El nou cicle de protestes dels docents, que arrenca demà amb una aturada de país i una manifestació unitària al centre de Barcelona, arriba enrarit enmig de la polèmica infiltració de mossos a una assemblea de mestres. Els sindicats, comandats per la USTEC, majoritari entre el col·lectiu, han demanat al Parlament que investigui la infiltració i avisen que estudien dur el cas davant del TSJC. La polèmica no ha ajudat a rebaixar la tensió, disparada des que el Govern va tancar un acord parcial amb la UGT i CCOO, representants d’un 20% dels docents.
Educació ha convocat les organitzacions sindicals crítiques amb l’acord a una trobada dijous vinent, en el marc de la mesa sindical i un cop superat el primer de disset embats que preparen els docents entre maig i juny. Una reunió, defensa l’executiu, que ha de servir “per valorar la situació en què ens trobem i explorar fórmules per reduir el clima de tensió”. Però arriba tard, han respost els sindicats, que havien demanat prèviament una reunió abans de la manifestació d’aquest dimarts.
En aquest clima, la consellera Esther Niubó ha demanat desescalar la “tensió” que viu el sector educatiu, si bé ha retret als sindicats una convocatòria de vagues “desproporcionada”, en al·lusió als 17 dies d’aturades que hi haurà les pròximes setmanes. “Desproporcionat és l’espionatge [a docents]”, li ha respost la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, a les xarxes socials.
La resta de sindicats també han acusat el Departament d’Interior i el mateix president Salvador Illa de deteriorar la “qualitat democràtica” de l’executiu. “Lluny de negociar amb el cos de treballadores de l’educació de Catalunya, mostra les seves prioritats: enviar agents de paisà a una assemblea en un centre educatiu per espiar al personal educatiu, i enviar mossos per mitjà d’un pla pilot als centres educatius”, apunta un comunicat conjunt de la USTEC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical. Junts, ERC i la CUP han demanat dimissions al Govern, però la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha blindat Trapero.
La infiltració és la segona polèmica que uneix el col·lectiu docent amb els Mossos, després que Educació hagi posat en marxa una prova en 14 instituts –la meitat ja se n’han desmarcat per la pressió dels claustres– per reduir la conflictivitat amb agents de paisà a les escoles. Una mesura “preventiva”, segons el departament; una manera d’atacar la complexitat social des d’una visió “punitiva”, segons la major part de la comunitat educativa, que demana fer-ho amb recursos pedagògics. Els sindicats, en aquest sentit, han acusat el Govern de reduir integradors socials a les aules, una premissa que el departament nega. “Els agents no substituiran cap agent educatiu”, s’ha defensat Niubó.
Posicions enrocades
En una compareixença pública aquest dilluns, el president Salvador Illa ha volgut subratllar que l’executiu “sempre té la mà estesa”, però aclarint novament que el marge de maniobra es redueix a la forma en què s’ha d’“implementar l’acord” assolit amb CCOO i UGT. Un mantra que ja va repetir el conseller Albert Dalmau quan va substituir Niubó –”diàleg dins del marc de l’acord”– i que ha reiterat la mateixa Niubó en el seu retorn al departament.
Els sindicats, en canvi, fugen d’aquest marc negociador i exigeixen una “negociació real” que comenci amb una nova proposta salarial sobre la taula. La USTEC, la CGT i la Intersindical també demanen més recursos per a l’escola inclusiva, aspecte que xoca amb el posicionament el quart sindicat de les protestes, Professors de Secundària (Aspec), que veuen el model d’escola inclusiva actual com un “fracàs”. Malgrat les diferències, tots quatre mantenen la fidelitat en el marc de les vagues.
Mentrestant, les assemblees de docents –independents als sindicats– plantegem altres protestes complementàries, com ara el veto a les colònies. Un aspecte que amoïna les entitats del tercer sector, que veuen perillar centenars de llocs de treball. Fundesplai avisa que han detectat menys reserves, respecte al mateix tram de curs de l’any passat, i calcula que les afectacions seran del 70% si els claustres tiren endavant l’amenaça.
Més de 900 escoles s’han adherit al manifest que demana deixar de fer colònies per forçar Educació a seure, una iniciativa que ja els va funcionar en l’època d’Ernest Maragall –aleshores membre del PSC– de conseller. Els sindicats no volien un avançament de curs, un fet que van aconseguir a mitges en instaurar-se una setmana blanca que no va convèncer les famílies. “No deixarem caure el sector del lleure educatiu”, ha remarcat Niubó al respecte.
Increment salarial insuficient
Les quatre organitzacions volen repetir xifres similars a l’aturada del març, en què un 43% dels docents van fer vaga –segons les xifres dels sindicats, el seguiment va ser del 90%–. Registres superiors a l’aturada “històrica” que ja s’havia fet al febrer, en aquest cas, encara amb el suport de la UGT i CCOO. USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical continuen reclamant un increment del complement específic que vagi més enllà del 30% pactat amb les altres dues organitzacions sindicals una baixada de ràtios que vagi més enllà de la plantejada.
Les quatre formacions crítiques reiteren que només desconvocaran les aturades si hi ha acord. El primer embat, aquest dimarts, reunirà docents de tot Catalunya en una manifestació unitària que recorrerà el centre de la capital i acabarà a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat. Serà el punt d’inici d’un mes sencer de mobilitzacions, que repetiran el model territorialitzat del març i acabaran amb una segona manifestació a Barcelona el 6 de juny.
