“La sentència prejudicial no es reinterpreta: es compleix”. Aquest és el fil conductor i argument central de l’escrit que ha presentat la defensa del president Carles Puigdemont, exercida per Gonzalo Boye, contra la resolució avançada per El Món aquest dilluns del Tribunal de Comptes que dilata i ajorna l’aplicació de l’amnistia reintepretant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en resposta a les qüestions prejudicials que va presentar el mateix organisme. Les defenses dels perjudicats, doncs, comencen una nova batalla al Tribunal de Comptes.
En un escrit, de vint-i-dues pàgines i al qual ha tingut accés El Món, l’advocat de Puigdemont retreu a l’organisme administratiu que la seva decisió és contrària al Tractat de Funcionament de la Unió Europea i de l’efecte vinculant d’una sentència del TJUE. Tant és així que l’escrit ressalta la reserva d’accions “als efectes de l’acció de responsabilitat patrimonial de l’Estat per violació del dret de la Unió i de les actuacions ja iniciades davant de la Comissió Europea”.
Així mateix, recorda que la llei d’amnistia no permet “Convertir els actors públics en titulars d’un dret de veto que la llei no els atribueix”, com seria el cas de Societat Civil Catalana, que ha esperonat la continuació del procediment reclamant ara indagar l’origen dels fons, però que en cap cas s’ha oposat a l’aplicació de l’amnistia després de la decisió del TJUE. Les al·legacions també emfatitzen que tant la Generalitat, administració a qui teòricament s’han de retornar els diners, va demanar l’aplicació de l’amnistia i, per la seva banda, també ho va fer el ministeri fiscal tot criticant que el tribunal de Comptes obrís un nou termini per practicar nova prova.
L’origen dels fons, qüestió tancada
L’escrit carrega els neulers contra l’alambí argument del Tribunal de Comptes sobre l’origen dels fons europeus i la seva interpretació “restrictiva” o “àmplia”. “L’origen dels fons és una qüestió tancada”, sentencia la defensa del president exiliat. Així, els advocats sostenen que cap dels demandants dels procediments al Tribunal de Comptes “no va al·legar en cap moment que les despeses reclamades s’haguessin sufragat amb fons del pressupost de la Unió”. De fet, recorda que totes dues van identificar com a perjudicada la Hisenda de la Generalitat i a qui van demanar el reintegrament.
Fins i tot, insisteix que “l’Advocat General del TJUE va constatar que la interlocutòria de remissió no recull cap element que indiqui que s’utilitzessin fons procedents del pressupost de la Unió o administrats per la Unió o per compte d’aquesta”. Per tant, la reinterpretació de l’origen dels fons ja està resolta, fins i tot, dins el mateix procediment del Tribunal de Compte. Per altra banda, acusa SCC de maniobrar per dilatar l’aplicació de l’amnistia. En aquesta línia fa memòria que la presidenta de l’entitat va anunciar públicament tres dies abans de la providència del Tribunal de Comptes donant deu dies de termini per tornar a revisar la prova del cas, que demanarien “reobrir la comptabilització de les despeses i demorar l’aplicació d’una llei avalada pel Tribunal Constitucional i el TJUE”. Per això reclamen que, sense més dilació, es declari l’absolució, l’extinció de la responsabilitat i l’aixecament de les mesures cautelars als 35 processats.
