Passen els anys i encara s’obren finestres que poden aportar llum a les zones més fosques del cas en què organismes de l’Estat que van participar en l’operació Catalunya. Aquesta vegada, es tracta del paper del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets espanyols, en l’operatiu clandestí contra el Procés sobiranista, ja anys abans de la seva implicació en el cas Pegasus, per la qual la seva exdirectora Paz Esteban està imputada en diverses causes als jutjats de Barcelona.
En concret, al Principat d’Andorra s’ha portat a la justícia el paper dels serveis secrets espanyols en la trama que va suposar la intervenció i tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat on els Pujol Ferrusola tenien els diners que procedien de la ‘deixa’, amagats durant anys del fisc espanyol. Una entitat que segons van reconèixer membres de la policia patriòtica en el judici contra els Pujol Ferrusola, va ser pressionada per obtenir informació financera delicada sobre els líders del Procés.
El Món ha tingut accés a un escrit, presentat per la defensa del propietari de la BPA, Higini Cierco, i del seu CEO, Joan Pau Miquel, davant la jutgessa encarregada de la investigació sobre la trama andorrana de l’operació Catalunya. Un dens sumari on es troba imputat Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda i Interior Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, aquest últim pendent de sentència pel cas de l’operació Kitchen. El document aporta indicis que acreditarien la implicació del CNI –a través d’una societat pantalla anomenada Areatec–en les maniobres per aconseguir la intervenció del Tresor nord-americà, que servirien de mesura de pressió per obtenir la informació delicada fora dels canals regulars i legals.
Uns correus, principal indici
L’escrit presentat es basa en la declaració com a testimoni davant els tribunals andorrans del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, el passat 4 de novembre. El comissari, un dels puntals de la policia patriòtica de Rajoy, va explicar, a preguntes de les parts, que uns correus que consten a la causa amb el domini Areatec.com eren d’una empresa vinculada o tapadora del CNI. De fet, aquests mails amb aquest domini, publicats per El Món, també van ser aportats com a prova documental en el judici de l’operació Kitchen, per tal d’acreditar la relació de la policia patriòtica amb els serveis d’intel·ligència.
La voluntat de l’escrit presentat a la justícia andorrana és explorar aquesta via per acreditar la relació entre aquesta societat i el CNI perquè “resulta essencial per al desenvolupament de la causa i de la investigació”. De fet, raonen que permetria “contextualitzar l’origen, la naturalesa i l’abast de les comunicacions i actuacions analitzades”. Comptat i debatut, acabaria de reblar la tesi dels impulsors de la querella, que és la intervenció directa de l’estat espanyol en la caiguda de BPA, fet que suposaria un atac a la sobirania andorrana.
L’escrit remarca que dels correus aportats es “desprenen referències explícites a actuacions coordinades amb la finalitat d’incidir sobre BPA, sobre Andorra i sobre la seva estabilitat institucional i financera”. “Es tracta de missatges que, pel seu contingut, apunten a l’existència d’una estratègia prèvia i concertada per pressionar l’entitat bancària, activar canals internacionals i propiciar una intervenció exterior amb conseqüències directes sobre BPA”, afegeixen.
Dos correus molt significatius
En detall, els dos mails són prou significatius. Per una banda, un correu electrònic de 6 de març de 2015, en què es diu: “Els teus caps i els meus només segueixen ordres de PG”, que ha quedat identificat com el president del govern espanyol. En el text, l’autor –que escriu des del correu areatec.com– vincula expressament aquesta actuació amb els plans que aquest hauria plantejat al seu homòleg andorrà. La comunicació afegeix, a més, que la informació de què disposava la BPA podia “posar en risc l’equilibri institucional d’ambdues nacions”. Una referència que, per als advocats dels denunciants, “reforça la transcendència política i institucional de l’operació descrita”.
