El debat que van mantenir entre el 22 de setembre i el 6 d’octubre, els dos sectors del Tribunal Constitucional, sobre l’aplicació de l’amnistia als condemnats i processats per malversació s’ha vist plasmat en les 67 pàgines. És el gruix de la sentència que es va aprovar aquest dimarts per set vots a cinc, amb què s’estimava el recurs d’empara de l’exconsellera Dolors Bassa. Un text que es va consolidar després de dies de debat entre el president del TC i exfiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, ponent del recurs de Bassa, i José Maria Marías, ponent del recurs de Jordi Turull.
Si bé Macías era contrari a l’aplicació de l’amnistia, no va renunciar a la ponència i la va reescriure per presentar-ne una al plenari d’acord amb el “sentir majoritari” dels magistrats que defensaven l’aplicació de la llei. Les dues ponències, doncs, es diferenciaven pel to i la contundència amb què retreien a la sala penal del Tribunal Suprem la seva reinterpretació de la malversació per negar l’aplicació de la llei. Macías va retirar la seva i Conde-Pumpido, gat vell de l’elit de la toga espanyola, va aprofitar per mantenir la seva que incorporava una gens dissimulada crítica a les resolucions comandades per Manuel Marchena i Pablo Llarena.
La sentència definitiva, de 67 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, constitueix tot un manual de separació de poders i del principi de taxativitat i previsibilitat penal. Dos elements que el TC remarca contínuament com a baluarts d’un estat de dret. A més, la sentència no se n’està de fer una agra crítica als magistrats de la sala penal en tant que posa negre sobre blanc -tot adjuntant fragments de la sentència del Procés- amb què demostren la manca de coherència entre el que afirmaven el 14 d’octubre de 2019 i el que van assegurar el 2024 per esquivar l’aplicació de l’amnistia. Entre els retrets, el TC ressalta que la sala penal no aplica la llei d’amnistia “no pel que la norma diu sinó perquè la sala entèn que hauria d’haver dit”.
La malversació, la doctrina i la llei
El Tribunal recorda que ha dictat més d’una vintena de resolucions amb què avalen la llei d’amnistia i aprofiten l’avinentesa per fer memòria dels límits del poder judicial i les seves funcions per distingir-les del poder legislatiu i les seves funcions. De fet, el Tribunal apunta que les resolucions amb què consideren que no poden aplicar l’amnistia ataquen el sistema de separació de poders i l’estructura institucional de l’Estat.
En aquest context, analitzen en profunditat si la reinterpretació que fan del delicte de malversació és curós amb els drets constitucionals i la doctrina del TC sobre la llei d’amnistia. És a dir, si considerar que era un benefici de patrimoni personal organitzar un referèndum amb béns de la Generalitat. Arribats a aquest punt, la resolució és demolidora i emfatitza un de les pitjors acusacions que es poden fer a un jutge, que no respecti la predicció que fa la norma i menys, en benefici del reu.
El TC “conclou” que la sala penal en les seves resolucions negant l’amnistia “no només han incorregut en una interpretació impredictible dels preceptes aplicats, sinó que a més, en apartar-se de la finalitat de la llei d’amnistia no han mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que serveix de fonament i els fins que justifiquen la institució de l’amnistia”. Per això, raona que s’han vulnerat els seus drets a la tutel·la judicial efectiva perquè s’ha dictat una resolució sense esta motivada i sense estar basada en el dret.
La coherència, en dubte
La sentència tampoc no s’està de romanços i critica al Suprem per no fer cas de la seva pròpia sentència del Procés. Així recorda que uns dels motius pels quals no va aplicar l’amnistia és perquè Catalunya podria haver estat independent i això hauria perjudicat els interessos financers de la Unió Europea. La bufetada és sonora, i amb certa ironia, perquè Conde-Pumpido enganxa una captura de pantalla de la sentència del Procés en el punt on descrivia el referèndum com una maniobra només per “pressionar” el govern espanyol, el que Marchena titllaria de “ensoñación“.
“La sala penal ha emès en el mateix procediment dospronunciaments diferents i recíprocament inconciliables sobre la idoneïtat de les conductes juthjades per assolir la secessió territorial de Catalunya”, afirma el TC. Així recorda el pronunciament en la sentència, ja ferma i per tant, “intangible” que “negava al idoneïtat” del Procés per assolir la independència, i posteriorment, per “negar l’amnistia” assegura que el Procés era “idoni” per assolir la independència. Un fet que el TC tiutlla de “trencament de la racionalitat inconciliable amb la garantia de la tutela judicial efectiva” perquè és “contradictori, irraonable i carent de qualsevol sentit lògic.
