Pas de gegant, però no pas definitiu, per aturar la repressió judicial a l’independentisme, al Primer d’Octubre i les condemnes a líders, activistes, joves i càrrecs de Govern relacionats amb el sobiranisme i les múltiples causes que s’han obert en els anys del Procés. La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que la llei d’amnistia és compatible amb el dret europeu i que no topa ni contradiu la legislació de la UE ni les seves directives. Per tant, amb aquesta decisió, els afectats per diversos processos vius en què estava aturada l’aplicació de l’amnistia, tot esperant les respostes a les qüestions prejudicials presentades pels diferents tribunals espanyols, ja poden accelerar les seves causes per poder acollir-se al dret de l’oblit penal per l’independentisme.
De fet, la decisió dels magistrats s’ha alimentat del postulat de l’Advocat General del TJUE, Daniel Spielman, que en el seu informe del passat mes d’abril va avalar l’amnistia des del punt de vista europeu. Només va fer dues aportacions i/o correccions, com ara ha fet el TJUE. Però ja les havia fet abans el Tribunal Constitucional espanyol, quan el 24 de juny de 2025 va donar el vistiplau de la llei. En concret, que l’amnistia també s’ha d’aplicar als que van ser processats o sancionats per anar contra el Procés i que el termini de dos mesos per demanar-la era massa curt. Dos aspectes que el TC va corregir en la seva resolució. La sentència és clara i contundent. La Gran Sala del Tribunal de Justícia declara que el “dret de la Unió no s’oposa a aquesta llei d’amnistia.” I més si té “per objecte reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació”.
Procediments en marxa
Ras i debatut, el tribunal considera que no hi va haver malversació de fons europeus, com plantejava el Tribunal de Comptes en la seva qüestió prejudicial. O bé que, els delictes suposadament relacionats amb el terrorisme pels quals es pot aplicar l’amnistia no contradiuen la Directiva Europea. Uns delictes dels quals van ser acusats els CDR en l’operació Judes, en la causa a l’Audiència Nacional, i que, per tant, serà qüestió de dies que la sala decideixi aplicar-hi l’amnistia un cop s’han aclarit els dubtes. De fet, Eva Pous, coordinadora de la defensa dels CDR, ha comparegut davant els mitjans per reclamar a l’Audiència Nacional, l’arxiu immediat de la causa.
Amb aquesta resolució del TJUE, queden pendents de resoldre les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com els processaments i les ordres de detenció dels membres de l’exili, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Tots tenen interposats recursos d’empara davant el TC per la negativa del Suprem a amnistiar-los. De fet, serà el mateix Suprem qui decideixi si aplica o no els criteris que ha decidit el TJUE.
Com Spielman
Els magistrats coincideixen amb Spielman i les seves conclusions que no veia cap mena de problema amb la llei. Així, pel que fa a la regulació processal que la llei d’amnistia que afecta internament a Espanya, el TJUE indica que el seu control es “limita als problemes de tal envergadura que presentin un caràcter sistèmic capaç de comprometre el bon funcionament del sistema judicial estatal”. En aquest context, el TJUE raona que la regulació processal de la llei espanyola d’amnistia no genera “aquest tipus de problemes” de caràcter sistèmic.
Per altra banda, els togats conclouen que la llei respecta així mateix “l’efecte útil de la Directiva relativa a la lluita contra el terrorisme, amb el benentès que d’acord amb els seus propis objectius, es limita a disposar, posteriorment, que no s’enjudiciïn certs delictes de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya”. L’únic problema que el TJUE veu, com Spielman, és el poc termini per aplicar l’amnistia, dos mesos, que impediria presentar qüestions prejudicials.