El segon correu és de deu dies després. Del 16 de març de 2015 i conté una al·lusió directa al “Tresor” i al “FinCEN” (nom del departament del Tresor nord-americà) perquè emetin una nova alerta que reforci la primera. Explicita: i“…aseguramos que los del banco andorrano no levanten cabeza.” Una menció que la defensa dels Cierco considera “d’una importància cabdal, perquè connecta els correus aportats amb la intervenció nord-americana sobre la BPA i amb la utilització del Tresor dels Estats Units com a instrument de pressió internacional contra l’entitat”. “Per tant, aquestes comunicacions, procedents d’un domini acreditat com del CNI, situen BPA i Andorra en el centre d’una actuació d’indubtable dimensió política, institucional i internacional”, afegeixen.
En conclusió, els lletrats dels Cierco i Joan Pau Miquel insisteixen a la instructora que aquests dos mails permeten “sostenir que va existir una operació dirigida des d’estructures de l’Estat espanyol, amb intervenció de persones vinculades als seus serveis d’intel·ligència, orientada a pressionar BPA i a provocar una actuació del Tresor nord-americà contra l’esmentada entitat”. “Per tant, la caiguda de BPA no pot ser examinada únicament com el resultat d’una decisió autònoma de les autoritats nord-americanes o d’una actuació ordinària de supervisió financera”, exposen per reclamar a UIFAND i a l’AFA -les autoritats d’intel·ligència financera andorranes- que aportin còpia de totes les comunicacions trameses i rebudes, correus electrònics, notes informatives i qualsevol altra documentació, intercanviada entre elles i amb el SEPBLAC, on hi ha el CNI, i el FinCEN, durant el període gener 2013 a desembre 2015, en relació amb les entitats BPA i Banco Madrid.
Areatec, una societat pantalla: el BOE la delata
La base de tot plegat és Areatec, la societat del domini dels mails. En l’escrit, s’aporten publicacions oficials del BOE on apareixen resolucions del Ministeri d’Administracions Públiques relatives a un curs de formació en “Análisis y Gestión de Riesgos. Herramienta PILAR”, elaborat pel Centre Criptològic Nacional —integrat en el Centre Nacional d’Intel·ligència—, i on s’indica com a adreça de contacte el correu electrònic infosec@areatec.com. Però aquesta no és l’única prova. Ni de bon tros. Com a prova del nou, cal remuntar-se als primers programaris espies que van adquirir els serveis d’informació i el Ministeri de l’Interior a una empresa que s’anomenava Hacking Team l’any 2010 i que van ser objecte de la primera gran filtració de Wikileaks.
En concret, el CNI va fer negocis amb HackingTeam a través de l’empresa Areatec per adquirir Galileo Remote Control System (RCS), un programar de l’estil del Pegasus de fa 15 anys. Així ho demostra un mail de l’11 de juny del 2012, on els tècnics de la firma, domiciliada a Itàlia, avisen que cal enviar i facturar els contractes del CNI a Areatec, curiosament domiciliada al carrer Argentona de Madrid, l’entrada de servei del CNI. Fins i tot, hi ha mails que descriuen que s’han d’enviar els contractes a aquesta adreça per tal que un missatger els reculli un cop firmats i validats.
A tot això, cal afegir un conjunt de correus electrònics aportats a la causa Tàndem, en concret en la peça separada King, on Villarejo va rebre l’encàrrec de la lluita contra Gabriel Obiang, el fill de Teodoro Obiang, per evitar la fuga de diners del petroli de l’excolònia i aturar la possible filtració delicada de les altes institucions de l’Estat. Per cobrar, Villarejo i el seu contacte amb el CNI escollien quines empreses podien utilitzar i quines no perquè estaven “cremades”. En aquella correspondència quedava palès que Villarejo posava el seu entramat empresarial al servei de l’Estat i de les seves estratègies clandestines. Els mails –datats entre abril i maig de 2012– també es feien amb un compte del domini d’Areatec.com. De fet, en el primer judici a Villarejo per la causa Tàndem, on es jutjaven les tres primeres peces separades -Indoor, Pintor i Land-, es van aportar aquests mails i el mateix fiscal del moment, Miguel Serrano, va admetre en la vista oral que “ningú no havia posat en dubte que el comissari Villarejo havia treballat per al CNI”. Ara, els afectats pel tancament de la BPA volen aclarir el paper concret del CNI en la trama que consideren que va suposar un atac a la sobirania andorrana. Tot plegat, 11 anys després.
