Verónica Forqué va treure’s la vida el desembre del 2021, poc després de complir 66 anys en el pitjor moment de la seva vida. L’actriu, que havia tocat el cel en el món de la interpretació, va tocar fons i va acabar penjant-se amb un mocador. La notícia va caure com un gerro d’aigua freda en els fans, que ja sospitaven que no estava massa bé després d’una participació a Masterchef Celebrity que va fer que rebés per totes bandes. Ara, gairebé cinc anys després, la seva filla ha escrit un llibre que posa la pell de gallina.
Per exemple, María Iborra acaba donant detalls sobre aquests últims minuts: “Va fer-se un nus al coll, va lligar l’extrem del mocador al radiador que hi havia a sobre del vàter i va deixar-se caure. Davant d’ella hi havia un mirall i, segurament, va mirar-se en ell i va respirar profundament per agafar forces abans de deixar-se caure per penjar-se”.
A Yo no soy Verónica Forqué, l’única filla de l’actriu es mostra penedida de no haver pogut ajudar la mare quan va caure al pou. Amb una sinceritat que fa patir, la noia recorda com van ser els mesos més durs. La revista ABC l’ha entrevistat per descobrir què s’amaga darrere d’aquest exercici de transparència. La noia no ha pogut oblidar l’últim petó que va donar-li, quan va marxar de casa sense imaginar-se que no la tornaria a veure: “Em pregunto si ja havia decidit que moriria aquell dia…”.
Aquell matí, la dona que la cuidava em va dir que l’havia vist treure tots els mocadors que tenia i posar-los a sobre del llit: “Va estranyar-li, però ara sabem la causa… la meva mare estava valorant quin seria més adient”. Quan la treballadora nepalesa va trobar-la penjada al lavabo, va trucar la María enmig d’un atac de pànic: “Està penjada, està penjada!”.
Quan van començar els problemes de Verónica Forqué?
En aquest llibre tan sincer i fosc, la filla de Verónica Forqué situa el 2014 com l’inici del final. Va ser llavors quan la intèrpret hauria patit la seva primera depressió forta: “Era l’estat més infernal que havia conegut, però els antidepressius van funcionar”. El pare de la noia i la feina van salvar-la, però ella va decidir sorprenentment que volia divorciar-se. Quan Verónica va veure’s sola sense l’ajuda constant que li havia donat la parella durant tants anys, va acabar d’enfonsar-se. Que el seu germà morís de maneres estranyes el desembre d’aquell any tampoc no va ajudar.
Tres anys després moriria la seva mare, però Verónica va seguir treballant. Va postular-se per protagonitzar la que seria l’última obra de teatre que faria i, als assajos, sembla que els companys van veure que alguna cosa passava. El confinament va anar-li bé, diu, encara que tants dies amb ella van fer que s’adonés que la mare tenia un trastorn alimentari i que fumava massa marihuana. A més a més, va començar a comprar coses compulsivament i va tallar-se els cabells sense cap mena de gràcia en un atac de bogeria.
Semblava que millorava, però de tant en tant tenia rampells d’ira: “Muntava xous a tot arreu, també als supermercats. A més a més creia que els companys de feina li feien ghosting”. En aquella època, a finals del 2020, Verónica Forqué ja no estava bé: “Es tancava a l’hotel sense voler sortir, segurament li semblava amenaçador l’exterior”. Ja no li agradava que la reconeguessin pel carrer, estava superfarta de Verónica Forqué”.
Com va afectar Masterchef a Verónica Forqué?
Que decidís participar a Masterchef Celebrity seria determinant en el final de la seva vida. El rodatge era “extenuant” amb moltes hores de feina: “Aquella experiència li va resultar esgotadora, però gratificant”. Es va criticar moltíssim el programa per aprofitar-se de l’actriu en un estat tan delicat mentalment, però la filla els excusa bastant en aquesta entrevista: “Ella arribava a casa contenta i deia que s’ho estava passant genial, rebia missatges d’estima dels presentadors… però no dormia gens”.
María té clar que des de la productora del programa van haver d’adonar-se que no estava bé: “Segur que van dir que estava fatal i que allò era genial, que tindrien més audiència”. Quan va decidir abandonar el programa, va tornar a la rutina sense esperar-se que la criticarien tant quan s’emetés: “Va ser una merda bastant perjudicial per a ella, però el drama va venir després quan va enfrontar-se als detractors i va desestabilitzar-se encara més”.
No va aguantar-ho i, davant d’aquella allau de crítiques, Verónica Forqué s’hauria convertit “en un zombi” si fem cas al que explica la filla: “Ja ni tan sols s’aixecava del llit, es passava tota la nit llegint les coses horribles que deien sobre ella i es culpava dient que l’havia fet grossa i que la gent l’odiava”. A partir de llavors, la idea del suïcidi hauria començat a passar-li pel cap: “Em deia que estava molt malament i que volia morir-se. Era dolorós i horrible, estàvem a l’infern i els ulls van perdre la seva brillantor. Va començar a quedar-se molt prima, cada vegada més petita fins a arribar a un estat vegetal mentre la ment continuava torturant-la”.
De fet, va amenaçar de tallar-se les venes i la filla va veure’s forçada a amagar tots els ganivets. Després, va prendre’s un munt de pastilles… i, a la tercera, no va fallar. La tragèdia va afectar moltíssim la noia, que ara recorda aquell pou des de la distància i el sentiment de culpa que no aconsegueix treure’s de sobre.
