El sindicat USTEC, majoritari entre els docents de l’escola pública, ha anunciat accions legals contra la infiltració de dues agents dels Mossos d’Esquadra en una assemblea de docents de Barcelona. El cas ha encès els ànims dins la comunitat educativa i posa contra les codes els principals dirigents dels Mossos i del Departament d’Interior. La USTEC portarà els fets davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, un ens públic que depèn del Parlament que vetlla pel bon compliment de la legislació.
En un comunicat, el sindicat també apunta que està estudiant si interposa una demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per “vulneració de drets fonamentals”. En aquesta mateixa direcció, la USTEC sol·licitarà formalment a Interior “l’accés complet a tots els informes, actes, diligències, fitxes i comunicacions” relacionades amb assemblees i les vagues educatives per saber “amb quina finalitat” s’ha decidit fer un seguiment policial de les reunions dels docents que preparen les vagues.
Exigeix la dimissió “immediata” de Parlon
La USTEC recorda que els Mossos han identificat una vuitantena de persones en el marc de les protestes de docents, segons les dades que el mateix Departament d’Interior ha cedit a la CUP en una resposta parlamentària. L’organització considera que aquestes accions “formen part d’una actuació policial sostinguda contra el personal educatiu” i exigeix la “dimissió immediata” de la consellera d’Interior, Núria Parlon. El sindicat l’acusa d’emparar unes actuacions –la infiltració de mossos, sobretot– “incompatibles amb els drets fonamentals i amb el respecte a l’activitat sindical i als espais assemblearis”.
Els darrers dies, Núria Parlon ha lamentat el que considera una operació per “desprestigiar” els Mossos d’Esquadra i ha avalat la continuïtat del director del cos, Josep Lluís Trapero. Tot plegat, malgrat la pressió de l’oposició davant d’una infiltració que en cap moment ha estat desmentida ni pel cos ni per la mateixa Parlon. Les primeres espases de Junts, ERC i la CUP han exigit dimissions; en alguns casos de Trapero i d’altres directament de la consellera.
Els Comuns, amb qui el Govern manté una aliança estable –van investir Illa i tenen un acord de pressupostos– també veuen el Govern “sobrepassat” per la crisi educativa. L’exalcaldessa de Barcelona i alma mater de la formació, Ada Colau, ha demanat transparència i ha lamentat unes persecucions “pròpies de la dreta”.
La polèmica esclata després que una assemblea de docents –òrgans que compten amb representants sindicals entre els seus membres, però independent dels sindicats– detectés la presència de dues agents dels Mossos a la reunió. En ser interpel·lades, les suposades policies van afirmar que treballaven en una escola de Santa Coloma de Gramenet, però un docent del centre, present també a la reunió, les va desmentir. Els sindicats han acusat el Govern de voler espiar-los i torpedinar les vagues amb accions que freguen la legalitat, sobretot acusant-lo de vulnerar el dret a vaga. Mentrestant, el Govern i els Mossos han tancat files amb els Mossos.
