Sentència esperada, però que encara agafa més valor en l’actual context de convocatòria electoral al Congrés espanyol. Els magistrats del Tribunal Constitucional ha estimat, amb 7 vots a favor i 5 en contra, el recurs d’empara de l’exconsellera de Dolors Bassa i ordenen al Tribunal Suprem aplicar l’amnistia a tots els processats i condemnats per malversació. També entrava en el debat del plenari, la ponència del magistrat José Maria Macías, gens partidari de l’amnistia, però que va retirar el seu document per tal de refer-lo i copsar el sentir majoritari del ple favorable a l’amnistia.
La diferència dels dos textos del ple d’aquest matí era el to i la rotunditat amb què el TC es dirigia a la sala penal del Tribunal Suprem per fer complir la resolució. Amb la decisió, s’obre una etapa definitiva perquè el Suprem en qüetsió d’hores podria aixecar les inhabilitacions d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull i el magistrat instructor, Pablo Llarena, aixecar les ordres de detenció que afecten els exiliats, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín.
Aplicar l’amnistia
La resolució dels magistrats declara nul·litat de les resolucions que no aplicaven l’amnistia i ordena a la sala penal del Tribunal Suprem a “retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior al dictat del primer, per tal que els magistrats efectuïn un nou pronunciament en què es declari amnistiat el delicte de malversació de cabals públics pel que van ser condemnats”. Comptat i debatut, que apliquin l’amnistia sense demores i sense reinterpretacions del delicte.
Enaquesta línia, els magistrats s’expressen amb claredat en considerar que el “propòsit d’obtenir un enriquiment personal de caràcter patrimonial” -el concepte que utilitza la llei per excloure’n la seva aplicació- és un “concepte autònom que no s’identifica amb la noció d’enriquiment que és inherent a qualsevol delicte de malversació”. Així, recorda al Suprem que aquesta exclusió servia per identificar les “malversacions amnistiables i les no amnistiables”, és a dir, treia de l’amnistia els comportaments de “corrupció privada que s’apartaven de la finalitat de finançar el procés secessionista”.
En aquest context, els set magistrats entenen que el Suprem va fer una “interpretació extensiva de l’excepció, aliena al seu sentit genuí i la seva finalitat”. En fer aquesta interpretació fora dels límits de la llei el Tribunal Suprem hauria vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva, en tant al dret d’obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en Dret en connexió als principis i drets de legatitat penal i d’accés a funcions i càrrecs públics.
