El pla pilot del Govern de la Generalitat de Catalunya de desplegar agents de paisà a les aules dels instituts catalans ha obert el darrer conflicte entre la comunitat educativa i l’executiu català. Una decisió que des del Govern han defensat en una entrevista feta a Ser Catalunya, on la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, llançat pilotes fora i ha assegurat que la presència de la policia als instituts no causaria l’estigmatització d’aquests. De fet, la titular de drets socials ha alertat que arran de la polèmica “estem estigmatitzant el que és un Mosso d’Esquadra”, i ha defensat la feina feta per part del cos policial català, del qual ha destacat que fan tasques de component social i voluntat de mediació.
Martínez Bravo ha afegit que “qualsevol iniciativa per millorar la situació d’alguns centres és positiva” i ha defensat la proposta del Govern ja que aquestes proves pilot són la forma que té l’executiu català de buscar nous resultats amb altres métodes.
🔴@monicambravo, sobre la presència d'agents de Mossos de paisà a 13 instituts d'alta complexitat de Catalunya:
— Aquí Catalunya (@AquiCatalunya) April 28, 2026
🗣️"Qualsevol iniciativa que vulgui veure com millorar la situació dels centres és positiva, el que s'està estigmatitzant és el que pensem que és un mosso d'esquadra" pic.twitter.com/bXbmCeLpKU
Paneque assegura que ha estat la comunitat educativa la que ha demanat la presència de la policia
Qui també ha estat preguntada pel pla pilot de desplegar Mossos d’Esquadra a les escoles catalanes ha estat la consellera de Territori i portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Paneque ha defensat la proposta assenyalant que és una “mesura d’innovació defensada per la propia comunitat educativa”. Segons la consellera i portaveu del Govern va ser la mateixa comunitat educativa la que va explicar a l’executiu català que mesures com la proposada pel govern “podrien evitar conflictes en l’ambit educatiu”. Paneque, però, ha defensat que la prova pilot i si, posteriorment, la mesura queda permanent serà “de caràcter voluntari” i que la responsabilitat de demanar la presència policial recuarà en les direccions, les quals seran les que “demanaran o no desplegar aquest recurs”.
