La intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) va comportar també la de Banco de Madrid, la filial a Espanya de l’entitat andorrana. Una decisió política que tenia l’origen en una de les maniobres clau de la policia patriòtica: aconseguir informació financera delicada dels líders independentistes, especialment de la família Pujol Ferrusola. Les dues intervencions, acordades el 9 de març de 2015, es van justificar arran d’una notice del departament del Tresor dels EUA, el FINcen i just després de les pressions de la policia patriòtica cap als propietaris de les entitats detallades pels seus protagonistes en el judici dels Pujol que va acabar el passat mes de maig a l’Audiència Nacional.
La informació del FINcen apuntava sospites de blanqueig de les dues entitats. Mentre al Principat d’Andorra la batalla judicial continua després d’una primera condemna als administradors de la BPA, a Espanya, el destí ha estat força diferent. Només cal recordar que anys després de la intervenció la justícia espanyola donava la raó als propietaris i negava que el Banco Madrid hagués portat a terme cap operació de blanqueig. Per altra banda, l’Audiència Nacional ja ha arxivat la causa Veneçuela i ha pactat la branca xinesa, cas Emperador, dos dels casos que apuntava com a sospitosos el FINcen.
Però ara, una nova decisió judicial afegeix més foscor a la intervenció. És una decisió poc habitual en els jutjats mercantils i, a més, ningú no ho esperava en un cas d’una transcendència extraordinària. De fet, el cas del Banco Madrid és únic perquè mai s’havia registrat en l’òrbita del Banc d’Espanya o del Banc Central Europeu una liquidació per concurs de creditors d’una entitat bancària. Ara la justícia , amb una duríssima resolució de 23 de juny, ha decidit destituir de manera fulminant l’administrador concursal -és a dir, el responsable de la liquidació- que es va designar per portar a terme la liquidació per la “manca de transparència i de claredat” i “l’opacitat” en la gestió en un repartiment d’actius que fa cinc anys està aturat.
Des del març de 2015
La interlocutòria de “remoció” del càrrec, de nou pàgines i a la que ha tingut accés El Món, la signa el magistrat Felicisimo Teodoro Molino Tejedor, titular de la secció Mercantil del Tribunal d’Instància 1 de Madrid. Una resolució tant intensa com dura en la qual el jutge no s’està per romanços. Fins i tot, retreu a l’administrador concursal, la societat Legal y Económico Administradores Concursales, SLP, que no el tingués ni a ell al corrent de les gestions ni de les liquidacions dels crèdits.
El cas té l’origen el 9 de març de 2015 quan l’entitat va ser intervinguda i es va declarar d’ofici un concurs de creditors. El 25 de març es va declarar formalment el concurs i s’obria la fase de liquidació de l’entitat. La designa de l’administrador concursal que se n’havia d’encarregar va ser a proposta del Fons de Garantia de Dipòsits, és a dir, del Banc d’Espanya, i de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària. Així, el jutge va acordar nomenar una de les empreses de Pedro Bautista Martin Molina -un dels administradors habituals dels grans concursos de la llista judicial de Madrid- Legal y Económico Administradores Concursales, SLP.
La tria d’aquest administrador concursal es fonamentava en “l’interès públic” del cas i la “naturalesa del blanqueig i la intervenció de l’entitat” així com “l’alarma social generada i el perjudici important pels clients i els treballadors del Banco de Madrid”. Elements que feien concloure “l’interès públic justificatiu de la designa”. De fet, es va haver de complementar amb un altre administrador concursal, DATA CONCURSAl, SLP, per la “gran dimensió del cas” i la “dispersió per l’Estat” de gran nombre de béns i dipòsits.
“Una dilació reiterada en l’exercici de les seves funcions”
A mesura que va avançar el concurs i s’anaven liquidant els crèdits amb una velocitat molt reduïda. Segons la interlocutòria, l’administració concursal només va fer quatre pagaments als creditors ordinaris en quatre anys, entre el juny de 2016 i juny de 2020. Ara bé, el jutge emfatitza que “des de fa cinc anys no ha satisfet cap quantitat”. Una informació que li ha arribat per diverses peticions d’informe i d’impuls processal dels creditors i dipositaris com ara de la família Suárez Illana, és a dir, els fills i descendents de l’expresident espanyol, Adolfo Suárez, o d’empreses reputadíssimes com ara GesKa Project, Arrencasa, Obras y construcciones Invernbess o Lahlali Boussaid. De fet, l’octubre de 2025, aquests dipositaris van sol·licitar formament foragitar l’administrador concursal, una mesura molt extraordinària, en un procediment d’aquestes característiques.
