La culpa no té pares, però la feina sí. Així ho entrelluca la interlocutòria amb què el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ha decidit cloure el sumari de l’exili. La resolució que ha dictat avui recupera la marca de la casa de Llarena. Un document breu -tot just quatre pàgines-, però rotund i que amb poques paraules se li entén tot. El jutge reivindica la seva feina i la instrucció del cas, així com el manteniment del cas contra Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, pels delictes de malversació, tal com sostenia la sala penal del Tribunal Suprem.
Ara bé, complint l’ordre de l’article 117 de la Constitució, que els jutges estan sotmesos a l’imperi de la llei, apunta que la seva feina és irreprotxable, perquè actuava d’acord amb la legalitat i la doctrina del dret penal. En aquest sentit, argumenta que la decisió de tancar el sumari i enviar-lo a la sala penal per tal que decideixi sobre l’amnistia és una decisió que prové de fora del poder judicial. De fet, considera que la decisió l’ha pres en base l’encomana del poder legislatiu i la interpretació que n’ha fet el Tribunal Constitucional sobre l’abast de la llei penal per l’independentisme. És a dir, que no ha tingut més remei per la iniciativa legislativa de Pedro Sánchez i els seus socis de governabilitat i pel criteri del sector progre que dirigeix Cándido Conde-Pumpido.
“Impossibilitat de continuar la persecució penal”
“La impossibilitat de continuar la persecució penal no deriva, per tant, ni d’una despenalització de la malversació i de la desobediència per a la resta de casos anàlegs que es puguin cometre, ni de la desaparició dels indicis que van fonamentar el processament dels encausats”, referma Llarena. El magistrat ubica l’origen en “la decisió legislativa d’amnistiar les conductes concretes investigades i de l’abast atribuït a aquesta decisió per la majoria del Tribunal Constitucional”.
D’aquí que el magistrat insisteix que “subsisteixen els indicis de participació de Carles Puigdemont i Casamajó, Antoni Comín i Oliveres i Lluís Puig Gordi que van fonamentar el seu processament” pel referèndum del Primer d’Octubre. Així recorda que se’ls “va atribuir haver utilitzat les facultats dels càrrecs que ocupaven al Govern per organitzar i finançar amb fons públics el referèndum de l’1 d’octubre de 2017”. Una conducta que, a criteri del Suprem i de l’Audiència Nacional, “desatenia les prohibicions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el marc d’una actuació dirigida a imposar unilateralment la independència de Catalunya al marge de l’ordre constitucional i del mateix Estatut d’autonomia”.
En aquest context, el magistrat admet que la llei i la interpretació que va fer el TC en el cas de la consellera Dolors Bassa, el passat 6 d’octubre li impedia continuar el processament. “Aquesta doctrina descarta que el finançament públic del referèndum per a la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017 constitueixi, per si sol, el benefici personal de naturalesa patrimonial que exclou l’aplicació de l’amnistia; una interpretació que vincula aquest instructor d’acord amb l’article 5.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial”, conclou.
