Vivim en una societat on la pràctica de portar la feina a casa s’ha convertit en una tristíssima normalitat que passa factura a la nostra salut mental i física. Segons dades de la Organització Mundial de la Salut i de la OIT, el estrés laboral mata a més d’un milió de persones a l’any a tot el món. No parlem d’un simple cansament passatger, sinó d’una pandèmia greu i silenciosa que provoca el conegut síndrome burnout i que afecta directament el nostre organisme (sí, ensaltre també ens hem quedat amb la boca oberta en veure que les xifres són comparables a les del càncer de pulmó o la diabetis).
El doctor Carlos Cenalmor, psiquiatra i psicoterapeuta, adverteix sovint a la seva consulta d’una realitat preocupant. Moltes dones arriben pensant que pateixen ansietat o depressió, quan en realitat el que pateixen és un nivell d’esgotament profund acumulat durant anys d’exigència constant. El problema s’agreuja quan aquest desgast professional s’uneix a la càrrega mental de la vida personal i a una etapa hormonal complexa.
La crua realitat del xoc hormonal i professional
L’especialista explica que les dones solen ser més empàtiques i assumeixen una major càrrega emocional respecte als problemes de l’equip de treball i de l’entorn. Aquesta tendència a cuidar de tothom menys d’una mateixa es multiplica quan arriba la menopausa, un moment vital que coincideix sovint amb el pic de la carrera professional i l’etapa més complicada de la criança dels fills (ja siguin petits o adolescents).
La combinació d’aquests factors genera una autèntica bomba de rellotgeria per al nostre cervell. Les dades que maneja el sector sanitari mostren que les pacients pateixen molta més desconcentració, fatiga extrema, neblina mental i dificultats evidents per prendre decisions quotidianes. (Si et sents identificada quan t’oblides de les coses a mitja reunió, no estàs sola en aquest patiment). El resultat és que la capacitat de gestió disminueix dràsticament i tot comença a agobiar de manera desproporcionada.
El cansament i la desconcrecció emocional no són tonteries; són senyals clares que el nostre cervell està funcionant en mode zombi pel desgast acumulat.
Aquesta situació porta moltes persones a viure en un permanent pilit automàtic impulsat per una hiperactivitat mal entesa. Creure que quedar-se quieta significa desaprofitar el temps és un error molt comú que alimenta directament la maquinària de la ansietat. Al final, complaure contínuament les expectatives alienes ens aixaqueta i ens deixa completament desconnectades del nostre propi benestar.
Estrògens, pressió laboral i la importància de parar
El psiquiatra recorda que el 70 per cent dels professionals viuen amb nivells elevats d’estrès sense ser conscients del risc real per a la seva salut. Quan a aquesta pressió diària li sumem els canvis biològics de la menopausa, la capacitat de resposta del nostre sistema nerviós cau en picat. El nostre cervell necessita més temps per processar la informació, i exigir-li el mateix ritme només aconsegueix intensificar el problema.
Com començar a recuperar el control del nostre dia a dia
La solució passa necessàriament per aprendre a soltar, protegir el nostre propi espai de descans i combatre les falses creences que ensimposem nosaltres mateixes. El mètode CIMA, creat pel doctor Cenalmor, busca precisament ensenyar a recuperar l’energia vital i la connexió amb allò que realment importa. Reconèixer aquests límits a temps és una prioritat absoluta per protegir la nostra salut mental i evitar arribar a límits insostenibles.
Gestionar adequadament el temps i planificar les nostres jornades sense caure en la trampa de la hiperactivitat ens ajuda a frenar la fatiga crònica. Escuchar les necessitats del nostre cos no és un capritx, sinó una necessitat biològica indispensable per tornar a gaudir de la vida. I tu, quant de temps fa que no et detens a escoltar realment el que et demana el teu cos?
