• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

“El Tribunal Constitucional ha declarat que aquesta interpretació de la malversació, que confon el propòsit d’enriquiment amb l’estalvi de despeses pròpies, s’aparta de la finalitat de la llei i vulnera l’article 24.1 de la Constitució espanyola; per tant, la pretensió comptable no pot servir per excloure la seva pròpia amnistia”. Aquest és un dels arguments presentats per la defensa del president encara a l’exili, Carles Puigdemont, en un escrit registrat davant el Tribunal de Comptes que aporta la sentència del Tribunal Constitucional amb què avala de manera definitiva l’amnistia.

L’escrit, de 15 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, signat per l’advocat Gonzalo Boye, recorda que fa ja gairebé tres mesos que aquest organisme comptable té pendent arxivar la causa contra els 35 càrrecs i alts càrrecs de la Generalitat condemnats per responsabilitat comptable del Procés. De fet, el Tribunal de Comptes va presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que donava la raó als condemnats en considerar que la llei no col·lidia amb el dret europeu i, a més, posava en dubte la malversació comptable que interpretava l’entitat administrativa.

Carles Puigdemont i Gonzalo Boye, en una imatge d'arxiu, en l'afrenta judicial que van mantenir a Sardenya arran de les euroordres de Llarena/Quico Sallés
Carles Puigdemont i Gonzalo Boye, en una imatge d’arxiu, en l’afrenta judicial que van mantenir a Sardenya arran de les euroordres de Llarena/Quico Sallés

“Rebel·lia”

El recurs presentat reclama al Tribunal de Comptes que arxivi al cas per dos motius. En primer terme, perquè l’organisme encara fa el sord a la directriu del TJUE. “Quan un òrgan jurisdiccional rep la interpretació vinculant que va sol·licitar i, gairebé tres mesos després, segueix sense resoldre d’acord amb ella, la seva posició respecte d’aquesta sentència té un nom precís en el llenguatge processal: rebel·lia”, sentencia l’escrit. “Aquesta part empra la paraula amb plena consciència de la seva gravetat i sense cap ànim d’ofensa personal”, alerta l’escrit.

Amb el mateix to, el lletrat del president deixa caure que “confia que el Tribunal de Comptes no vulgui fer el mateix amb la resolució del Tribunal Constitucional”. En aquesta línia, li recorda l’article 9.1 de la Constitució que determina que “tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui”.

Així mateix, remarca que el comportament del Tribunal de Comptes s’hi afegeix un “incompliment greu, manifest i obert a la llei d’amnistia”. Per això, la defensa de Puigdemont avisa que posarà en marxa una acció de responsabilitat de l’Estat per infracció del dret de la Unió, la de responsabilitat per funcionament anormal de l’administració de justícia i un recurs d’empara per dilacions indegudes.

Comparteix

Icona de pantalla completa