La Generalitat de Catalunya ha proposat un pla pilot per frenar els comportaments incívics i possibles agressions als centres educatius, en el qual s’inclou el desplegament dels Mossos d’Esquadra als centres per fer tasques de prevenció i acompanyament. Una mesura, avançada per El País, en la qual el cos policial s’endinsaria en zones educatives de l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran i Tàrrega, i a dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell com a prova pilot, i ho faria a través de policies de paisà. Segons van assegurar fonts del Departament d’Educació a l’ACN, la mesura busca impulsar la figura dels agents integrats com a referents als centres.
Des del departament d’educació expliquen que un de cada dos països desenvolupats compta amb algun programa d’integració i col·laboració de la policia en l’àmbit escolar amb finalitats preventives i comunitàries, i afegeixen que dins de l’Estat espanyol Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o les Illes Balears ja han implementat programes similars.
Els socis d’investidura i la CUP collen el Govern
El globus sonda d’aquesta prova pilota ha fet que els grups parlamentaris s’hagin posat en contra de la proposta i també l’Ajuntament del Prat de Llobregat. En declaracions fetes a l’ACN, el consistori pratenc va assegurar que no hi ha cap centre del municipi en el qual estigui previst la presència dels cossos policials. Fonts municipals van assenyalar que s’està millorant la coordinació amb els Mossos, però que això “no passa” per la presència de la policia en cap institut de la localitat. Per la seva banda, la CUP ha assegurat que és una mesura “ridícula” la prova pilot del Govern i assenyalen que, en comptes de posar recursos per desplegar els plans de convivència que reclamen els centres, s’aposta per una mesura que “no agrada a ningú”.
Qui també ha carregat contra la prova pilot del Govern han estat els seus dos socis preferencials i amb els que manté una pugna per aprovar els pressupostos. Els dos socis d’investidura, ERC i Comuns, han reclamat una “rectificació” a l’executiu català. Des d’ERC asseguren que portaran la qüestió al ple del Parlament de la setmana que ve i alerten que el desplegament d’aquest pla podria arribar a “ser discriminatori”, ja que s’assenyalen els centres educatius on es despleguin els efectius policials. La formació republicana assegura que la convivència als centres s’ha de basar en la “dignificació i adequació dels espais, i la dotació del personal docent i de suport necessari en aquells centres on hi pugui haver necessitats d’atenció a la complexitat que siguin específiques”. Per la seva part, els Comuns alerten que el Govern ha actuat de forma “unilateral” i “d’esquena a la comunitat educativa” i denuncien que la mesura que busca l’executiu català “ni és pedagògica ni millora la convivència ni és coherent amb el model d’escola que necessita Catalunya”.
Qui també s’ha pronunciat ha estat l’exconsellera d’educació Anna Simó (ERC), qui a través de les xarxes socials ha assegurat que no entén “gens” la mesura. “No ho entenc. Gens. Educadors socials, tècnics d’integració social, orientadors. Però, policia?”, ha etzibat des del seu compte de Twitter -ara conegut com a X-.
De fet, des dels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la Candidatura d’Unió Popular (CUP) i els Comuns han demanat la compareixença de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i la consellera d’Educació, Esther Niubó.
Els sindicats i els docents, contra la proposta
Una proposta de posar policia a les aules que no ha acabat de fer el pes al sector educatiu i ha enfurismat docents i sindicats. La ‘Desmilitaritzem l’Educació’ ha exigit que es retiri immediatament la proposta, la qual qualifiquen de “despropòsit”. “Condemnem la deriva autoritària d’aquesta mena de programes, que alimenten un discurs social antidemocràtic basat en l’ús de la força, el càstig i la vigilància, encara que s’edulcori amb paraules com a dissuasió o intervenció preventiva”, destaquen des del col·lectiu.
Els sindicats han estat també en peu de guerra contra la proposta. Des del Sindicat Professors de Secundària han denunciat que el cal fer és “garantir el respecte cap al professorat i la seva autoritat” i no posar policia a les aules. “El més important per a nosaltres és que el Departament d’Educació i els equips directius dels centres donin la cara pel professorat i es personin com a acusacions en casos penals”, han assenyalat a les xarxes socials. “Si el Govern desplega policia a les aules, mesura força extrema, és que es reconeix que estem tocant fons”, han sentenciat.
Des de la USTEC, un dels sindicats majoritaris i amb més força, han rebutjat la proposta assenyalant que “el departament respon amb una lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denuncia” i lamenten que la presència policial “no aborda les causes de fons de la conflictivitat i desvia el debat dels recursos que realment necessiten els centres”. La CGT també ha mostrat el malestar per la possible presència policial a les aules assenyalant que aquesta “no augmenta la seguretat i tendeix a criminalitzar l’alumnat més vulnerable” i que pot generar “desconfiança i estigmatització”, i alerta que la proposta del Govern mostra similituds amb el “fracassat” model nord-americà.
Marc Martorell, portaveu d’Intersindical Educació, també qüestiona la mesura: “Hi ha centres amb complicitat, però no és la manera de resoldre-ho. S’ha de posar més educadors més serveis socials. Estem treballant amb col·lectius vulnerables. Els policies ja van quan se’ls truca o van a algunes reunions de coordinació quan fa falta. Mes enllà d’això, és un despropòsit i un malbaratar recursos”. “Ens apropa a alguna models dels EUA que no ens agrada”, afegeix el referent sindical.
L’impacte de la mesura proposada pel Govern ha fet que fins i tot els sindicats afins a l’executiu català i amb els quals va firmar millores laborals i salaris per al sector li hagin donat l’esquena. Des de CCOO no han mostrat cap conformitat per la possibilitat que els Mossos entrin a les aules de paisà. El secretari general d’Educació de CCOO, Edu Núñez Martínez, ha assegurat que el Govern no té “l’enfocament correcte” i destaca que la “complexitat” als centres educatius arriba per la “manca de polítiques públiques decidides”.
