La brega entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem arran de l‘aplicació de l’amnistia als condemnats i processats per malversació no s’acaba. Com un serial televisiu de migdia, el guió de l’enfrontament continua. El darrer exemple, la resposta del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, en la seva intervenció en la festa de la Procura, que va organitzar aquest dimarts al vespre a Madrid el Consell General de Procuradors d’Espanya. Un espai que va utilitzar per respondre als magistrats penals del Suprem les seves crítiques a l’aval constitucional de l’amnistia.
En un breu discurs davant la flor i nata del poder jurisdiccional espanyol, Conde-Pumpido va voler fer una “crida clara i concisa a tots els poders públics i a totes les institucions de l’Estat: respectem-nos entre nosaltres, respectem la Constitució així com el Parlament i respectem el nostre sistema judicial”. Una resposta contundent a les interlocutòries del magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, així com a la sala penal del Tribunal Suprem integrada pel president Andrés Martínez Arrieta i els magistrats Antonio del Moral i Manuel Marchena que carregaven contra el contingut i el to de la sentència del TC que avalava de manera definitiva l’aplicació de la llei d’amnistia.
Retrets a banda i banda
La rèplica de Conde-Pumpido s’ha de contextualitzar en els retrets que Marchena, com a ponent, de la interlocutòria de la sala penal sobre els condemnats i de Llarena, en l’aixecament de les ordres de detenció de l’exili, que en llurs resolucions sobre l’amnistia carregaven els neulers contra el TC a qui acusaven de “grandiloqüent” i de superar els límits constitucionals de les seves funcions fent interpretacions de la legalitat ordinària que no li pertoquen. Unes crítiques que, al seu temps, provenien de la sentència del TC que estimava el recurs d’empara de Dolors Bassa i que servia per argumentar l’aplicació de l’amnistia a la resta d’afectats. El TC situava fora de la “lògica” i del “sentit comú” la decisió del Suprem de no aplicar l’amnistia reinterpretant el delicte de malversació. Una afirmació que ha acabat per desfermar la guerra institucional entre els dos tribunals.
