La sala del Tribunal Penal conformada pels magistrats del tribunal del Procés, amb Antonio del Moral, Andrés Martínez Arrieta i Manuel Marchena, que n’ha estat el ponent, ha signat definitivament l’aplicació de l’amnistia per als processats i condemnats per malversació. Després de la sentència del Tribunal Constitucional que estimava el recurs de l’exconsellera Dolors Bassa dictada aquest dimarts, 6 d’octubre, la sala penal del Tribunal Suprem no ha tingut més remei que aplicar la llei de l’oblit penal per a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Bassa. La interlocutòria no afecta encara als processats Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, que encara pengen del magistrat instructor, Pablo Llarena, que ahir aixecava definitivament les ordres de detenció a l’espera de la resolució de la sala penal sobre els condemnats.
Ara bé, Marchena, en dotze pàgines, no se n’està de criticar sense mirament els Tribunal Constitucional a qui retreu el to i els arguments. De fet, titlla de “grandiloqüència innecessària” del TC en els seus arguments que “revela el desig d’adornar un raonament invasiu de l’àmbit jurisdiccional” del Suprem. la resolució del Tribunal Constitucional, que aprovava per set vots a cinc, la ponència del mateix president de l’alta magistratura, Cándido Conde-Pumpido, ordenava al Suprem aplicar de manera “urgent i preferent” l’amnistia. Una decisió que, pel Suprem, esberla la resolució “la pròpia jurisprudència històrica” del TC.
Una sentència, doncs, que dictava doctrina i jurisprudència i que serveix de formulari per a tots els condemnats o processats per malversació, fins i tot, pels que encara estan pendents de l’aplicació de la llei i que es troben immersos en un llarg procés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com són Lluís Salvadó i Josep Maria Jové.
Dures crítiques al Tribunal Constitucional
La interlocutòria ressalta que assumeix “íntegrament” la decisió del TC, però indica que les crítiques als raonaments del Suprem són gratuïtes. Així ressalta que hi ha manifestacions en la fonamentació de l’empara que són “manifiestament prescindibles per tal d’atorgar l’empara”. En aquest sentit, retreu que atribuir als magistrats de la sala del Suprem la “dràstica contradicció”, o una “reducció teleològica”, una “intepretació expensiva o imprevisible” o acusar-la de “distanciar-se del sentit comú o de la lògica” és “absolutament innecessàries”.
De fet, en fa una metàfora contundent sobre la duresa: “L’escorça d’aquests vocables, la seva grandiloqüència innecessària revela el desig d’adornar un raonament invasiu de l’àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions que busquen camuflar la intensitat de la ingerència”. És a dir, carreguen els neulers en interpretar que el Constitucional supera els marges que li toquen, en tant que ha de mirar qüestions de constitucionalitat i no pas de legalitat, puix que aquesta correspon als tribunals ordinaris.
Així mateix, el Suprem aixeca la bandera del “no estem sols”. “És més que evident que l’error o l’encert d’una resolució judicial no es pot fixar a partir de paràmetres quantitatius basats en el nombre de magistrats que subscriuen un criteri o un altre”, apunta. I afegeix que “també ho és que el nombre significatiu de magistrats que han expressat la seva coincidència amb la tesi que ara rebutja la majoria del Tribunal Constitucional fa molt difícil acceptar amb naturalitat la irracionalitat de la que s’acusa”. Per tant, la sala es defensa tot argüint que la seva interpretaciósobre el delicte de malversació és “reiterada” i “mantinguda durant dècades i que forma part del cabal jurisprudencial”.
Recuperen els seus drets polítics
D’aquesta manera, la sala que presideix Marchena fa seus els arguments del TC i ha dictat una resolució amb què accepta aplicar l’amnistia. Una decisió que els membres de l’exili esperaven per assegurar el seu retorn i que, per altra banda, permet als inhabilitats per la condemna recuperar els seus drets polítics i de representació política. També ordena l’eliminació dels seus antecedents penals a la resta de condemnats per la sentència del Procés.
