La trama andorrana de l‘operació Catalunya continua generant una intensa batalla social, política i judicial al principal dels Pirineus que ha suposat una nova compareixença de José Manuel Villarejo, comissari d’intel·ligència ara jubilat del Cos Nacional de Policia, davant la justícia del país. Tot plegat alimentat pels resultats de les declaracions dels principals implicats en el judici del cas Pujol a Madrid o i de l’operació Kitchen, també a l’Audiència Nacional espanyola. A més del nyap de la gestió dels administradors judicials de Banco Madrid, filial espanyola de la Banca Privada d’Andorra, que han estat fulminats pel jutge per la seva opacitat. Les dues entitats van ser intervingudes en paral·lel a les pressions espanyoles a través de la policia patriòtica per intentar aconseguir informació financera dels líders del Procés, especialment de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras i el seu entorn.
Les pressions espanyoles van ser objecte d’una querella que l’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’associació jurídica catalana Drets. Una denúncia que va ser interposada als tribunals andorrans i que va portar a la imputació, per part de la justícia andorrana, de l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els que van ser els seus ministres d’Interior i Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, així com del gruix de la cúpula del Ministeri de l’Interior de l’època. També posava en dubte les actuacions del govern andorrà i les autoritats fiscals i econòmiques del país, que van reaccionar amb el que s’ha batejat com a operació Anaclet, el nom utilitzat per la Unitat d’Investigació Criminal 3 Grup de Blanqueig de la policia andorrana per a la investigació, en referència al famós agent secret de còmic ideat per Manuel Vázquez Gallego.
Segons el sumari del cas Anaclet, al qual ha tingut accés El Món, una querella interposada per la fiscalia es dirigia contra el comissari Villarejo i els propietaris de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, així com empresaris afins al PP com Adrián de la Joya o Alberto Pedraza, per un delicte contra el prestigi de les institucions del país tipificat a l’article 325 del Codi Penal Andorrà. Ras i curt, acusaven els amos de la BPA de contractar Villarejo i la seva xarxa de serveis per “recollir i fabricar informació a la carta i influir sobre sectors, organitzacions i persones amb la finalitat d’arremetre contra les institucions de l’Estat andorrà, abonant a Villarejo diners a canvi d’aquesta mena d’informació”. El cas ha dormit el son dels justos des del primer informe policial, que té data de 24 de juliol de 2019, fins a les declaracions de Villarejo a Andorra i dels exministres andorrans Jordi Cinca, de Finances, i Gilbert Saboya d’Afers Exteriors, el novembre passat. Ara ha agafat cos a la vista de les denúncies de ser una “investigació prospectiva i general” per neutralitzar el paper de les institucions andorranes durant l’operació Catalunya. Ara la justícia té sobre la taula la petició de sobreseïment de la causa.
I, de cop, una citació
La causa Anaclet estava adormit perquè la policia no havia investigat més i la fiscalia i la batllia andorrana -el jutjat d’instrucció-, que el guardava en un calaix. De fet, la defensa havia denunciat que el cas no s’aguantava per enlloc i es basava en una conversa gravada on Villarejo enraonava amb Pedraza i de la Joya sense cap relació directa amb els propietaris de la BPA, així com en un recull de premsa espanyola de diverses notícies de l’any 2019 sobre l’entramat de negocis i empreses de Villarejo.
Però al novembre les coses van canviar, quan Villarejo va ratificar les notes d’intel·ligència que havien estat incorporades en el seu moment a la querella contra Rajoy i que deixaven malament les autoritats andorranes. Va ser aleshores quan el jutjat que dirigeix l’operació Anaclet va reaccionari va demanar citar Villarejo com a imputat en el aquest altre cas. Finalment, la declaració es va acordar per comissió rogatòria per a dimecres 1 de juliol, i efectivament aquest dimecres passat es va celebrar la cita telemàticament, a través del Jutjat d’Instrucció de Móstoles. Però Villarejo, gat vell i amb desenes de processos en cua, es va acollir al dret a no declarar.
