Karlos Arguiñano és, des de fa molts anys, el cuiner més famós de la televisió espanyola. El seu programa de cuina continua obtenint unes audiències espectaculars, de la mateixa manera que els llibres de receptes que prepara sempre acaben colant-se a la llista dels més venuts. Les idees fàcils, la manera d’explicar les receptes i els acudis dolents s’han convertit en la seva senya d’identitat. Com de diferent hauria estat la seva vida si hagués fet cas al seu instint, però, ja que ara sabem que ell mai no va voler dedicar-se a la cuina.
El xef va confessar, en una entrevista a Ángel Casas, que ell tenia una altra idea en ment quan era petit. Quan li preguntaven allò típic de Què vols ser de gran?, ell sempre responia el mateix: “Jo de petit volia ser pastor”. I el motiu és sorprenent, ja que amaga un desig ocut: “A la casa del costat, vivia un pastor que tenia un cavall. Jo sempre havia d’anar caminant a portar-li el menjar i recordo pensar que volia ser pastor com ell perquè també volia anar a cavall”.
Ben aviat, va adonar-se que la feina del pastor no era tan idíl·lica com semblava des de fora i va canviar d’idea. El seu pare era taxista i va pensar que podria seguir el seu exemple, però amb un altre tipus de vehicle: “Jo vaig voler ser xòfer d’autobús i no taxista perquè sabia que, així, evitaria que em demanessin fer recorregut curts. Els autobusos podien anar fins a Lourdes i m’encantava la idea de passar la frontera”.
Com va acabar dedicant-se al món de la cuina, Karlos Arguiñano?
Ara bé, no va arribar a dedicar-se mai a cap d’aquestes dues feines frustrades. Encara no tenia el carnet de conduir -o la llicència d’autobús- quan va començar a pensar que la cuina era un bon món en el que treballar. Karlos Arguiñano no era un bon estudiant, a més a més, fins al punt que era habitual que molta gent el fes sentir malament per aquest tema: “Els frares, les monges, els familiars, els veïns… Em van tractar molt malament per ser mal estudiant. Em deien que mai no seria res i que no valia per a res, però només tenia 10 anys!”.
Al final, seria gràcies a la seva mare que descobriria la seva passió per la cuina. Sempre ha dit, en diferents entrevistes, que la Pepi va tenir paciència i va adonar-se que ell aprenia ràpidament les receptes que li ensenyava i que tenia curiositat per intentar millorar-les. Encoratjat per ella, Karlos va apuntar-se a classes de cuina i tenir xefs de renom van ajudar-lo a aprendre les diferents tècniques. Ell sempre va tenir clar que es decantaria per la cuina més tradicional, la que es feia a casa. I no li ha anat malament la cosa, en absolut.
