Després de nou anys d’un llarg procés judicial arran del referèndum del Primer d’Octubre, el Tribunal Suprem ha tancat el cas, fins i tot amb un to d’armistici. El magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, seguint els membres de la sala penal que presidia Manuel Marchena i que van condemnar els líders institucionals i civils de l’1-O, ha decidit cloure el sumari i deixar en mans de la sala penal que apliqui la llei d’amnistia. Una decisió que afecta processats per malversació, després que la sala penal exonerés els condemnats.
En concret, els exiliats, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, d’una banda, que ja tenien retirades les ordres de detenció, ara la seva causa queda closa en la instrucció. D’aquesta manera remet les actuacions a la Sala Penal perquè resolgui sobre la finalització de la fase d’instrucció i l’eventual sobreseïment lliure de les actuacions per aplicació de la llei d’Amnistia. Si la sala replica el que va fer amb els condemnats per l’1-O encara inhabilitats per malversació, aplicar-los la llei de l’oblit penal, ara només restaran els processats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com són Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que també tenen pendents qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Però la defensa de tots dos ja prepara escrits per presentar davant el TSJC per tal que retiri les prejudicials i apliqui l’amnistia.
La decisió arriba després de la sentència del Tribunal Constitucional del passat 6 d’octubre, amb què, a través del recurs d’empara de Dolors Bassa, els magistrats van avalar definitivament la llei d’amnistia. La resolució del TC venia precedida ja per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que donava el vistiplau a la llei de conformitat amb el dret europeu i que també ha obligat, tot i que arrossegant els peus, el Tribunal de Comptes a aplicar la llei de l’oblit penal per a una quarantena de càrrecs i alts càrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont. I, de manera definitiva, per la interlocutòria de la sala penal que, tot i els retrets al TC, aplicava l’amnistia als condemnats.
Dues condicions
La sentència del TC deixava clares dues condicions: que la resolució marcava doctrina, és a dir, que valia per a tots els acusats i processats per malversació i, en segon terme, que l’amnistia s’havia d’aplicar de manera “urgent i preferent”. La resposta va ser immediata. Per una banda, Llarena va aixecar les ordres de detenció, i per l’altra, Marchena va obrir un termini de cinc dies per tal que totes les parts fessin al·legacions. Un termini que va acabar dijous i que la sala va respondre aquest dimarts. Llarena, dilluns, advertia que deixava en mans la decisió de l’amnistia al criteri de la sala penal. Ahir no li van deixar més marge.
El posicionament de les defenses, ministeri fiscal i advocacia de l’Estat va ser unànime, un cop més, en favor de l’aplicació immediata de l’amnistia. Només Vox va interposar la seva oposició. Per una banda, amb un recurs de reforma sobre l’aixecament de les ordres de detenció i després amb l’oposició de l’aplicació de l’amnistia. Després de les deliberacions, l’instructor ha decidit deixar en mans del tribunal instructor la llei de l’oblit penal per a l’independentisme i tancar el cas abans de començar una agitadíssima campanya electoral.
