Els docents col·leccionaran un àlbum de fotos notable amb les protestes dels darrers mesos. La marea groga que omplia carrers la setmana passada s’ha difuminat en petits grupuscles, després del preacord signat entre els sindicats i el Govern, però encara deixa imatges impactants, com una acampada al centre de Girona o una reunió insòlita a l’atri de la basílica de Montserrat. Tots ells qüestionen un acord que els millora notablement els salaris, però que no desfà, afirmen, la crisi que pateixen a les aules.
Un quart dels docents han participat ja de la consulta impulsada per la USTEC, CGT i Intersindical, que donaran a conèixer els resultats dijous al vespre. Sobre la taula, només dues possibles respostes. El ‘sí’ implicaria la desconvocatòria de totes les vagues; el ‘no’ elevaria el conflicte, pendent de la visita del papa Lleó XIV la setmana vinent a Barcelona i d’una possible –així ho defensa la USTEC– vaga indefinida.
En un comunicat, el conjunt d’assemblees van demanar “temps” per avaluar la lletra petita del nou acord, encara que, d’entrada, veuen “insuficient” el document pactat amb els sindicats majoritaris; USTEC, Professors de Secundària, CCOO i UGT representen el 80% de la força sindical de l’escola pública. El preacord no tindrà “un impacte significatiu a les aules”, ha defensat de Montserrat Pablo Ruíz, delegat sindical de la CGT, sindicat que no ha signat el pacte.
Els docents van irrompre a l’atri dilluns passat, amb megàfons i pancartes, per discutir l’acord després del cant del Virolai. Van saltar-se el cordó de seguretat i tampoc van sucumbir al personal que els demanava deixar a una banda els altaveus, per no molestar uns monjos possiblement cansats del constant rebombori turístic. Els crítics insisteixen que l’acord no va més enllà en la reducció de ràtios –que queda en 20 alumnes a primària el curs vinent i 25 a secundària en dos anys– i lamenten que no hi hagi cap clàusula que vinculi el sou a les pujades de l’IPC. Segons el departament i els sindicats, això s’ha de negociar a Madrid.
Mig miler de persones també s’han manifestat aquesta setmana a Girona, malgrat que els sindicats majoritaris havien desconvocat la vaga prevista per a aquest dilluns al territori. Han acampat i també s’han decantat per un ‘no’ a la consulta. En aquest cas, els docents han fet notar la seva desconfiança cap al departament i un document que “no és concret”. A Manresa, uns 200 docents també han sortit al carrer.
Les vagues continuen aquest dimarts a Barcelona. Un grup de manifestants liderats pels sindicats minoritaris i algunes assemblees han bloquejat l’accés a la Casa Batlló amb taules i cadires. L’emblemàtic edifici de Gaudí no ha pogut obrir i els manifestants han tallat el passeig de Gràcia. Una imatge similar a la de la setmana passada davant la Sagrada Família. Els arguments són similars; la poca concreció, les ràtios i la desconfiança abanderen el ‘no’ dels crítics a l’acord.
Segons les dades oficials del departament, un de cada deu docents (11%) han secundat aquestes jornades de vaga. Una xifra notable –malgrat reduir-se respecte a la setmana passada– tenint en compte que quatre dels cinc sindicats amb presència a la mesa sectorial havien desconvocat les protestes fins divendres. La setmana passada, el Govern xifrava les aturades entre el 20 i el 35%.
El nou pacte incrementa notablement els salaris
El nou pacte –o preacord– pràcticament dobla l’increment salarial aconseguit el març –els docents cobraran gairebé 400 euros mensuals de la part autonòmica i uns 600 euros si tenim en compte la part estatal– i incorpora la devolució del deute dels estadis a uns 35.000 docents. Un aspecte, aquest últim, que la UGT i CCOO s’atribueix en el marc del desplegament del seu acord. Es tracta d’un increment notable de la nòmina que no reverteix, segons l’opinió dels crítics, la pèrdua de poder adquisitiu acumulada des de les retallades. Era l’objectiu inicial de la negociació.
Uns 94.500 docents de l’escola pública estan cridats a participar de la consulta, que acaba dijous vinent. Segons la consellera d’Educació, Esther Niubó, un ‘no’ obriria una nova etapa marca pel “caos” i el “debilitament absolut” del sistema educatiu i dels sindicats. La mateixa Niubó ha aclarit que el preacord no és el final de cap camí, oberta a seguir parlant de millores. Els sindicats també ho creuen, però fan campanya pel vot favorable perquè és moment de “consolidar” les millores aconseguides.
