Els sindicats de docents convocants de la vaga han aconseguit arrencar un complement unitari per a tota la plantilla (de 170 euros mensuals) que s’afegirà a l’increment del complement específic, acordat en el marc del pacte anterior signat només per la UGT i CCOO (uns 220 euros). Ara bé, no s’entén l’acord sense un segon ingredient econòmic, menys mediàtic que els complements però important per als docents. Educació ha admès –és el primer cop que ho fa– el reconeixement del deute dels anomenats estadis. Aquest complement, que els docents van perdre a mitges durant les retallades, ha estat un dels desllorigadors de la negociació.
Els estadis són un complement vinculat a la formació, premia l’experiència i la tasca continuada del professorat. Es cobra cada sis anys, un màxim de cinc vegades durant la carrera professional i un cop acreditats determinats crèdits. A la pràctica, la majoria del cos docent l’acaba cobrant, si bé no és automàtic, s’ha de demanar. Un cop assolit el primer estadi, al cap de sis anys de carrera, el sou dels docents s’incrementa 123 euros mensuals. L’increment pot arribar fins als 700 euros un cop consolidat el cinquè i últim estadi, després d’un mínim de 30 anys en exercici.
La qüestió és que l’any 2012, en plenes retallades per la crisi econòmica, l’administració va decidir allargar el primer estadi dels sis als nou anys. Un aspecte que s’ha mantingut immòbil fins a l’època del conseller Josep González-Cambrai (ERC), de qui els sindicats no en guarden gens de bon record malgrat que, sota el seu mandat, el primer estadi va tornar a cobrar-se als sis anys. En tot cas, durant més d’una dècada –entre el 2012 i la recuperació el 2025–, el primer estadi va cobrar-se als nou anys, la qual cosa, argumentaven els sindicats, ha suposat un greuge i una pèrdua de poder adquisitiu important. I els diners perduts, o deixats de guanyar, durant els anys en què va estar vigent la mesura dels nou anys per al primer estadi, no s’han retornat.
Segons el sindicat Professors de Secundària, representant principal als instituts, aquest “deute” ha afectat 30.000 docents a tot Catalunya. Altres sindicats, com el majoritari en l’ensenyament públic, USTEC, no acaben de concretar una xifra que és difícil de calcular; malgrat tenir-ne “estimacions”, el detall de quants docents cobren cada estadi –si en reben un, dos o més, en funció de la seva experiència– o quins van veure’s afectats per la retallada només ho saben al departament, on ho han de tenir en excels ben guardats.
Els sindicats reconeixen que la consellera actual, Esther Niubó, és la primera que ha obert la porta a compensar aquestes pèrdues; retornar-les pot suposar una despesa d’uns 300 milions a l’administració. Els cobraran, això sí, només els docents encara en actiu, i de manera prorratejada, en cinc anys. Vista l’envergadura econòmica de la mesura, el calendari no havia de ser cap impediment.
En el preacord d’aquest divendres, una disposició addicional apunta, sense gaire més detall: “S’accepten tots els acords presos a les Comissions de Desplegament i Seguiment, ja signats prèviament en l’acord del 9 de març entre les organitzacions sindicals de CCOO i UGT amb el Departament d’Educació i Formació Professional, que inclouen, entre d’altres, l’abonament en el període de cinc anys de les quanties no percebudes destinades a compensar els estadis”.
La retallada està judicialitzada
Una plataforma de docents va portar, amb el suport del Col·lectiu Ronda, la retallada del primer estadi als tribunals i els sindicats gairebé donen per fet que guanyaran la batalla. Ara bé, fonts sindicals apunten que una hipotètica victòria judicial podria afectar només els quatre últims anys, ja que els deutes de l’administració prescriu passat aquest termini, segons la normativa de Finances públiques de Catalunya. D’aquí la importància de plasmar el reconeixement polític del deute complet en un document. Si el departament s’avé a retornar-lo, el que rebran els docents és possiblement una quantitat major que el que rebrien fruit d’una victòria judicial.
