Després que fa menys d’una setmana s’anunciés que el Tribunal de Comptes reculava i aplicava la llei d’amnistia, una nova resolució de l’entitat refreda les expectatives. Una interlocutòria de 24 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, el Tribunal ha decidit tombar tots els recursos de reposició contra la resolució que obria un nou termini de deu dies a les parts per valorar l’efecte de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalava la llei d’amnistia.
El tribunal justifica la seva decisió en tant que considera qua les associacions que van instar el procediment, com Societat Civil Catalana i el Ministeri Fiscal, al·leguessin sobre la sentència del TJUE i com afectava al cas. De fet, la resolució de la justícia europea era precisament per resoldre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes. En tot cas, ara l’ens administratiu de responsabilitat comptable tomba els recursos de reposició interposats pels afectats del procés. Uns recursos que comptaven amb el suport del ministeri fiscal. A més, els magistrats s’agafen a una interpretació “restrictiva” de la sentència del TJUE per justificar la demora.
Dret de les parts i reinterpretació
El Tribunal de Comptes raona que “no és contrari al Dret Europeu que es concedeixi audiència a les parts abans de la resolució aplicable de la Llei d’amnistria, si el tràmit d’audiència es concedeix en termes que no impedeixen que la resolució es dicti dins el termini indicat”. És a dir, utilitza la mateixa llei per dilatar l’aplicació de l’amnistia que preveu dos mesos per l’aplicació i reconeix el dret d’audiència a les parts. Segons la magistratura administrativa, la sentència del TJUE “no diu res sobre la possibilitat que es pogués haver produït una afectació als interessos financers de la UE en el vessant relatiu a les despeses previstes en el pressupost de la Unió; (…) perquè s’està fent referència exclusivament “a fons que no provenen del pressupost de la Unió ni hi estan destinats”. És a dir, el tribunal reinterpreta els termes del TJUE i diferencia entre fons del pressupost de la UE i els fons de la Generalitat que provinguessin de la UE.
En aquesta línia, els recursos advertien al Tribunal que la “resposta a la qüestió prejudicial excloïa la possible afectació de l’amnistia als interessos financers de l’UE”. Per tant, la resolució europea no permetria argumentar l’obertura del tràmit d’audiència. Però, els magistrats no ho veuen de la mateixa manera i fan una interpretació del que anomenen “termes literals” de la sentència. Segons la interlocutòria d’avui, el Tribunal de Comptes plantejava al TJUE una “doble qüestió”, en funció de si s’efectuava una “interpretació restrictiva” o “una interpretació àmplia” del concepte protecció dels interessos financers de la Unió”.
Aquí fan un exercici d’enginyeria jurídica peculiar. Atribueixen a la sentència del TJUE una “interpretació àmplia” del concepte de protecció dels interessos financers de l’UE que “rebutjaria precisament aquesta mena d’interpretació” i que només retreuria les “activitats de gestió il·legal realitzades amb fons públic d’un Estat membre, però que causessin un perjudici actual o potencial al pressupost de la Unió”. “Només en aquest sentit, la sentència declara, exclusivament, la no afectació dels interessos de la UE en el sentit dels “ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió”. En aquest punt, el tribunal espanyol ressalta que el TJUE no diu res de la “interpretació restrictiva”, això és, el que es “produiria en aquells supòsits en què les activitats de gestió il·legal s’haguessin fet amb fons públics de la Unió”. En definitiva, el Tribunal diu ara que vol comprovar si la despesa denunciada en el procediment de reclamació s’hauria fet amb “fons provinent de la Unió”. Una interpretació màgica de la magistratura espanyola.
