Els docents han omplert el centre de Barcelona en la primera gran aturada del nou cicle de mobilitzacions, amb retrets directes a la consellera d’Educació, Esther Niubó, i un malestar creixent amb el cos de Mossos d’Esquadra. “Menys mossos, més recursos”, apuntava una de les pancartes, que signa la CGT. Les infiltracions policials s’han fet pas entre crítiques dels manifestants, si bé l’enrenou mediàtic dels darrers dies no els ha fet oblidar el sentit original de la protesta. “Encara patim les retallades”, ha apuntat a El Món un grupet de la Bisbal d’Empordà, satisfet amb la pressió sindical. “Fa anys que estem fartes”, reiterava el grup ben a prop de la capçalera.
La capçalera ha avançat per Via Laietana, encoratjant una manifestació que ocupava també parts destacades del carrer de Pau Clarís. Segons la Guàrdia Urbana, 27.000 persones. Segons els sindicats, 80.000. El que fossin han cridat proclames a favor de l’aturada o altres arengues habituals, com “qui sembla la misèria, recull la ràbia” o “lluitant també estem educant”. Un darrer manifest han posat punt final a la concentració. Educació xifra la participació en aquesta nova jornada de protestes en el 32%, amb dades del 85% dels centres. Els sindicats l’han elevat al voltant del 70%.

Els sindicats exigeixen a Educació una proposta salarial clara
L’increment salarial ha centrat de nou la compareixença dels sindicats, que també han demanat una baixada de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. I la gran novetat, els Mossos: “La resposta policial sí que és desproporcionada”, ha apuntat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, minuts abans de començar la manifestació. Els sindicats han exigit les dimissions de la consellera Núria Parlon i del cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a responsables de les infiltracions policials en assemblees. No han estat les úniques. Després de dues vagues sense resultats, per primera vegada també han amagat directament amb la dimissió de Niubó, responsable d’Educació. “Si després d’aquest cicle de protestes és incapaç de seure i trobar una solució, exigirem que plegui”, apunta Segura.
Els sindicats han lamentat novament l’enrocament del Departament d’Educació, que aquests dies ha titllat de “desproporcionat” la convocatòria de 17 dies de vagues. Els docents, que han arribat a Urquinaona dividits en dues columnes –la primera ha arribat del carrer d’Aragó; la segona, de la Gran Via– exigeixen una “negociació real” amb una “proposa salarial sobre la taula”. Segura ha recordat que el col·lectiu està al límit fruit d’una “pèrdua de poder adquisitiu” que s’arrossega des de les retallades del 2010. “Demanem al departament que segui a negociar amb una proposta sobre la taula”, ha apuntat en la compareixença amb periodistes.

La USTEC ha rebaixat la postura inicial, que demanava doblar el complement específic fins a arribar als 700 euros. En una entrevista al diari Ara, Segura ha apuntat que el llindar pot situar-se en els 400 euros extra, que haurien d’anar complementats amb el retorn del deute dels estadis i una clàusula d’actualització salarial vinculada a l’IPC. “Són unes primeres bases per plantejar-nos poder portar a consulta del col·lectiu una proposta d’acord”, han dit des del col·lectiu. En aquest sentit, els sindicats exigeixen una proposta clara del departament sobre la qual discutir. Però, per ara, el Govern insisteix en l’acord signat només per la UGT i CCOO, representants d’un 20% del col·lectiu, i els cita a una mesa sectorial dijous.
Professors de Secundària (Aspec), principal representant sindical als instituts, ha elevat el conflicte a presidència. “President [Salvador Illa], si vol saber la temperatura de les protestes no ens enviï més policia, només cal que posi les notícies”, ha dit Ignasi Fernández, que ha exigit el “retorn dels sexennis” als docents, una de les principals retallades del 2010. “Les vagues no són només pels sous, també ho és perquè ens abaixin les ràtios o per més recursos per a la inclusiva”, ha complementat la portaveu de la CGT, Laia Gené. “Defensem un model de país”, també ha dit Marc Martorell, de la Intersindical. “Per centres educatius sense policia i una immersió lingüística real”, ha rematat.


