveis socials”.
Boqué, autora de l’informe Guia per al disseny i avaluació d’un Pla de Convivència de centre [educatiu], encarregat pel Ministeri d’Educació, proposa la figura d’un “cap d’estudis de convivència” com a alternativa. Una persona que se centri en la coordinació de les mesures de prevenció, mediació i diàleg dels centres educatius. “Els docents no estan formats en aquest àmbit i tot ha evolucionat”, remarca. Una figura actual que podria aproximar-se a aquest peculiar cap d’estudis és el cocobe, acrònim de coeducació, convivència i benestar. “És un docent que actua com a referència de convivència del centre”, explica Gamero. “Tenim les eines, però ens les hem de creure. I hem de dotar-les de recursos”, afegeix.
La visió de tots dos experts complementa les queixes expressades aquesta setmana pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), crític amb un pla que delega a policies funcions “clarament educatives, preventives i de treball comunitari”. “Als espais educatius no s’hi hauria de contemplar la incorporació de cossos policials i els professionals de l’educació social són els que veritablement tenen atorgades funcions de prevenció de conflictes, mediació i acompanyament a l’alumnat en situació de vulnerabilitat”, resumien.
Les associacions de directors també qüestionen el pla
Educació insisteix que el pla s’activa a partir del neguit d’alguns directors, un aspecte que ha sorprès l’Associació de Directius de l’Escola Pública. “A la junta central mai se n’ha parlat; et diria, fins i tot, que no s’ha ni insinuat la possibilitat de tenir mossos als centres”, explica Jordi Satorra, director de l’Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona), preguntat per El Món. El director veu “contradictori” que el departament hagi engegat aquesta prova mentre, públicament, insisteix que no hi ha una crisi de conflictivitat als centres catalans. “Passen coses, però de casos concrets no podem crear una norma general”, opina.
El departament insisteix que la idea del projecte és que els centres puguin “passar d’un escenari reactiu”, és a dir, de trucar als Mossos quan hi ha un problema, a una “dinàmica preventiva” que permeti “actuar abans que els conflictes escalin”. “Els Mossos venen cada any al centre –respon indirectament Satorra– i ens formen, en prevenció de la violència i en jihadisme, per exemple. Tenim un contacte fluid amb ells, però no té cap sentit tenir un policia permanent i de camuflatge a l’institut”. El Govern insisteix, en tot cas, que no s’imposarà aquest pla a cap direcció.
La presència de mossos a les escoles ha obert alhora una escletxa entre algunes direccions i el claustre. A l’Hospitalet de Llobregat, docents de l’Eugeni d’Ors i el Margarida Xirgu, centres escollits pel Govern, van protestar dijous contra la mesura. Protestes que s’han repetit també a Vic. El departament remarca que els agents triats formaven part de la policia de proximitat, que ja interactua amb els centres. No aniran uniformats, no tindran arma i seran guiats per les direccions, seguint patrons “pedagògics”. Però els crítics continuen pensant que un model amb protagonisme policial és “perillós” perquè “vulnera molts drets”. Així s’expressava dimecres Anna Masllorens, docent de l’Institut Comtat d’Osona. “És una figura que ens incomoda moltíssim”, afegia.
