El pròxim 16 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emetrà la resolució sobre les qüestions prejudicials presentades sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. Els magistrats europeus han de dictar una sentència amb la qual avalaran o no la llei de l’oblit penal per a l’independentisme o altres implicats en el Procés –com els policies que van atonyinar votants del Primer d’Octubre de 2017. Tot apunta que l’alta magistratura europea coincidirà amb la contundent opinió de l’advocat general del TJUE adscrit al cas, Daniel Spielman, que avalava la llei per finalitzar els càstigs derivats del Procés. I en aquesta resolució es respondrà a la qüestió prejudicial presentada per la Sala Penal de l’Audiència Nacional, que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara, sobre l’aplicació de l’amnistia als processats de l’operació Judes. És a dir, els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts durant la ràtzia del 23 de setembre de 2019, tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés. Tots estan processats per terrorisme: tot i que el ministeri fiscal va desistir finalment d’aquesta qualificació, les acusacions populars sí que van persistir en la imputació d’aquest delicte i, a més, van esperonar la presentació de la qüestió prejudicial.
Ara bé, d’aquesta mateixa causa Judes hi ha un procediment que està estranyament aturat al TC des del 8 de setembre de l’any passat, fa deu mesos. En concret, un recurs d’emparament de dos dels processats, Jordi Ros i Eduardo Garzón, que van presentar davant el Tribunal Constitucional per l’arxivament d’una querella contra la filtració del sumari i les seves detencions a la premsa de manera “interessada”, tant el 23 de setembre com el sis de novembre, a quatre dies de les eleccions espanyoles. Un embús que ha fet aixecar les orelles a les defenses i fins i tot a la mateixa fiscalia, que, en el seu escrit de posicionament sobre el recurs, considerava que l’escrit “plantejava qüestions de considerable interès”. De fet, és un procediment que també ha quedat eclipsat pels recursos d’empara presentats pels sentenciats per l’1-O a qui no se’ls aplica l’amnistia perquè van ser condemnats pel delicte de malversació. I, malgrat l’opacitat amb què el TC està tractant el cas, tot apunta que espera la resolució del TJUE sobre l’amnistia per tancar-lo per pèrdua d’objecte i treure-se’l de sobre. Així s’estalviaria haver de dictaminar sobre la toxicitat que poden tenir les filtracions en una instrucció judicial secreta.
“Interès constitucional”
L’anunci del TJUE que el 16 de juliol dictaria sentència va fer mirar el calendari als assessors jurídics i polítics tant de l’exili com els que encara són a Catalunya condemnats per malversació. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Lluís Puig i Toni Comín tenen pendents recursos d’empara per la inaplicació de l’amnistia. Ara bé, no esperen que el plenari del 16 de juliol, el darrer previst del TC, dictamini sobre aquests recursos, ni tampoc que ho faci la sala especial de vacances. És a dir que creuen que la decisió es posposarà fins al setembre o l’octubre.
En canvi, a diferència dels condemnats pel Suprem, sobre el recurs dels dos processats de l’operació Judes no és fàcil fer cap previsió, sobretot perquè des del 8 de setembre s’hauria d’haver celebrat l’avocació a ple, una mena de presentació del magistrat ponent, en aquest cas Enrique Arnaldo, als seus companys un cop s’ha decidit que el recurs tenia “interès constitucional”. El recurs es va admetre a tràmit fa més de dos anys, el 27 de maig de 2024. En aquell moment, el plenari del TC va reconèixer, com faria després la fiscalia especial del Tribunal Constitucional, un evident “interès constitucional” de l’escrit presentat. De fet, és en un cas en què la instrucció dirigida pel Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, aleshores en mans del magistrat jubilat Manuel García-Castellón, ja va ser corregida per la sala penal, presidida per Félix Guevara, per defectes en la instrucció que vulneraven els drets dels processats.
Un recurs important per la pudor de lawfare
El recurs, que en realitat en són dos d’unificats per la coincidència de fets, prové de les querelles interposades pels advocats de Jordi Ros i Eduard Garzón, tots dos del col·lectiu de defensa Alerta Solidària, per les filtracions interessades el 23 de setembre i el 6 de novembre de 2019, a quatre dies de les eleccions generals espanyoles que van consolidar Pedro Sánchez a la Moncloa després de la moció de censura de juny de 2018. En el seu recurs, els lletrats raonaven que les filtracions eren part de “l’ADN de la causa”. “És un cas claríssim, exemplar, de lawfare”, al·legaven fonts d’Alerta Solidària quan van registrar el recurs. Així, entenien que exemplificava que “les estructures judicials s’havien abocat, amb la complicitat de la caverna mediàtica, a marcar l’agenda política, executant actuacions o filtracions cada cop que els interessava sota criteris no jurídics sinó polítics”.
En aquesta línia es van presentar sengles querelles que van anar a parar al Jutjat d’Instrucció número 47 de Madrid. La querella entenia que les filtracions a la premsa prèvies a la ràtzia de detencions i les del sis de novembre, amb un bon gruix del sumari, que encara era secret, indicava que la premsa tenia una “informació prèvia sobre la suposada estructura que havia de desmantellar un macrooperatiu de la Guàrdia Civil”. Les filtracions tenien per objectiu, segons el recurs, “coaccionar la imminent resposta a la sentència del Procés”, que arribaria el 14 d’octubre de 2019. El recurs d’empara assegurava que el jutge instructor va tancar el cas amb una “resposta política i no pas jurídica”, perquè no van ordenar cap mena de “diligència judicial d’investigació” i van negar “l’accés dels perjudicats a la tutela judicial efectiva”.
El jutjat d’instrucció va tancar la causa amb un arxivament de les querelles. Però els lletrats van persistir i van interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Madrid, que va anar a parar a la secció 29, que va ratificar la decisió de l’instructor. Immediatament, els advocats van interposar el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que, amb certa sorpresa, va ser admès per l’alt tribunal, que hi veia debat sobre la violació de drets fonamentals que suposava la filtració interessada de dades d’un sumari.
En mans del TC
El TC va donar trasllat del recurs a la fiscalia, que va presentar un escrit en considerar que l’escrit “plantejava qüestions de considerable interès al voltant d’un supòsit de filtració als mitjans del procediment obert davant un jutjat d’instrucció”. El ministeri públic va entrar de ple en el debat i va presentar un nou escrit “discrepant de les al·legacions” perquè entenia que no hi havia prou afectació demostrable sobre el dret fonamental a la intimitat, de l’article 18.1 de la Constitució i a la presumpció d’innocència, el 24.2 de la Carta Magna, en la seva “dimensió extraprocessal”. En definitiva, el ministeri fiscal demanava desestimar el recurs.
Però el procés de debat i deliberació, en mans del magistrat Arnaldo, encara no ha reeixit, tot i la velocitat de creuer que havia agafat el cas en aterrar al TC. Fonts oficials del Constitucional rebutgen aclarir l’estat del procediment i mantenen silenci sobre si la deliberació que s’hauria d’haver iniciat tot i que de manera embrionària. Però, la convicció de les defenses és que el TC esquiva la resolució esperant l’aval europeu de l’amnistia per aplicar-la al cas de l’operació Judes i declarar la pèrdua d’objecte del recurs, en quedar sobreseguda la causa principal.
