• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Després de gairebé 9 anys a l’exili, set anys després de la sentència del Procés per sedició, després d’una reforma del Codi Penal, d’un indult i d’una llei d’amnistia molt costosa i llarga, l’instructor de la causa contra l’exili, el magistrat Pablo Llarena, ha confirmat la retirada de les ordres de detenció al president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Toni Comín. Una primer pas per l’aplicació definitiva de l’amnistia que deixa en mans de la sala penal que va jutjar la causa, que presidia Manuel Marchena. En una interlocutòria dictada aquest dilluns, el jutge ha decidit aplicar la interpretació de la malversació del TC, de manera que deixa el terreny completament aplanat per arxivar la causa en aplicació de l’amnistia, tot i que tècnicament deixa l’última paraula a la sala d’enjudiciament.

Llarena, però, retira les ordres però remarca que li grinyola la decisió del TC. En aquest sentit, subratlla que la “necessitat de completar aquesta tramitació no justifica conservar unes ordres la raó perquè es mantinguin ha quedat privada d’eficàcia per la doctrina constitucional aplicable, per la qual cosa el seu aixecament ha de ser immediat”. El magistrat destaca que la doctrina del Tribunal Constitucional s’ha d’aplicar, “encara que no es comparteixin les raons en què es recolza, sense que la discrepància condicioni o endarreri el compliment del que ha resolt el TC”. Fins i tot, retreu al TC que critiqui la interpretació del Suprem de la malversació “com una resposta que no podia sostenir-se raonablement o que no tingués una base jurídica suficient per superar el control constitucional”.

Part dispositiva de la resolució que aixeca les ordres de detenció de l'exili/QS
Part dispositiva de la resolució que aixeca les ordres de detenció de l’exili/QS

Dues resolucions anteriors

La decisió de Llarena, però, s’emmarca en dues resolucions anteriors. Per una banda, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 16 de juliol, que avalava la llei de l’oblit penal per a l’independentisme i negava que topés amb la legislació europea. I, per altra banda, la sentència del Tribunal Constitucional del passat 6 d’octubre, amb què admetia el recurs d’empara de la consellera Dolors Bassa i ordenava a la sala penal del Tribunal Suprem a aplicar, de manera “urgent i preferent”, l’amnistia als condemnats o processats per malversació. La sentència de Bassa crea doctrina i jurisprudència per a tots els recursos d’empara dels condemnats i processats.

De fet, l’instructor de la causa del procés no fa res més que desestimar el recurs de reforma presentat per l’acusació popular contra la interlocutòria de 6 d’octubre que va deixar sense efecte provisionalment les esmentades ordres de detenció. Per altra banda, Vox va presentar dissabte un nou escrit amb què demana que la sentència del TC que avala de manera definitiva l’amnistia, del passat 6 d’octubre, no s’apliqui a la resta dels encausats. En tot cas, Llarena ordena lliurar amb “caràcter urgent” els manaments i oficis necessaris per a l’observació i el coneixement d’aquesta resolució, amb cancel·lació immediata, si escau, de l’ordre de detenció en els registres i sistemes informàtics corresponents, i interessa confirmació de la recepció de les comunicacions i del compliment del que ha acordat aquest matí.

El magistrat Pablo Llarena arriba al Suprem/ Alberto Ortega / Europa Press
El magistrat Pablo Llarena arribant al Suprem, en una imatge d’arxiu / Alberto Ortega / Europa Press

Sense ordres de detenció

Hores després de la resolució del TC, Llarena aixecava, en base aquesta contundent resolució, les ordres de detenció estatals per als tres membres de l’exili. Una decisió contra la qual va presentar un recurs Vox, acusació popular en el procés judicial. En tot cas, el partit ultraespanyolista és l’únic que aguanta l’acusació, perquè tant el ministeri fiscal com l’Advocacia de l’Estat ja han reclamat l’aplicació de l’amnistia. En aquell moment, però, el magistrat va advertir que la retirada de les ordres de detenció, com a mesures cautelars, no pressuposaven l’aplicació de l’amnistia.

En aquest sentit, la sala penal del Tribunal Suprem, que també havia esquivat l’aplicació de l’amnistia per als condemnats per malversació, obria un termini de cinc dies per tal que les parts al·leguessin el que consideressin pertinent després de la sentència. Just acabat el termini, i amb les peticions de les defenses i del ministeri fiscal, Llarena ha dictat ordre de sobreseïment de la causa contra els tres exiliats, decisió que permet el seu retorn cap a Catalunya sense que siguin arrestats per la causa del Suprem.

Comparteix

Icona de pantalla completa