Pol Izquierdo ha reaparegut a les xarxes socials amb un parell de vídeos que han deixat els seguidors amb un nus a la gola. Fa uns mesos, el periodista va protagonitzar un munt de titulars arran dels tuits incendiaris contra TV3 que va escriure en el seu perfil de X (l’antic Twitter). En el seu moment, va dir-se que patia un trastorn de salut mental i, ara, ha volgut reconèixer que és veritat amb una sinceritat que han aplaudit molt. Després de 30 anys treballant a la cadena, qui presentés aquell mític Veterinaris va reproduir converses amb algun directiu que l’hauria avisat que s’estava jugant un expedient: “Ets un narcisista. Gràcies, no cal ser Sherlock Holmes per detectar-ho. Ningú vol treballar amb tu, rematen per acabar d’enfonsar-te”. Ara, dona detalls molt concrets de com es troba en la seva lluita: “Començo una sèrie de vídeos per intentar explicar els últims dos anys de merda que he tingut“, engega ara sense filtres.
Potser ha pres aquesta iniciativa pels efectes del Frenadol, diu, ara que ha donat positiu en COVID. Sigui com sigui, ha arribat a la conclusió que vol explicar per què ha estat dos anys “fora de circulació”: “He tingut dos ingressos en plantes psiquiàtriques en règim tancat, amb pensaments autolítics, diagnòstics oposats i una explosió d’ira que ha pagat la gent que més estimo“, reconeix. Aquest és un recorregut molt llarg, fins que no arribes a descobrir d’on ve el trauma que t’ha generat tot això. Pol Izquierdo té la sort que l’han pogut diagnosticar i aquest és un primer pas: “Tinc diagnòstic de TDAH amb una hiperactivitat inaudita, segons un dels psiquiatres que m’ha vist, ja que m’ha dit que tinc una hiperactivitat que no l’havien vist mai“.
El periodista té un problema de salut mental que l’afecta, directament, però també és conscient que això no ho justifica tot: “Sempre tens cert poder de decisió i, a mi, les formes en les meves accions m’han fallat bastant”. En els dos últims mesos ha remuntat bastant, assegura, ja que ha aconseguit localitzar el punt traumàtic que ha marcat la seva situació. Ara toca suportar el dolor, una prova a passar que no és fàcil per als “narcisistes i impulsius” com diu que també és ell. Des d’aquest exercici de transparència ha volgut mostrar el seu suport a totes les persones que se sentin identificades amb ell, que estiguin vivint un malson similar. I, acaba, amb una petició: “Això de les malalties mentals és una epidèmia de la que hauríem de parlar-ne més als àmbits públics, també a TV3, i que hauria de ser una de les prioritats de qualsevol govern“. I és que, el problema, és que aquestes malalties mentals encara generen estigmes i una pèrdua de drets laborals: “Això passa”.
Com ha influït la feina a televisió en la salut mental de Pol Izquierdo?
L’objectiu de Pol Izquierdo és anar explicant com ha estat aquesta experiència “dolorosa“, de la que ha donat encara més detalls en el segon vídeo de la sèrie. Aquí, ha donat les gràcies a totes aquelles persones que han mostrat el seu suport cap a ell: “Podria haver esperat una mica a fer un segon vídeo, però l’espera i la paciència no formen part del meu vocabulari”. Això de gestionar l’avorriment és un gran què entre les persones amb TDAH: “Jo, ara mateix, em trobo com el cul… però necessito fer alguna cosa”. Una bona notícia? Que el psiquiatre l’ha encertada i li ha receptat una medicació que l’està ajudant: “Va tenir clar que havíem de tallar el meu sobrepensament i això m’ha facilitat poder escriure i focalitzar l’atenció, deixar d’estar projectant pensaments i situacions futures que sempre són de color negre“. Ara ha d’aprendre a conviure amb el seu dolor i reconstruir-se, però fer-ho amb 55 anys és “fotut” perquè tot “pesa més” i tens una sensació gran que et queda menys temps.
El periodista ha reconegut, en un altre moment del vídeo, que sempre ha pensat que li encantaria ser similar a Johan Cruyff en el sentit que ha fet el que li rotava i que ha estat un rebel. En canvi, ha estat una persona “esclava de les audiències” i “de l’aprovació dels altres”; una sensació que li ha reforçat el fet de treballar a televisió: “Aquesta professió està sempre subjecta al que pensa la gent del que has fet, del que has dirigit, del que has vist, del que has muntat, de la seqüència que ha fet… I aquest és un dels factors que m’ha amargat la vida, ser tan esclau del que pensen els altres“. Però no tot ha estat dolent, de treballar a TV3: “El que passa és que la tele també m’ho ha donat tot, és una professió que et permet viure de la vida dels altres i a mi això em fascina. I, sobretot, no t’avorreixes mai perquè els anys en què amb Nous Formats fèiem pràcticament mitja programació de la tele, cada sis mesos feies una sèrie nova i no tenies temps d’avorrir-te”.
Un Pol Izquierdo sincer i amb el cor a la mà que continuarà sincerant-se amb l’objectiu final d’ajudar persones que s’hagin sentit igual.