Segons les peticions aportades al jutjat, a les que ha tingut accés El Món, els creditors interessaven “la separació de l’administració concursal” tot al·legant la “dilació reiterada en l’exercici de les seves funcions”. Afegien que els informes trimestrals que es presentaven eren “una còpia els uns dels altres, que no aporten més informació que la destrucció trimestral de tresoreria”, sense cap més compliment que imposa la llei processal sobre els concursos. Una situació que “afegia incertesa a la liquidació” i que suposava un “incompliment de les obligacions legals de l’administrador”. En aquest sentit, el jutge interpreta que a la vista de les denúncies dels creditors i un cop analitzada la poca documentació aportada per l’administrador concursal “només tenia la finalitat d’aparentar que s’està fent alguna activitat”.
Batussa judicial
L’administrador concursal va presentar un escrit on mirava de justificar els retards i la manca de diligència de les gestions. En l’escrit, al que ha tingut accés El Món, considerava “justificada la seva manera de procedir a l’exercici del càrrec pel volum i la complexitat que suposa el concurs d’una entitat financera subjecta a termini i legislacions específiques”. A més, posava de manifest que era un “cas particular i d’especial complexitat, ja que mai a l’òrbita del Banc d’Espanya i del Banc Central Europeu s’havia produït la liquidació, per concurs de creditors, d’una entitat bancària, amb les implicacions legals i operatives que això suposa”.
Però el jutge no s’ho va empassar, tal com demostra la interlocutòria de destitució. “A la vista de les actuacions, es constata que els informes trimestrals són pràcticament idèntics, no sempre es presenten amb la regularitat desitjable i, legalment prevista i, a cadascun, més que informar dels avenços duts a terme en el trimestre, respecte a les operacions liquidadores, es reprodueix l’evolució de lʼentitat des de la declaració del present concurs de creditors, emprant fórmules genèriques, imprecises, reiterades i ambigües que poc aclareixen de l’estat actual de concurs i la liquidació”, escriu el magistrat. Fins i tot, afegeix que li ha dificultat a ell, com a jutge, “conèixer exactament la seva situació real”.
“La manera d’informar de l’Administració concursal del cas i més tenint present la seva importància, lluny d’aclarir l’estat de l’assumpte, ho fa opac i això contribueix a la confusió i la incertesa”, indica. “Els creditors que interessen la separació de l’administració concursal no ignoren el caràcter complex de l’assumpte, però troben a faltar una informació transparent i actualitzada, de la gestió duta a terme pel seu responsable”, conclou. En aquesta línia afegeix la sorpresa d’haver trobat “diversos actius de Banco de Madrid dels quals no se’n tenia cap constància” i que no es detallaven en els informes, un fet que afegeix “opacitat” a l’administració concursal.
Llum i taquígrafs
En conclusió, el magistrat no s’està per brocs i acusa la societat encarregada de l’administració concursal de “no atendre els seus deures legals”. “La seva manca de claredat, actualització i detall a la informació facilitada mitjançant els informes trimestrals vulnera, de manera greu, un dels deures inherents al seu càrrec, que és mantenir informades a les parts i al jutjador sobre l’avenç del procediment”, argüeix. “Llum i taquígrafs és el que és desitjable en la gestió i informació en qualsevol procediment concursal i, encara més en aquest, ateses les seves peculiaritats i transcendència”, raona.
“A la vista dels informes trimestrals examinats, no només els creditors sol·licitants de la seva separació, tampoc qui subscriu, té informació actualitzada i detallada respecte a l’estat del procediment, el qual permet compartir que concorre justa causa per atendre la separació i, per tant, és procedent acordar-la”, dictamina. Amb aquesta resolució el jutge ordena presentar de manera immediata la rendició de comptes i apressa el Banc d’Espanya a nomenar un nou administrador concursal. Una situació inèdita i plena del que el jutge titlla “opacitat”; de fet, com va ser la intervenció de la BPA, clau de volta de la trama andorrana de l’operació Catalunya.
