El conflicte educatiu s’estén, amb els docents encara al carrer i reunions amb Educació que acaben sense acord. La pressió dels sindicats es complementa amb mesures encara més dràstiques que neixen de les assemblees territorials: el veto a les sortides i colònies ja suma més d’un miler d’escoles, al voltant del 65% dels centres públics de Catalunya, i fa témer el sector del lleure educatiu que tindrà una pèrdua dràstica d’ingressos. L’Associació Catalana d’Empreses de Lleure, Educació i Cultura (ACELLEC) veu 5.000 llocs de treball amenaçats i les empreses del sector situen en més del 50% la pèrdua de reserves que motivarà la protesta.
Els càlculs varien segons l’entitat i el seu funcionament. La Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) remarca que l’ocupació de cases de colònies caurà un 70% el curs vinent i l’empresa Eix Estels situa en “més d’un 50%” la pèrdua d’ingressos que comportaria el veto. Xifres que amenacen un sector que, a l’Estat, suma gairebé l’1% del PIB. “Ningú discuteix el valor de les colònies, per tant, traguem-les de l’equació i de les reivindicacions”, demana el director comercial i estratègic de l’empresa, Jaume Ramos. En conversa amb El Món, el directiu veu lluny l’acord amb els docents i tem que el sector “s’haurà de reinventar”, com ja ho va fer durant la pandèmia. “És un escenari que no ens volem ni imaginar, malgrat que estem obligats a tenir múltiples plans sobre la taula”, sentencia.
D’altra banda, el president de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol, insistia setmanes enrere que el veto encara no ha provocat “afectacions greus” a l’entitat, que disposa d’una desena de cases pròpies. Malgrat tot, el directiu tem que la situació escali els pròxims mesos i ha lamentat que posicions “molt radicals” dels sindicats hagin mogut la comunitat educativa a impulsar protestes “també molt radicals”, en al·lusió a aquest veto. El director del Servei Colònies de Vacances de l’entitat, Albert Riu, detalla a El Món que només 18 escoles han avançat que no repetiran l’any vinent, però avisa que “la caiguda potencial és gran”. “De cara al setembre, que es formalitzen les reserves, tindrem una imatge més clara”, insisteix, pessimista en el pronòstic: “La protesta pot afectar entre el 50 i el 70% de les reserves”.
El manifest dels docents no només contempla les sortides amb pernoctació sinó també les activitats d’un únic dia fora del centre. “Aquestes activitats suposen la meitat de les ocupacions de les cases de colònies”, remarca Ramos. “És cert que en aquest càlcul entra tant les escoles públiques com les concertades, i també que no totes les públiques s’han sumat al manifest; però estem parlant d’una caiguda de reserves d’entre el 40 i el 60%”, situa el directiu d’Eix Estels. “Fins ara treballàvem amb un horitzó d’un any o any i mig; és a dir, que el gener de 2025 obrim el calendari del 2027. Però ara ja no podem comptar amb això, perquè malgrat tenir reserves, algunes escoles no ens poden assegurar que vindran aquell dia”, conclou.
Albert Riu creu que l’administració hauria de “blindar jurídicament” aquestes reserves, una reclamació històrica del sector que torna a estar sobre la taula. Les entitats i empreses de lleure s’han reunit amb el president Salvador Illa i els referents de treball i educació del Govern. Les reunions han servit per situar mesures econòmiques per parar el cop, si s’acaba produint, i per exigir un posicionament clar favorable al sector. També volem una manifestació clara en favor de les colònies”, afegeix Riu.
Niubó diu que “no deixarà caure” el sector
Les entitats i empreses del sector insisteixen a deixar les colònies a banda de les protestes, si bé els docents remarquen que aquesta mesura pot obligar a moure l’executiu. Ja ho van experimentar, durant el segon tripartit, forçant l’aleshores conseller Ernest Maragall a instaurar una setmana blanca per compensar un avançament escolar que no agradava. Anys més tard, la consellera d’Educació, Esther Niubó, torna a lamentar que aquesta iniciativa guanyi força i afirma que el Govern “no deixarà caure el sector del lleure a Catalunya”.
Malgrat que les competències recauen més aviat sobre el Departament d’Empresa i Treball, liderat per Miquel Sàmper, des d’Educació llancen missatges de suport al sector. La mateixa Niubó s’ha reunit amb les empreses afectades i ha qüestionat que els docents “boicotegin” les colònies el curs que la Generalitat “els compensarà” per marxar fora. Ho farà, segons l’acord signat amb la UGT i CCOO, amb 50 euros per nit. “Ja reben la seva compensació per la jornada normal”, defensava la consellera en una entrevista a TV3 davant les crítiques d’una comunitat que veu “ridícul” l’increment. Les seves declaracions han encès encara més els sindicats, que argumenten que el plus de 50 euros es tradueix –descomptant la jornada habitual– en uns 3 euros l’hora.