Per tant, la fiscalia andorrana no va poder avançar en les perquisicions sobre les notes d’intel·ligència o les suposades relacions del comissari amb els Cierco. Això topava amb la profusa i llarga declaració que havia protagonitzat el comissari a Andorra al novembre, on, tot i alguna incoherència, va mantenir el relat de la trama andorrana de l’operació Catalunya, que posteriorment, van ratificar els altres policies espanyols implicats en les seves testificals en el judici dels Pujol. A més, Villarejo va assenyalar la implicació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en l’entramat amb la connivència d’elements de l’estat andorrà. Una sospita que s’ha anat alimentant a través de la desclassificació de documents i testimonis per la capacitat dels serveis d’informació en organismes com el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya (SEPLAC), instrument indispensable per intervenir BPA i la seva filial espanyola.
Una reacció… set anys després
La sorpresa ha estat que set anys després de l’informe policial que va obrir la causa no hagi estat fins aquesta setmana que s’hagin fet les primeres diligències importants, com ara la declaració del principal imputat en el cas. S’afegeix a aquesta dada, una altra de molt important, que a més, afavoreix la causa oberta per la querella de l’Institut de Drets Humans d’Andorra. Es tracta d’una interessantíssima interlocutòria del magistrat ara jubilat Manuel García Castellón, que instruïa la causa Tàndem al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, sobre els negocis derivats de les activitats de Villarejo.
Aquesta resolució, de 8 de febrer de 2023, tancava la porta a una petició de documentació i proves del 7 de juny de l’any 2022 per part de la investigació andorrana del cas Anaclet. El magistrat negava de dalt a baix la documentació reclamada perquè, en primer terme, era documentació amb el segell de “reservada i secreta” i que afectava a “fonts dels serveis d’informació susceptibles de comprometre la seguretat nacional i els interessos essencials de l’estat espanyol”. En segon terme, acusava la fiscalia i la batllia andorrana d’anar a les palpentes, en fer una petició “genèrica i indiscriminada” sense precisar quins documents concrets, àudios, notes, o passatges incorporats a la macrocausa Tàndem tenien “relació directa amb els fets investigats a Andorra”.
L’intent d’inflar la causa Anaclet per neutralitzar la querella de l’IDHA no havia reeixit i la deixava sense munició per continuar. Per això, la policia andorrana va emetre un nou informe, amb data de 12 de març de 2026, és a dir, gairebé tres anys i mig després de la decisió de García Castellón i quatre mesos després de la declaració de Villarejo. Una acotació d’informació que hauria de servir per a una nova comissió rogatòria internacional per reiterar la petició de diligències, proves i indicis a l’Audiència Nacional.
Nova etapa judicial
Però l’informe policial és bàsicament el mateix que el contingut de la primera petició d’informació, denegada per la justícia espanyola. La proposta de nova comissió rogatòria, a la vista del sumari del cas, és bàsicament la mateixa. Un document que ha tornat a posar en guàrdia la defensa dels implicats, que han presentat un escrit força dur criticant la connivència de la policia, la fiscalia i la batllia per preparar una nova petició que “no delimita la informació i reitera una petició documental extensa i indeterminada”. Per tant, preveuen amb tota seguretat que la petició tornarà a ser denegada, i més després que Villarejo s’acollís al seu dret de no declarar aquest dimecres.
Un fet que els fa concloure que la causa Anaclet té intencions força clares, com ara neutralitzar la querella andorrana d’IDHA, que podria implicar exministres del principat i buscar entorpir la seva evolució. I, sobretot, l’objectiu és tenir una causa oberta durant anys contra els propietaris de la BPA, que s’han afegit a la querella andorrana on es troba encartat Rajoy. En aquesta línia, aquesta setmana la defensa dels germans Cierco han presentat un escrit on denuncia que la causa Anaclet, després de set anys i cap evolució, és merament “prospectiva” i constitueix “una recerca general”. “La instrucció penal no pot sostenir-se sobre una expectativa futura, incerta i ja frustrada d’obtenir documents, àudios o notes procedents d’una causa estrangera”, sosté la defensa dels Cierco.
Els advocats dels propietaris de la BPA consideren que és una “forma d’actuar incompatible amb les exigències pròpies d’una instrucció penal ordenada, proporcionada i respectuosa amb els drets dels investigats”. “No es pot mantenir una causa penal oberta mitjançant la successiva reformulació aparent d’una mateixa petició internacional quan el seu contingut material continua essent idèntic”, al·leguen. Per això demanen el sobreseïment de la causa. Una petició que ha aixecat les alarmes socials i polítiques a Andorra pels intents del poder fiscal i policial de tapar una etapa tèrbola al principat.
