Queda poc més d’un mes i mig per a final de curs i l’escola catalana està incendiada en una foguera que ha provocat el mateix Govern, amb una estratègia que aspirava a derrotar i pacificar –és a dir, desmobilitzar– els docents. La jugada mestra era signar amb CCOO i UGT un acord amb algunes millores mínimes i qualificar-lo “d’històric” per trencar la unitat sindical i arrossegar, per esgotament o desànim, la resta d’organitzacions i el gruix de mestres i professors. Maquillar els dèficits estructurals del sistema escolar, silenciar els més emprenyadors i girar full. Si fa no fa, la mateixa fórmula que han aplicat el PSC i el PSOE a l’independentisme. Però ha sigut una maniobra fallida. La pax socialista no ha arribat. I ara la sortida desesperada és alimentar un estat d’opinió contrari als docents crítics, especialment a la USTEC, organització majoritària a l’escola pública i de la qual es diu que actua per interès sindical –per unes eleccions en què, al capdavall, participaran també CCOO i UGT– i que arruïnarà la trajectòria acadèmica dels estudiants de batxillerat que han de fer la selectivitat i es juguen una plaça en la carrera que anhelen.
Mentre desprestigia el dret a vaga, el Departament d’Educació envia mossos d’esquadra en lloc de reforços pedagògics als instituts amb problemes –o sense problemes, segons declaracions erràtiques de la consellera, que ho considera una mesura “preventiva”– i demana als docents “desescalar” el conflicte. L’argument del Govern de Salvador Illa per no revisar el pacte signat amb CCOO i UGT és la insuficiència pressupostària, però no pot dir que és estructural per no haver de posar sobre la taula el dèficit fiscal crònic de Catalunya: un forat que continuava sent de més de 21.000 milions el 2022 –any IV després de Pedro Sánchez–, segons els càlculs del mateix executiu. Mentrestant, el finançament singular s’ha elevat ja a la categoria d’idea platònica.
En el pla terrenal, l’única realitat és que el Govern va voler anar a una guerra que esperava guanyar i que ha perdut. Ara és responsabilitat seva arreglar el desastre, la terra cremada que ha deixat, en lloc d’intentar convertir Iolanda Segura, portaveu d’USTEC, en una bruixa com les que es condemnaven per respondre a les crisis a què s’enfrontava el poder després de l’esfondrament del feudalisme.
