El llibre El meu nom és clítoris pretén treure de l’ostracisme la sexualitat femenina i donar un recurs als educadors i les famílies per poder-ne parlar obertament amb els nens, tot i que també hi haurà adults que hi descobriran coses que no sabien. Durant segles, el clítoris ha estat ignorat i el sexe s’ha centrat en el plaer masculí, però Isabel Llavoré l’ha fet protagonista del seu últim llibre per canviar aquesta dinàmica.
El clítoris està representat en aquesta obra com un personatge rosa fet amb plastilina que guia el lector per una mena d’obra de teatre on es tracten conceptes importants com la funció del clítoris, que és donar plaer. El personatge recalca que sempre cal el consentiment de la dona per tocar-lo i ho resumeix clarament amb les frases “Només quan jo vulgui, perquè només sí és sí” i “No és no”. L’obra resumeix d’una forma molt senzilla i orientada a l’aprenentatge tot el que cal saber del clítoris i la sexualitat femenina. I permetrà a molta gent descobrir, per exemple, què significa la paraula clítoris i d’on ve: vol dir clau en grec, la clau del plaer femení.
El xoc de descobrir com és el clítoris amb 52 anys
L’autora d’aquesta obra, que pretén crear una imatge amable dels genitals femenins i promoure l’educació sexual, és bibliotecària i mai hauria imaginat que escriuria un llibre així, però va tenir una experiència que ho va propiciar. “La meva germana, que és llevadora, em va convidar a un taller de sexualitat femenina. En entrar, ens va donar un tros de plastilina a cadascuna i ens va demanar que modeléssim un clítoris. Quan les vam mirar totes, em va xocar que cadascuna ho havia fet d’una manera diferent i cap representava un clítoris de veritat”, explica l’autora. Adonar-se que ni ella ni la resta d’assistents sabia realment com era un clítoris la va impactar molt i en sortir d’aquest taller va començar a investigar pel seu compte.
“Quan vam veure com era realment el clítoris, que nosaltres havíem modelat com a boletes i vulves, em va xocar molt saber que ni les dones som conscients de com són els nostres genitals“, assenyala Llavoré, que es va sentir avergonyida d’assabentar-se’n amb 52 anys. El primer que va fer després de documentar-se al respecte va ser presentar-se a un concurs de còmic. Les sis vinyetes van triomfar i a partir d’aquí va tenir clar que havia de promoure el personatge del Clítoris perquè tothom el pogués conèixer.
“Després de guanyar el concurs, quan ensenyava les vinyetes, tothom se sorprenia de com era el clítoris i això em va fer decidir a fer un àlbum il·lustrat”, explica l’autora. El primer que va crear, però, va ser un curt d’animació fet amb Stop-motion. Veient l’èxit i estimant com estima els llibres, la bibliotecària va decidir finalment fer un llibret que ara es ven a llibreries i l’ha dut a voltar per Catalunya per presentar davant de tothom un dels secrets més ben guardats de la sexualitat femenina.
3 
