L’exconseller de Salut del Govern de Carles Puigdemont, exdiputat del PSC-Ciutadans pel Canvi, exmembre del nucli dur d’Oriol Junqueras i ara eurodiputat de Junts al Parlament Europeu, Toni Comín, ha traspassat aquest migdia la frontera entre la Cataluna Nord i el Principat de Catalunya. Ha estat un retorn simbòlic perquè la frontera de l’Estat ja la va travessar dijous per jurar la Constitució davant la Junta Electoral i poder recollir la seva acta d’eurodiputat a Brussel·les, després que el magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, retirés les ordres de detenció. De fet, ho ha justificat comparant-se amb el retorn de Carles Puigdemont, a qui ha definit com a “germà d’exili”, el 8 d’agost de 2024 i ser “les dues úniques persones de l’univers que han tornat dos cops de l’exili”. Comìn ha demanat continuar lluitant per la independència que és “possible” després “haver partit l’espinada a l’Estat” amb la llei d’amnistia.
Comín ha travessat el camí del Catxalots des de Cervera de la Merenda fins al Coll de Belindres, acompanyat de família i amics i algunes segones files de Junts per Catalunya, com ara Josep Rius, Marta Madrenas i Josep Maria Cervera, tots dos amb responsabilitats polítiques de les comarques de Girona. De fet, Comín ho ha justificat pel poc temps que ha tingut per avisar i pel funeral de la mare del secretari general dels juntaires, Jordi Turull. També l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, l’exconsellera de Governació, Meritxell Borràs, l’actriu Sílvia Bel, activistes com Toni Strubell, el candidat número 15 d’ERC al Congrés, Isaac Peraire, el president d’Òmnium, Xavier Antich, o diversos secretaris nacional de l’ANC, com el cap de mobilització, Ignasi Rigau, així com l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, i els fills petits de l’expresident Jordi Pujol, Oriol i Oleguer Pujol Ferrusola, que han justificat la seva presència per “amistat”. De fet, era una festa d’amics de Comín a la vista dels agraïments que ha donat en el seu discurs al Coll de Belitres, on s’han aplegat 200 persones, en un punt de marxa de l’exili arran de la Guerra dels Tres anys, coneguda com la Guerra Civil.
“La lluita ha de continuar”
Després d’un llarg discurs d’agraïments, i al seu advocat Gonzalo Boye, a qui ha exclamat “Honor i Glòria” perquè “sense ell jo no seria aquí”, ha entrat en el discurs polític. L’exconseller ha encetat el seu parlament amb un punt de filosofia política d’autoajuda assegurant que la llibertat té dues cares. “La interior que mai te la pot arrabassar mai ningú i la cara externa que te la poden arrabassar i és l’externa que recupero”, ha sentenciat.
“Hem guanyat, torno lliure a casa”, ha afegit i tot recordant el retorn de Lluís Puig dimecres d’aquesta setmana, per remarcar que “l’últim que l’Estat volia és tres membres del Govern de Puigdemont tornessin i que no passessim ni un segon per una presó espanyola”. “No és una victòria personal, és col·lectiva, no és la victòria definitiva, però és molt important, perquè li hem partit l’espinada a l’estat en la seva envestida repressiva brutal, amb estratègia i intel·ligència”, ha subratllat.
“La lluita per la independència continua, ha de continuar és una causa justa, legítima, necessària i possible”, ha insistit. També ha valorat l’exili com una manera de “preparar-se per arribar fins al final” fins i tot, ha arribat explicar la seva trobada personal Nelson Mandela que va estar trenta anys empresonat en la seva lluita contra el règim d’Aparheid a SudÀfrica per demanar comprensió davant les “febleses” polítiques.
