La defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, ha aportat aquest dimecres al vespre l’escrit amb què respon a la petició a les parts feta pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que els va demanar que expressessin el que considerin respecte de la sentència del Tribunal Constitucional que avala definitivament l’amnistia. Un escrit, de 14 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, de caràcter absolutament tècnic que fonamenta la seva petició d’aplicar la llei de l’oblit penal de manera urgent però “serena”. De fet, l’escrit deixa “constància” de la “disposició” de Puigdemont de “facilitar el compliment de la sentència per les vies ordinàries i amb la menor càrrega possible per a l’òrgan judicial”.
“La llei persegueix la normalització institucional, política i social a Catalunya, una finalitat la legitimitat de la qual ha reconegut el Tribunal Constitucional; la seva aplicació serena i sense dilacions a qui va presidir la Generalitat serveix també aquest objectiu”, raona l’escrit. El termini per presentar l’escrit acabava, en tràmit extraordinari, aquest dijous. Vox és l’única que s’oposa a la petició de l’aplicació d’amnistia. Tant el ministeri fiscal com l’Advocacia de l’Estat ja s’hi van mostrar favorables un cop es va aprovar la llei. Per tant, el lletrat Gonzalo Boye planteja el tràmit com una obligació jurisdiccional sense que afecti la feina feta pel magistrat.
La malversació, com la defineix el TC
Ras i curt, l’escrit presentat assegura que el magistrat només ha de declarar que “la malversació atribuïda a Puigdemont està compresa en l’àmbit d’aplicació de la llei, aixecar amb caràcter definitiu les ordres de detenció i les altres mesures cautelars acordades en contra, com a òrgan que coneix la causa, i declarar acabat el sumari”. Una petició que s’estén tant als consellers Lluís Puig com Toni Comín.
De fet, l’escrit intenta desfer els dos arguments amb què el Tribunal Suprem s’oposava a l’aplicació de l’amnistia. Per una banda, que els fons provenien de la Unió Europea, hipòtesi ja descartada pel mateix instructor un cop es va comunicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en resposta a les qüestions prejudicials plantejades. I, per altra banda, la definició de malversació del TC, que corregia l’elaborada per la sala penal amb la intenció d’esquivar l’aplicació de la llei de l’oblit penal per a l’independentisme. Una interpretació que considerava enriquiment haver gastat diners públics en el referèndum.
A més, l’escrit afegeix un detall tècnic destacable. Boye subratlla que el TC ordena aplicar l’amnistia sobre un relat de fets provats, en tant que Dolors Bassa ja va ser condemnada, i que encara més s’ha de fer en una causa en investigació. “Si l’exclusió no es podia sostenir sobre un relat de fets provats, amb menys raó ho pot fer sobre una imputació sumarial respecte de la qual regeix plenament la presumpció d’innocència”, argumenta l’escrit. Comptat i debatut, l’escrit d’al·legacions ofereix al jutge una pista d’aterratge per aplicar l’amnistia de manera precisa i com a barrera a les peticions de Vox.
