La Sala Penal del Tribunal Suprem i l’instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, han rebut aquest dimecres la sentència del Tribunal Constitucional que els ordena aplicar l’amnistia. Lluny de prendre una decisió ràpida han dictat dues providències amb les que traslladen a les parts la resolució perquè en el termini de cinc dies formulin les al·legacions que considerin pertinents.
En sengles providències, a les que ha tingut accés El Món, tant la sala penal com el jutge instructor admeten haver estat notificats de la sentència del TC i la traslladen al ministeri fiscal, a l’acusació popular de Vox i l’advocacia de l’Estat per tal que al·leguin la seva opinió sobre la resolució. Una decisió que, malgrat que podria ser esperada, hi havia la possibilitat de no tramitar-la atesa la contundència de la sentència aprovada aquest dimarts per set magistrats contra cinc. El termini de cinc més el temps de deliberació i resolució del Suprem pot allargar més d’una setmana la decisió de si amnistien o no els afectats.
“Preferent aplicació”
Una resolució que ordenava l’aplicació “urgent i preferent de l’amnistia” a l’exconsellera Dolors Bassa i, de retruc, tots els processats i condemnats per malversació. En concret, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i la mateixa Bassa. De fet, el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ahir mateix retirava les ordres de detenció advertint que era l’aixecament d’una mesura cautelar que no pressuposava l’aplicació de l’amnistia. Així informava que dictaria una interlocutòria quan tingués el text íntegre de la sentència del Constitucional.
Unes explicacions que van obligar als afectats a mostrar “cautela” fins que sigui definitiva l’aprovació de l’amnistia per part del Suprem, tot i que hi ha escases possibilitats que l’alt tribunal tingui algun roc a la faixa per esquivar l’obligació del TC. Per exemple, la possibilitat que es presenti a instància de l’acusació popular la presentació d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). De fet, Llarena també va fer el sord al TJUE perquè entenia que malgrat desestimava les prejudicials del Tribunal de Comptes, el cas no tenia res a veure amb el seu concepte de malversació.
